Les titulacions sanitàries acostumen a comptar amb una elevada ocupabilitat. Així, aquells que tenen algun grau universitari o cicle de Formació Professional (FP) no solen trobar problemes per aconseguir feina al Sistema Nacional de Salut (SNS) o a les xarxes de clíniques privades, centres d’investigació o Farmàcia Comunitària. El problema del mercat laboral relatiu a aquest àmbit es troba en la durada dels acords laborals, per la qual cosa no és estrany encadenar contractes mensuals, setmanals o diaris. Així mateix, el salari constitueix un problema per a un dels dos nivells educatius esmentats, especialment per als més joves. Una situació que engrandeix la diferència retributiva amb els seus companys procedents de la universitat.
L’FP sanitària no està ben retribuïda, segons l’últim informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), en què s’aborda la inserció laboral dels graduats de diferents branques de l’ensenyament. En concret, s’avalua la situació de la generació que va finalitzar els seus estudis al curs 2019/2020 quatre anys després d’aconseguir la seva titulació. Les dades recollides mostren la fragilitat salarial dels tècnics del camp de la salut.
La base mitjana de cotització —remuneració bruta d’un treballador sobre la qual es calculen les aportacions a la Seguretat Social— de l’FP sanitària es va situar en els 19.462 euros. Es tracta de la quarta més baixa dels espectres formatius analitzats a nivell anual, només per davant dels titulats de cicles d’imatge personal, serveis socioculturals i a la comunitat i activitats físiques i esportives. Alhora, se situa 10.000 euros per darrere dels àmbits químic i d’instal·lació i manteniment, els cursos dels quals obren la porta a uns ingressos sense reducció fiscal per sobre dels 30.000 euros.
Cal destacar que el salari mitjà dins de l’FP sanitària es veu condicionat per la gran varietat de formacions. Si bé els sous es mouen en una forquilla entre els 18.000 i 28.000 euros l’any, el més freqüent és que a l’inici de la seva trajectòria no superin els 15.000 euros. Això sí, aquesta xifra es pot duplicar amb el pas del temps en cinc titulacions: Tècnic Superior en Anatomia Patològica i Citodiagnòstic, Dietètica, Higiene Bucodental, Laboratori Clínic i Biomèdic i Radioteràpia i Dosimetria.
Bretxa amb la universitat
Per norma general, les professions unides a la facultat solen anar acompanyades d’una millor remuneració. El camp sanitari no n’és l’excepció. En concret, la Fundació CYD remarca que la base de cotització anual dels graduats en graus de Salut resulta en 36.204 euros. Aquesta quantitat els situa com els segons millor pagats als quatre anys de sortir de la facultat, només superats pels d’informàtica, que arriben als 37.534 euros.
No cal oblidar que bona part d’aquests professionals solen estar immersos en el procés de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) en acabar els estudis. És cert que la seva retribució anual bruta oscil·la entre els 18.000 i els 29.000 euros, però les guàrdies ajuden a elevar la quantitat monetària ingressada. Així mateix, professions com la Infermeria superen els 28.000 euros en els primers anys de trajectòria, mentre que Farmàcia i Odontologia poden arribar en determinats casos als 30.000 euros.
D’aquesta manera, la bretxa entre universitat i FP en les Ciències de la Salut és la més marcada entre les branques d’ensenyament amb representació en els dos nivells. Mentre que l’espectre sanitari revela una diferència de 16.000 euros, la distància en informàtica és de 10.000 euros, de 7.000 euros en el món agrari o el de la comunicació i de 6.000 euros en el sector serveis.