La Societat Espanyola de Directius de la Salut (Sedisa) i la Fundació Espanyola de Directius de la Salut (Fundació Sedisa) han presentat aquest dijous una actualització del seu Codi Ètic, publicat l'any 2017, amb l'objectiu d'incloure els nous reptes per al bon govern del Sistema Sanitari. Així mateix, han presentat també una actualització del Codi Ètic de la Persona Directiva de la Salut, que permet delimitar amb més precisió els principis que han de guiar l'actuació d'aquests professionals en la seva pràctica diària, amb independència de la institució concreta en la qual exerceixin les seves funcions.
El president de Sedisa, José Soto Bonel, ha explicat que ambdós documents responen a reptes que el 2017 amb prou feines s'intuïen, com les lliçons apreses gràcies a la COVID-19, l'envelliment com a repte, la salut mental dels professionals mèdics o el bon ús de les dades i la Intel·ligència Artificial.
"En aquests darrers nou anys s'han produït canvis de gran abast tant en la societat com en la manera de dirigir les associacions i les empreses", ha destacat el president de Sedisa, qui ha puntualitzat que els quatre grans reptes que apuntava la primera versió del codi -la sostenibilitat del sistema, l'esgotament del model organitzatiu, la professionalització de la gestió i la manca d'estabilitat política en les organitzacions sanitàries- continuen encara vigents.
Així mateix, Bonel ha assenyalat que la decisió de presentar dos documents independents rau en què el primer document -el Codi Ètic de Sedisa i la seva Fundació- regula com es governen ambdues institucions i el Codi Ètic de la Persona Directiva va dirigit als professionals de la salut.
Ni novells, ni polítics
En la mateixa línia s'ha posicionat el president de la Fundació Sedisa, Joaquín Estévez Lucas, qui ha assenyalat que no existeixen "dues vares de mesurar" i que ambdues organitzacions estan regides pels mateixos quatre compromisos institucionals: la integritat, la transparència, la independència i la responsabilitat social.
En la seva intervenció, ha llançat un al·legat a favor de la professionalització de la gestió hospitalària -"Ho vaig dir fa 20 anys i ho torno a repetir: no vull que hi hagi ni novells ni militants de partit al capdavant dels grans hospitals", ha destacat- i ha subratllat que les conclusions tècniques responen a criteris professionals.
En aquesta línia, ha rememorat com la gestió sanitària ha guanyat en formació, mètode i reconeixement en aquests darrers anys i ha celebrat que Sedisa hagi anat guanyant associats any rere any fins a arribar als 3.300 socis que té actualment. "L'any vinent celebrem el Congrés Nacional d'Hospitals a Palma, es tracta de l'únic esdeveniment que representa tots els hospitals de la sanitat espanyola", ha recordat.
Un codi cada dia més exigent
El coordinador del Comitè d'Ètica i Deontologia de Sedisa, Miquel Gómez Clares, ha explicat que aquesta actualització no suposa fer "taula rasa" respecte al text de 2017 sinó que actualitza i incorpora termes com la inclusió i diversitat en perspectiva de gènere -amb compromisos com la presència equilibrada de dones i homes en els espais de responsabilitat i debat-, la sostenibilitat ambiental o la innovació responsable.
A més, incorpora la salut mental i els riscos psicosocials com a repte organitzatiu i un capítol sobre IA, amb nou criteris alineats amb el Reglament General de Protecció de Dades i el Reglament d'IA. "Fixa una regla pràctica: quan un sistema d'aquest tipus doni suport a una decisió rellevant, ha d'existir una justificació proporcional al risc, una persona o òrgan responsable identificat i possibilitat de revisió humana", ha explicat.
Respecte a aquest text, Gómez ha indicat que la principal novetat és que aquest posseeix instruments com canals de consulta o indicadors com el percentatge de projectes amb avaluació de conflicte d'interessos. "Els indicadors es mesuraran cada any", ha assenyalat, alhora que ha indicat que el Codi es tornarà a revisar el 2029.
Un codi específic per a directius
Respecte a la idea de crear un codi específic per a directius de la Salut, la membre del Comitè d'Ètica i Deontologia de Sedisa Anna Rodríguez Cala ha explicat que aquest delimita amb més precisió els principis que han de guiar l'actuació de la persona directiva en la seva pràctica diària, amb independència de la institució concreta en la qual exerceixi les seves funcions. Aquest codi, compost per un preàmbul, 10 títols i 63 articles, orienta la conducta professional de la persona directiva de la salut mitjançant un marc de principis, valors i compromisos i afirma la identitat professional de la direcció sanitària com una funció especialitzada.
Finalment, ha explicat que entre les novetats s'inclou la traçabilitat de les decisions rellevants, la independència respecte a interessos de tercers o pressions polítiques, incorpora valors com la valentia i la humilitat professional i rebutja comportaments com l'abús de poder, el nepotisme, l'assetjament o la tirania organitzativa.