L'Ortopèdia espanyola afronta una etapa de transformació marcada per la incorporació de noves tecnologies, l'evolució de les necessitats assistencials i la reivindicació d'un major reconeixement dins del sistema sanitari. Tanmateix, els avenços en pròtesis intel·ligents, intel·ligència artificial i fabricació digital contrasten amb les dificultats per garantir que aquestes innovacions arribin a tots els pacients. El finançament de les prestacions ortoprotètiques, les diferències entre comunitats autònomes i la manca d'una regulació homogènia continuen sent alguns dels principals desafiaments del sector.
Aquestes qüestions centren bona part d'Orto Medical Care 2026, una de les principals trobades professionals de l'Ortopèdia a Espanya, que reuneix especialistes, tècnics ortoprotètics, investigadors i empreses per analitzar els avenços clínics i tecnològics que estan transformant l'atenció als pacients. Des de l'abordatge de patologies infantils, com l'escoliosi, fins a les noves possibilitats que ofereixen les pròtesis intel·ligents i l'osteointegració, la trobada posa sobre la taula tant les oportunitats de la innovació com les barreres que dificulten la seva incorporació a la pràctica assistencial.
En aquest context, Pablo Pérez, president de la Federació Espanyola d'Ortesistes i Protesistes (Fedop), analitza en una entrevista amb Redacción Médica les principals reivindicacions del sector i adverteix que la nova Oferta de Productes Ortoprotètics del Sistema Nacional de Salut no ha resolt les desigualtats territorials. Al seu parer, l'actual model permet que les comunitats autònomes mantinguin diferències en el finançament i l'accés a determinats productes, cosa que pot condicionar les possibilitats de tractament de pacients amb necessitats similars.
El president de Fedop també insisteix en la necessitat de combatre l'intrusisme professional, reforçar la formació dels tècnics ortoprotètics i reconèixer el seu paper dins dels equips assistencials. Més d'un any després de reclamar una regulació específica per al sector, Pérez considera que encara queden qüestions importants pendents i defensa que la innovació tecnològica ha d'anar acompanyada d'una actualització de les prestacions i de garanties d'accés per a tots els pacients. "La tecnologia ha d'estar al servei de les persones, i no convertir-se en un privilegi a l'abast d'uns pocs", sosté.
Orto Medical Care 2026 reunirà professionals, especialistes i empreses del sector ortoprotètic per abordar els principals avenços clínics i tecnològics. Què suposa aquesta cita per a l'Ortopèdia espanyola i quins són els grans desafiaments que volen posar sobre la taula?
Orto Medical Care és molt més que una fira professional. És el principal punt de trobada de l'ortopèdia a Espanya i una oportunitat per reunir professionals sanitaris, tècnics ortoprotètics, metges, investigadors, empreses i administracions. Aquesta edició arriba en un moment important per al nostre sector, amb canvis normatius i grans avenços tecnològics. Volem compartir coneixement, presentar innovacions i debatre sobre els reptes que tenim al davant. Entre les nostres prioritats hi ha millorar el finançament de les prestacions ortoprotètiques, reduir les desigualtats entre comunitats autònomes i aconseguir que les noves tecnologies arribin a tots els pacients. No hem d'oblidar que la nostra activitat té un impacte directe en la mobilitat, l'autonomia i la qualitat de vida de les persones.
El programa científic dedica una jornada completa a l'Ortopèdia pediàtrica, amb especial atenció al tractament de l'escoliosi i altres patologies infantils. Quines són actualment les principals necessitats assistencials d'aquests pacients i quins avenços estan transformant el seu abordatge?
L'ortopèdia pediàtrica requereix una atenció especialment especialitzada, perquè treballem amb pacients en ple desenvolupament i les necessitats dels quals canvien a mesura que creixen. En aquests casos, la detecció precoç, el seguiment continuat i l'adaptació dels tractaments són fonamentals. Un dels grans reptes és garantir que tots els infants tinguin accés a solucions ortoprotètiques adequades, independentment del seu lloc de residència o de la situació econòmica de les seves famílies. L'evolució dels materials, les tècniques de fabricació, els sistemes de mesura i les eines digitals està permetent desenvolupar productes cada cop més personalitzats, lleugers i funcionals. En patologies com l'escoliosi, els avenços en el disseny i adaptació dels corsès ortopèdics permeten millorar la resposta terapèutica i l'acceptació del tractament per part dels pacients. Però la tecnologia per si sola no és suficient. Necessitem professionals qualificats, coordinació entre els equips assistencials i un seguiment individualitzat que tingui en compte tant les necessitats clíniques com la vida quotidiana de l'infant.
La mobilitat i la rehabilitació constitueixen un altre dels eixos centrals de la trobada, amb especial protagonisme de la intel·ligència artificial, els sensors i les noves tecnologies. Fins a quin punt aquestes innovacions estan arribant a la pràctica clínica habitual i quines barreres dificulten la seva incorporació?
