Tradicionalment, les investigacions sobre burnout en sanitat s'han centrat en les característiques compartides entre aquells sanitaris amb més esgotament físic, mental i emocional per l'estrès laboral. Un nou estudi fa un canvi de mirada i aporta els factors que protegeixen els professionals que, tot i estar en contextos exigents, mantenen el seu benestar.
La recerca, impulsada per l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa" i liderada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Galatea, assenyala dues claus en la prevenció del burnout entre els sanitaris: l'entorn laboral i les condicions organitzatives. Oriol Yuguero, de l'eHealth Centre de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Anna Mitjans, coordinadora de projectes de la Fundació Galatea, han comandat l'estudi 'Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de burnout professional', en el qual han participat gairebé 1.500 metges i infermeres, dels quals 239 no presentaven desgast professional.
Per tant, un de cada quatre sanitaris manté nivells baixos de burnout de manera persistent, després d'un seguiment mitjançant qüestionaris durant sis mesos en què cinc no tenien burnout. Després d'aquesta fase, un grup de 103 persones sense burnout persistent va participar en els grups de discussió i en l'experiència de realitat virtual immersiva.
Consells per evitar el burnout
Yuguero i Mitjans, que han presentat l'estudi aquest dimecres a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona, han assenyalat que el burnout "no és inevitable, però tampoc s'explica per un únic factor individual". Els professionals amb baixos nivells del síndrome de la feina cremada compten amb més factors protectors, presenten menys símptomes, més benestar, optimisme, suport social, sentit de control, estabilitat emocional i capacitat de reparació emocional.
"Els sanitaris que no es cremen dominen la situació laboral i personal, controlen totes les seves esferes de vida, teixeixen una xarxa comunitària, un benestar elevat, poca solitud, felicitat acceptable i optimisme, però no ho són sempre", ha incidit Yuguero.
També sosté aquests professionals el sentit i la vocació, tenint en compte els seus límits, cosa que els permet gaudir de la tasca clínica, ajudar, aprendre, tenir capacitat d'organitzar la seva pròpia feina, autonomia i mantenir una connexió realista amb el propòsit de la professió. Així mateix, un altre dels punts clau és el reconeixement, per part de l'organització, caps, equip, pacients, companys, comandaments immediats, organitzacions i societat en general.
Descans i competències socioemocionals
Els resultats de les enquestes mostren que els professionals sense burnout persistent tenen una higiene del son més favorable. Només el 10,8 per cent dormia menys de 6 hores, davant del 28,3 per cent del grup amb indicis de burnout. A més, el 84,8 per cent dormia entre sis i vuit hores, i referia menys cansament en despertar-se i menys dificultats per dormir o mantenir el son.
Una altra de les conclusions és que les competències socioemocionals, com la regulació emocional, la comunicació, l'autoeficàcia i la priorització, constitueixen recursos susceptibles de desenvolupar-se mitjançant intervencions formatives basades en l'evidència.
Recomanacions multinivell
Els investigadors matisen que els metges i infermeres sense burnout tenen entre 45 i 65 anys, amb una trajectòria assistencial més llarga. Per contra, Yuguero i Mitjans posen el focus en els estudiants, residents, joves i professionals migrants, la prevenció dels quals "ha de començar aviat i adaptar-se a les diferents etapes de la trajectòria professional".
En conjunt, els resultats reforcen la necessitat d'un model integral de prevenció del burnout que combini el desenvolupament de recursos personals amb intervencions sobre els equips, el lideratge i les condicions organitzatives. "Promoure el benestar professional no només és una estratègia per protegir la salut dels professionals, sinó també una condició per garantir una atenció de qualitat i la sostenibilitat del sistema sanitari", conclou l'estudi.
Els autors fan recomanacions multinivell per a professionals, equips, organitzacions sanitàries i sistema de salut. Una feina que els metges i infermeres demanen que es tingui en compte en el Pla de Salut del Departament de Salut, mesures que pugui incorporar la reforma del Cairos, com reconèixer les organitzacions més compromeses amb el professionalisme, i que també siguin valorades per la Direcció General de Professionals.