Publicada

Falten menys de 10 dies per celebrar Halloween. Tanmateix, els fantasmes no deambulen únicament durant la nit del 31 d'octubre. De vegades, aquests s'avancen. En concret, una setmana. La matinada de diumenge 25 d'octubre també pot ser terrorífica, especialment per aquells que han de treballar, com els centenars de metges, infermeres o tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria (TCAE) als quals els toca torn nocturn. Un tremolor recorre els seus cossos en recordar que aquell dia es produeix el canvi horari: a les 3:00 els rellotges retrocediran fins a les 2:00. Així, la seva jornada comptarà amb una hora més. L'ensurt és més gran en saber que no es compensa.

"Es tracta d'una hora fantasma", indica el secretari general de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), Víctor Pedrera, a Redacción Médica. Una presència intangible que espanta els professionals abans d'hora. En particular, per la translació de la seva 'invisibilitat' a les seves butxaques. "El facultatiu o resident a qui li toqui aquella guàrdia cobrarà 17 hores i en treballarà 18", lamenta. Paraules amb les quals hi coincideixen des del Sindicat d'Infermeria (Satse). "No paguen més i no surten abans de la feina", afegeixen.

Aquesta situació es reprodueix any rere any i forma part de l'organització tradicional del Sistema Nacional de Salut (SNS). Els escollits per aquesta 'nit de terror' no tenen més remei que respirar. "A qui li toca aquest canvi perd una hora", comenta Pedrera. No obstant això, l'organització infermera aporta un punt de lluminositat en assenyalar que aquest temps extra pot en alguns casos "prorratejar-se i tenir-se en compte en el còmput anual".

Una manera de donar resposta a aquest desequilibri prové de l'organització de les guàrdies. Si bé és cert que el canvi d'hora d'octubre aterra, el de març genera goig: els professionals sanitaris de guàrdia treballen una hora menys i cobren el mateix que una jornada normal. "En el pas a l'horari d'estiu, aquest temps que desapareix tampoc es té en compte en el moment de la remuneració", explica Pedrera. "D'aquesta manera, es compensa l'endarreriment anterior", afegeix. Això sí, per això, els mateixos sanitaris han de cobrir ambdues nits, cosa que no sempre és possible.

Situació als hospitals

Ometre aquestes hores de diferència als mesos d'octubre i març és la manera més senzilla d'afrontar els vaivens horaris a Espanya per al SNS. Així, l'avançament o el retard de les agulles no deriva en cap escenari especial als centres d'Atenció Primària i Hospitalària. "El canvi d'hora no té cap afectació en l'activitat ni en l'organització de les guàrdies", puntualitzen des del servei de Recursos Humans de l'Hospital Universitari de Majadahonda-Puerta de Hierro (Madrid).

El mateix succeeix a l'Hospital Universitari Fundació d'Alcorcón, també de Madrid. "Les hores d'entrada i sortida són les mateixes, sabent que, sigui el canvi d'horari de tardor, o el de primavera, qui estigui de guàrdia treballarà una hora més o una menys. Tampoc canvia a efectes salarials ni organitzatius", apunten des del centre. Això sí, es fa un avís previ als professionals que exerceixen aquella nit, especialment en relació a l'ús de determinades aplicacions, com SELENE -utilitzada per al registre de la història clínica-. "L'empresa proveïdora recomana no utilitzar-la entre les 2:00 i les 3:00", continuen les mateixes fonts. En aquest sentit, aconsellen prendre les dades en paper per a la seva posterior incorporació al sistema.

Cal canviar l'hora?

Més enllà dels efectes salarials o laborals, Pedrera reprèn el debat que es va obrir el 2023: no canviar l'hora. El secretari general de CESM considera que l'horari hauria de ser el mateix durant tot l'any. En part, per motius organitzatius, però també de salut. "Aquest tipus d'alteracions trenquen els nostres ritmes biològics", insisteix Pedrera.

El cansament i els trastorns gastrointestinals impacten en tota la població, inclosos els sanitaris. Aquest tipus de problemes poden arribar a condicionar la seva concentració i, per tant, la seva actuació assistencial. Un fantasma que, com cada any, torna a aparèixer una vegada més.