L'entrada al món laboral dels universitaris a Espanya està millorant en els darrers anys, tot i que continua patint problemes estructurals com la precarietat o la sobrecualificació. No obstant això, dins de l'ensenyament superior, la branca de les Ciències de la Salut s'ha consolidat com la gran excepció a aquests desafiaments. Quatre anys després de graduar-se, el 70,2% dels professionals de Salut i serveis socials cotitza per sobre dels 30.000 euros anuals, mentre que gairebé nou de cada deu ocupen llocs de treball d'acord amb la seva categoria universitària com a titulats, sent l'àrea d'ensenyament líder en adequació professional.
Així ho revela l'informe L'ocupabilitat dels joves a Espanya 2026, elaborat per la Fundació CYD a partir de les dades d'inserció laboral del 2024 dels graduats de la promoció 2019-2020. Les xifres que aporta aquest estudi confirmen l'alta ocupabilitat entre els universitaris del sector salut, amb la segona taxa d'afiliació a la Seguretat Social més alta del país (85,4%).
Al capdavant en retribucions i amb la menor sobrecualificació
La Base Mitjana de Cotització (BMC) anual de l'àmbit de Salut i serveis socials se situa en 36.204 euros, sent el segon sector amb més ingressos de la universitat espanyola, només per darrere d'Informàtica (37.534 euros). Aquesta xifra suposa, a més, un augment de 4.000 euros anuals respecte a la mitjana estatal (32.219 euros).
Més de la meitat dels graduats sanitaris (el 53,3%) es troba en el tram salarial superior als 36.000 euros anuals, davant del 33,8% del conjunt del sistema. En el desglossament per titulacions, Medicina lidera la retribució de tota l'educació superior a Espanya, amb una base mitjana de 44.153 euros anuals i un 88,8% dels seus graduats superant els 36.000 euros. El segueixen en posicions destacades la Enginyeria biomèdica i de la salut (37.163 euros), Odontologia (37.150 euros) i Infermeria (36.914 euros), en contrast amb les bases més contingudes de Fisioteràpia (26.360 euros) o Logopèdia (23.906 euros).
Juntament amb uns sous per sobre de la mitjana, un altre dels grans atractius del mercat laboral per als graduats en aquest camp és l'adequació dels seus llocs de treball a la titulació, sent l'àrea que més correspondència registra de tota la universitat espanyola. Entre els graduats en Salut i serveis socials, nou de cada deu cotitzen dins del grup de titulats, davant d'un mercat laboral que deixa un 38,7% d'universitaris ocupant llocs per als quals estan sobrequalificats. Alhora, les taxes d'ocupació s'acosten a la plena ocupació en carreres com Medicina (el 99,7% cotitza com a titulat), Infermeria (97,6%), Odontologia (96,5%) i Òptica i optometria (90,9%).
No debades, aquest àmbit universitari és també el que registra un índex menor de contractes indefinits, situant-se en només un 43,5%. Tot i que aquesta xifra, segons precisa el mateix informe, s'explica en bona mesura pel sistema d'accés als llocs de treball a través del sistema de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), que deixa una alta taxa de temporalitat als quatre anys d'acabar la carrera, especialment en el cas de Medicina, on l'especialització és obligatòria per exercir al Sistema Nacional de Salut.
Bretxa de gènere: més de 1.500 euros de diferència en un sector feminitzat
Tot i que Salut i serveis socials és el segon àmbit més feminitzat de la universitat —el 72,4% dels seus graduats són dones, arribant al 81,3% en Infermeria i al 67,5% en Medicina—, la bretxa salarial persisteix a favor dels homes. Als quatre anys de graduar-se, els homes perceben una base mitjana de cotització de 37.338 euros davant dels 35.818 euros de les dones, la qual cosa suposa una diferència mitjana anual de 1.520 euros.
Aquesta discrepància s'amplia en disciplines com Odontologia, on els titulats guanyen 4.483 euros més a l'any que les seves companyes (40.352 euros davant de 35.869 euros). En Logopèdia la bretxa arriba a 3.479 euros, en Veterinària a 2.201 euros i en Infermeria a 1.207 euros anuals. Només branques concretes reverteixen aquesta tendència, com Biomedicina, on les dones superen en 1.887 euros els homes, o Teràpia Ocupacional, on ingressen 1.366 euros més.
Podologia i Odontologia encapçalen l'afiliació d'autònoms
Tot i que en Medicina i Infermeria el treball per compte propi és gairebé inexistent (amb només un 0,9% i un 1,1% d'autònoms, respectivament), altres carreres sanitàries experimenten una dependència massiva de l'autoocupació en tenir una presència reduïda a la sanitat pública.
Odontologia encapçala el rànquing nacional de tota la universitat espanyola amb un 60,2% dels seus titulats afiliats en el règim d'autònoms, seguida immediatament per Podologia amb un 59,5%, davant de la mitjana universitària global del 7,3%. La taxa d'autònoms també és molt elevada en Nutrició humana i dietètica (28,8%) i Fisioteràpia (27,0%). A més, en Odontologia l'ocupació assalariada restant està condicionada per una forta parcialitat: el 65,4% dels seus contractes són a temps parcial, el valor més alt del país.
Coll d'ampolla a les facultats públiques: la demanda duplica l'oferta
L'atractiu del sector ha desfermat un rècord vocacional després de la pandèmia que topa amb l'escassa capacitat de places de les universitats públiques. Entre els cursos 2019-2020 i 2025-2026, la demanda en primera opció en Salut i serveis socials a les facultats públiques presencials es va disparar un 55,5%, el major increment de totes les àrees universitàries.
En canvi, l'oferta de places públiques només va créixer un 9,2% en el mateix període. Aquest desajust estructural ha tensat al màxim les notes de tall en carreres com Odontologia, on la demanda va augmentar un 149,6% davant d'un augment d'oferta del 24,3%; Biomedicina, amb un 118,0% més de sol·licituds; o Medicina i Infermeria, amb creixements en la seva demanda del 61,3% i 61,7%, respectivament. Aquesta manca de places públiques ha alimentat l'auge de la universitat privada, que ja concentra el 22,5% dels graduats del sector i fins al 62,4% dels graduats en Odontologia.