Estem vivint una transformació important. La intel·ligència artificial, els sensors, els sistemes d'anàlisi del moviment i les eines de fabricació digital estan obrint noves possibilitats per millorar l'avaluació, el disseny i l'adaptació dels productes ortoprotètics. Algunes d'aquestes tecnologies ja s'estan incorporant a la pràctica professional, encara que la seva implantació encara és desigual. Existeix una diferència entre la innovació que veiem en els desenvolupaments tecnològics i la seva disponibilitat real als establiments i en l'atenció quotidiana als pacients.
Les principals dificultats són econòmiques, formatives i també normatives. La tecnologia exigeix inversió, formació contínua i adaptació dels processos de treball. A més, necessitem que els sistemes de finançament i prestació evolucionin al mateix ritme que els productes. Des de Fedop defensem que la innovació s'ha de traduir en millores assistencials reals i no convertir-se en un element que generi noves desigualtats en l'accés als tractaments.
El congrés també abordarà els avenços en pròtesis de membre superior i inferior, des dels sistemes de control mioelèctric intel·ligent fins a l'osteointegració. Estem davant d'un canvi de paradigma en l'autonomia i qualitat de vida de les persones amputades? Quins reptes planteja garantir l'accés a aquestes tecnologies?
Sense cap dubte. Estem veient avenços molt importants en el desenvolupament de pròtesis, tant de membre superior com inferior. Els sistemes mioelèctrics, els nous materials, els sistemes de control intel·ligent i l'osteointegració estan ampliant les possibilitats de moltes persones amputades. Però també vull fer una reflexió: no existeix una pròtesi universal ni la tecnologia més avançada és sempre la millor per a tothom. Cada pacient té unes necessitats, unes característiques i uns objectius diferents. Per això, la valoració i l'adaptació individualitzada són fonamentals. El gran problema continua sent l'accés. No podem permetre que una persona tingui millors o pitjors possibilitats de recuperar la seva autonomia depenent de la comunitat autònoma on visqui o de la seva capacitat econòmica. Necessitem actualitzar les prestacions ortoprotètiques, incorporar els avenços i garantir un finançament adequat. La tecnologia ha d'estar al servei de les persones, i no convertir-se en un privilegi a l'abast d'uns pocs.
La col·laboració entre metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i tècnics ortoprotètics té una presència destacada en el programa. Considera que existeix una coordinació adequada entre aquests professionals? Què s'hauria de millorar per garantir una atenció més integral i personalitzada al pacient?
La coordinació entre professionals és imprescindible, però encara tenim molt marge de millora. L'atenció ortoprotètica requereix la col·laboració de diferents especialitats i cada professional aporta uns coneixements que són necessaris per aconseguir el millor resultat. Des de Fedop defensem que el tècnic ortoprotètic ha de tenir un paper reconegut dins d'aquest equip assistencial. És el professional que coneix el producte, les seves característiques tècniques, la seva adaptació i el seu funcionament. La seva experiència és fonamental perquè la solució prescrita respongui realment a les necessitats de la persona. No podem entendre l'ortopèdia com una simple dispensació de productes. Al darrere hi ha valoració, coneixement tècnic, adaptació, seguiment i una responsabilitat professional important. El tècnic ortoprotètic ha de participar de manera activa en el procés assistencial. Al final, tots treballem amb un mateix objectiu: que el pacient tingui la millor solució possible.
En la nostra darrera entrevista assenyalava que l'Ortopèdia era un sector oblidat i reclamava una regulació que permetés combatre l'intrusisme professional. Més d'un any després, s'han produït avenços en aquest sentit? Quines són les principals reivindicacions que continuen pendents?
Seguim tenint reivindicacions molt importants pendents. És cert que hem aconseguit donar més visibilitat al sector, però encara falta molt perquè l'ortopèdia tingui el reconeixement que li correspon. La nostra activitat és sanitària i així s'ha d'entendre i regular. No estem parlant de vendre un producte qualsevol. Estem parlant de productes sanitaris que s'adapten al cos de les persones i que tenen una incidència directa en la seva salut, la seva mobilitat i la seva autonomia.
Per això, ens preocupa especialment l'intrusisme i la manca d'un marc prou clar que garanteixi que aquestes activitats es desenvolupen per professionals qualificats i en establiments que compleixen els requisits sanitaris corresponents. Des de Fedop fa temps que reclamem una regulació equitativa a tot el territori que reforci els requisits dels establiments sanitaris d'ortopèdia i protegeixi tant els professionals com els pacients.
També advertia de les desigualtats entre comunitats autònomes en la prestació ortoprotètica i reclamava una major homogeneïtzació de l'Oferta de Productes Ortoprotètics del Sistema Nacional de Salut. En quin punt es troba aquesta qüestió i quines diferències continuen existint en l'accés dels pacients a les prestacions?
