El recent accident ferroviari ocorregut a Urda (Toledo) ha tornat a situar els hospitals espanyols en la necessitat d'estar preparats per respondre davant grans emergències. En un context marcat per l'impacte assistencial i la recerca de desapareguts i l'atenció a les víctimes i les seves famílies, els professionals de la salut han emergit com a protagonistes involuntaris de la crisi. Durant el Congrés Nacional de Cirurgia, organitzat per la Asociación Española de Cirugía (AEC), s'han abordat les lliçons apreses en l'atenció sanitària a catàstrofes amb múltiples víctimes, prenent com a referència els atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid i l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova). El triaatge al lloc dels fets i uns simulacres periòdics són essencials per aconseguir una organització i atenció al pacient satisfactòries.
Durant la sessió, cirurgians i especialistes han compartit les seves experiències en la gestió d'aquestes emergències i han analitzat les principals lliçons apreses per millorar la resposta dels hospitals espanyols davant situacions amb múltiples víctimes. Una de les principals conclusions de la sessió ha estat que qualsevol hospital, independentment de la seva mida o ubicació geogràfica, pot veure's obligat a atendre de manera sobtada un nombre elevat de ferits. Per això, els experts han insistit que la preparació prèvia, l'organització dels recursos i l'entrenament dels professionals resulten fonamentals per afrontar aquestes situacions.
Els experts han destacat que els plans de catàstrofes hospitalàries no s'han de limitar a documents teòrics, sinó que han de ser coneguts per tots els serveis implicats, contemplar diferents escenaris i posar-se a prova mitjançant simulacres periòdics.
De l'11-M a Adamuz: dues emergències amb desafiaments diferents
Els atemptats de l'11-M i l'accident ferroviari d'Adamuz representen dos escenaris molt diferents que permeten comprendre la complexitat de la resposta sanitària davant una catàstrofe. En el cas de Madrid, els atemptats es van produir en diversos punts d'una gran ciutat, amb un sistema d'emergències extrahospitalàries desenvolupat i nombrosos hospitals de referència. Tanmateix, la magnitud de la tragèdia, el nombre elevat de víctimes i l'arribada simultània de pacients als centres sanitaris van plantejar importants dificultats organitzatives.
Durant la sessió s'ha recordat que l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón va aconseguir disposar ràpidament de 22 quiròfans per atendre les víctimes que necessitaven cirurgia, sense que fos necessari establir prioritats entre elles per accedir a una intervenció.
Tanmateix, també s'han assenyalat aspectes susceptibles de millora. Entre ells, l'arribada massiva de pacients sense una classificació prèvia adequada, que va generar situacions de confusió i una important pressió assistencial als serveis d'urgències durant les primeres hores.
Per la seva banda, l'accident d'Adamuz va presentar dificultats diferents, en produir-se en un entorn rural, amb problemes d'accés al lloc del sinistre i una menor disponibilitat d'hospitals propers.
Els especialistes han explicat que, davant circumstàncies d'aquest tipus, els plans de catàstrofes constitueixen una guia essencial per començar a organitzar la resposta sanitària en moments d'enorme incertesa. Tanmateix, també han subratllat que aquests protocols han de permetre adaptar-se ràpidament a l'evolució dels esdeveniments i a les necessitats canviants dels pacients.
La resposta immediata en aquest tipus de sinistres recau en els equips d'emergència que accedeixen en primer lloc al lloc de l'impacte. En aquestes situacions de caos i incertesa, la ràpida intervenció del personal sanitari resulta determinant. Després de l'accident ferroviari d'Urda, Sergio Esteban, va ser un dels primers infermers a accedir al lloc del sinistre. En declaracions per a Redacción Médica, va assegurar que "hi ha decisions en dècimes de segon que determinen la vida d'un pacient". Un cop passa aquest primer instant de confusió, arriba el moment d'inspeccionar l'estat dels afectats.
