El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de La Rioja ha declarat improcedent l'acomiadament disciplinari d'una infermera per part d'una mútua col·laboradora de la Seguretat Social. L'empresa va justificar la extinció del contracte al·legant que la treballadora no havia assistit a una sessió clínica obligatòria i que va respondre a un correu electrònic negant-se a tramitar parts de baixa per a una altra entitat argumentant manca de personal d'infermeria.
La Sala Social va determinar que aquestes conductes no poden qualificar-se com una infracció molt greu de desobediència que justifiqui la màxima sanció laboral. La sentència estableix que el comportament de la treballadora no va suposar un “trencament manifest” de la disciplina ni va originar un perjudici greu per a l'empresa, requisits necessaris per validar l'acomiadament segons el conveni col·lectiu.
Com va començar el conflicte amb l'empresa?
Tot va començar el 31 d'octubre de 2024, fa ara dos anys. Segons la carta d'acomiadament, la sanitària va tenir una forta discussió amb la seva coordinadora mèdica en discrepar obertament sobre els criteris per autoritzar el viatge a l'estranger d'un pacient en situació d'incapacitat temporal. La tensió va escalar fins al punt que la superior jeràrquica li va demanar que abandonés la reunió telemàtica, a la qual cosa la treballadora va replicar que, si ho feia, no tornaria a connectar-se. Efectivament, la infermera no va assistir a la següent sessió clínica del 14 de novembre, tot i les advertències del director de zona sobre la obligatorietat d'aquesta.
A aquest episodi, l'empresa va afegir un segon càrrec: un intercanvi de correus electrònics amb un treballador d'una altra mútua. En aquests correus, davant la petició que remetés parts mèdics de baixa amb més urgència, la infermera es va excusar al·legant la sobrecàrrega assistencial per la manca de personal des de l'estiu, argumentant que la tramitació dels parts era "un problema informàtic, no sanitari" i concloent el seu missatge amb la frase: "En fi, ja ho sento, però només sóc infermera".
Inicialment, el Jutjat de Logronyo va donar la raó a l'empresa i va avalar l'acomiadament. No obstant això, després del recurs de suplicació interposat per la defensa de la treballadora, el TSJ riojà ha capgirat el cas. Aquest tribunal considera que es van tenir en compte conductes que no estaven formalment imputades a la carta d'acomiadament original. Així, centrant-se únicament en els fets vàlids, determina que estes accions no poden catalogar-se com una infracció "molt greu" de desobediència segons l'Estatut dels Treballadors o el conveni col·lectiu del sector.
La sentència destaca que perquè existeixi desobediència greu s'ha d'incomplir una ordre empresarial "concreta, precisa i clara" i originar "un trencament manifest de la disciplina o un perjudici greu per a l'empresa", circumstàncies que no s'aprecien en aquest cas. Respecte al correu sobre les baixes mèdiques, els magistrats assenyalen que la infermera no va desatendre un requeriment directe dels seus superiors, sinó que simplement va transmetre a un tercer la impossibilitat de garantir aquesta gestió administrativa a causa de la manca de personal.
Així, el TSJ ha condemnat la mútua a readmetre la professional sanitària al seu mateix lloc, abonant-li els salaris de tramitació deixats de percebre a raó de 95,57 euros diaris, o, alternativament, a indemnitzar-la amb la suma de 62.598,65 euros per l'extinció del seu contracte.