Aquesta és una de les qüestions que més ens preocupen. No té sentit que un pacient tingui accés a una determinada solució ortoprotètica en una comunitat autònoma i que un altre, amb les mateixes necessitats, trobi limitacions per viure en un altre territori. La nova Oferta de Productes Ortoprotètics no suposa cap avanç ja que les comunitats continuen tenint la potestat per decidir si s'inclouen productes d'innovació amb aportació de l'usuari o no, també poden escollir finançar productes a més o fins i tot limitar els productes de l'Oferta.
Des de Fedop volem col·laborar amb les administracions i aportar el coneixement del sector. Som qui estem en contacte diari amb els pacients, els professionals i els productes, i podem contribuir a què les decisions responguin a les necessitats reals. El nostre objectiu és molt clar: que ni el preu d'un producte ni el lloc de residència determini les possibilitats d'accés a una prestació ortoprotètica.
La innovació tecnològica avança ràpidament, però la seva incorporació també planteja desafiaments econòmics. Considera que l'actual sistema de finançament de les prestacions ortoprotètiques està preparat per assumir aquests avenços? Existeix el risc que determinades tecnologies quedin fora de l'abast d'alguns pacients?
Crec que el sistema necessita actualitzar-se. La tecnologia avança a una velocitat enorme, però els sistemes de finançament no sempre evolucionen al mateix ritme. Els materials, els processos de fabricació i les prestacions funcionals dels productes han canviat molt. Tanmateix, si els catàlegs i els imports finançats no es revisen periòdicament, es genera una bretxa entre el que la tecnologia pot oferir i el que realment pot rebre el pacient. També cal entendre que una solució ortoprotètica de més qualitat o amb millors prestacions pot suposar una millora important en l'autonomia d'una persona i, a llarg termini, fins i tot evitar altres costos sanitaris i assistencials.
Per això, defensem que el finançament ha de valorar no només el cost del producte, sinó també la seva funcionalitat, durabilitat i benefici per al pacient. No podem permetre que la innovació quedi reservada a qui té recursos econòmics per pagar-la de la seva butxaca. L'accés a una solució ortoprotètica adequada ha de ser una garantia del sistema sanitari.
Un altre dels reptes del sector és la formació i especialització dels seus professionals. Està preparada l'Ortopèdia espanyola per respondre a les noves exigències tecnològiques i assistencials? Quins canvis considera necessaris en la formació dels tècnics ortoprotètics?
Tenim grans professionals a Espanya, amb molta experiència, coneixement i capacitat d'adaptació. Però és evident que el sector està canviant i que necessitem seguir avançant en formació. Els nous materials, els sistemes electrònics, les pròtesis intel·ligents i les noves eines de mesura requereixen una actualització constant de coneixements.
Hem de reforçar la formació dels tècnics ortoprotètics, millorar la connexió entre els estudis i la realitat de la feina diària i facilitar l'especialització i la formació contínua. També és important avançar en el reconeixement de les seves competències professionals. No podem exigir cada vegada més coneixements i responsabilitats a aquests professionals sense treballar paral·lelament en el seu reconeixement i desenvolupament. Des de Fedop apostem fermament per la formació perquè sabem que la qualitat de l'atenció depèn, en gran mesura, de la preparació de qui treballa en el sector. Hem de cuidar i posar en valor els nostres professionals.
De cara als propers anys, quines són les principals prioritats de Fedop per reforçar el reconeixement de l'Ortopèdia dins del sistema sanitari i millorar l'atenció als pacients?
Tenim molta feina per davant i objectius molt clars. Volem aconseguir que l'ortopèdia tingui el reconeixement sanitari i professional que mereix, avançar en una regulació que aporti seguretat i garanties, combatre l'intrusisme i defensar el paper dels establiments sanitaris i dels tècnics ortoprotètics. També continuarem treballant per aconseguir una prestació ortoprotètica més homogènia, actualitzada i accessible a tot el territori nacional, i perquè els avenços tecnològics arribin a tots els pacients que els necessiten. I hi ha una cosa que considero fonamental: Fedop ha de continuar sent la veu de tot el sector. Representem professionals i establiments amb realitats diferents, però amb un objectiu comú: defensar l'ortopèdia i millorar l'atenció a les persones.
Vull aprofitar per agrair la feina i la implicació de tota la Junta Directiva de Fedop. Darrere de cada avenç, de cada reivindicació i de cada iniciativa hi ha moltes hores de dedicació i un compromís col·lectiu amb el nostre sector. També vull reconèixer tots els professionals i empreses que col·laboren amb la Federació i que contribueixen a què l'ortopèdia continuï creixent. Orto Medical Care 2026 és un bon exemple del que podem aconseguir treballant junts. Volem que sigui un punt de trobada, però també una oportunitat perquè les administracions, els professionals i la societat comprenguin la importància de l'ortopèdia. Seguirem defensant el nostre sector amb fermesa, perquè estem convençuts que una ortopèdia forta, reconeguda i ben regulada significa millors solucions i més qualitat de vida per als pacients.