El triaatge, una eina fonamental per salvar vides
Els experts han insistit que el triaatge s'ha de realitzar tant al lloc de l'emergència com a l'arribada a l'hospital, ja que l'estat clínic d'un pacient pot canviar considerablement durant el trasllat. En aquest sentit, han assenyalat que una persona inicialment estable pot experimentar un empitjorament greu en només trenta minuts, cosa que fa imprescindible una nova valoració abans de determinar el circuit assistencial més adequat.
Així mateix, han destacat que el triaatge hospitalari s'ha de realitzar preferentment a l'entrada d'urgències, abans que els pacients accedeixin a l'interior del servei. Aquesta mesura permet identificar ràpidament aquells que necessiten atenció quirúrgica immediata, dirigir-los als recursos adequats i evitar que l'arribada massiva de ferits provoqui el col·lapse de les instal·lacions.
L'experiència de l'11-M va posar de manifest que molts pacients amb lesions lleus o que acudien a l'hospital per por d'estar ferits van arribar directament als serveis d'urgències, dificultant l'organització inicial de l'assistència.
Per això, els especialistes han destacat la necessitat de comptar amb professionals preparats per fer aquesta classificació, així com amb sistemes d'identificació i registre de pacients que permetin mantenir el funcionament dels circuits assistencials fins i tot en situacions extraordinàries.
La coordinació dels equips, tan important com els recursos disponibles
L'organització del personal sanitari ha estat un altre dels aspectes abordats durant la sessió. Els participants han explicat que, en una catàstrofe, l'experiència dels professionals no només resulta important per atendre directament els pacients, sinó també per coordinar els equips i distribuir adequadament els recursos disponibles.
En determinades circumstàncies, el cirurgià amb més experiència pot exercir un paper especialment rellevant en l'organització dels quiròfans i la supervisió de les decisions assistencials, en lloc de participar directament en una intervenció.
Els especialistes han subratllat que la distribució de responsabilitats s'ha d'adaptar a les característiques de cada hospital, al nombre de professionals disponibles i a la magnitud de l'emergència. Aquesta flexibilitat resulta especialment important perquè una catàstrofe es pot produir en qualsevol moment del dia.
Simulacres i avaluació posterior per millorar la resposta sanitària
Com a conclusió, els participants han coincidit que l'experiència adquirida durant grans emergències ha de servir per reforçar la preparació del sistema sanitari. En aquest sentit, han destacat tres elements fonamentals: disposar de plans de catàstrofes coneguts per tots els professionals implicats, realitzar simulacres que permetin entrenar situacions excepcionals i avaluar posteriorment la resposta oferta per identificar errors i oportunitats de millora.
Les conseqüències després del succés
El personal sanitari incideix que els efectes d'aquest tipus d'accidents no es limiten únicament a les hores just posteriors al succés i els seus efectes, sobretot en el camp psicològic, poden arribar a afectar els involucrats i les seves famílies durant més temps. En declaracions per a Redacción Médica, Myriam Jiménez, psicòloga clínica del Summa 112, va reconèixer que aquests fets inesperats poden desencadenar trastorns d'estrès posttraumàtic. Les seves conseqüències o manifestacions poden ser diverses. "Un pot deixar de viatjar en transport públic, de sortir de casa per la por que passi alguna cosa o de reviure el que li ha passat a aquesta persona o al seu familiar".
Els familiars també poden arribar a patir problemes de salut mental, com ara "duels cronificats", que solen manifestar-se amb símptomes relacionats habitualment amb els quadres depressius o d'ansietat. "Si veus que comences a tenir dificultats per fer el teu dia a dia, per portar una rutina normal com la que tenies abans que passés la tragèdia, aquí sí que s'ha de consultar amb un psicòleg, amb un metge, perquè derivi a salut mental en un moment donat", va aconsellar.
Els accidents d'Urda i Adamuz en un interval de temps d'onze mesos van acabar provocant la dimissió del que era ministre de Transports, Óscar Puente, tal com ell va anunciar davant la Comissió Permanent del Congrés dimarts. L'antic alcalde de Valladolid també va renunciar a ser cap de llista pel Partit Socialista Obrer Español a la capital castellana després de respondre a les preguntes dels portaveus de la resta de grups parlamentaris durant gairebé quatre hores de sessió.