El Sistema Nacional de Salut (SNS) no només està compost per metges, infermeres i farmacèutics. Desenes de professions permeten el correcte funcionament del procés assistencial, independentment del seu volum. Aquest és el cas dels podòlegs, col·lectiu que cada 8 d'octubre celebra el seu dia internacional. Una jornada que serveix per commemorar la rellevància del gremi, malgrat el seu escàs nombre en el sistema sanitari públic. Precisament, els seus representants a Espanya demanen un reforç de la seva presència en la infraestructura hospitalària i d'Atenció Primària de titularitat autonòmica, a més d'un major avanç en el desenvolupament de les seves especialitats i, fins i tot, el seu accés a la via de Formació Sanitària Especialitzada (FSE).
"La creació d'especialitats és un debat que la professió ha d'abordar", ha comentat la presidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Podòlegs (Cgcop), Elena Carrascosa, a Redacción Médica. Des del seu punt de vista, el grau de desenvolupament científic i clínic de la disciplina de Ciències de la Salut permet "reflexionar sobre fórmules de formació avançada en determinats àmbits de la pràctica professional".
En aquest sentit, la responsable de l'entitat col·legial ha remarcat la possibilitat de fomentar l'especialització en àrees com la cirurgia podològica, el peu diabètic i d'alt risc, la biomecànica o la Podologia Infantil. Un camí que s'ha de recórrer amb rigor i consens i després de l'anàlisi de les necessitats assistencials, les competències i els itineraris formatius. Aquesta via s'obrirà a través de la interacció amb les universitats, les administracions sanitàries i l'espectre professional.
Aquest desenvolupament podria derivar en el salt dels podòlegs a FSE. Una altra possibilitat que es plantegen en el si del Cgcop. "Si aspirem a una major integració de la Podologia en el SNS, resulta lògic analitzar també quin model de formació postgraduada pot acompanyar aquest procés", ha afirmat Carrascosa. No obstant això, igual que en el cas de les especialitats, la presidenta de la institució ha recalcat que aquest pas sempre ha de respondre a l'avaluació dels requisits del model sanitari i de la seva contribució a una atenció de més qualitat i que garanteixi la seguretat dels pacients.
Efectes de la legislació actual
Tanmateix, de moment, qualsevol possibilitat d'incorporació immediata en el camp formatiu es preveu impossible. Primer, per la manca de temps. Segon, per la paràlisi parlamentària cap a la qual es dirigeix el país arran de l'avançament electoral. Una realitat que interfereix en algunes de les normatives que marcaran el creixement del col·lectiu en els pròxims anys.
Una d'elles és l'Estatut Marc. Sobre aquesta norma, la presidenta del Cgcop ha remarcat que "ha de reconèixer adequadament la realitat acadèmica, competencial i assistencial dels podòlegs dins del SNS". Si bé l'últim projecte identifica el titulat en Podologia com a "sanitari universitari amb funcions en diagnòstic i tractament de les afeccions i deformitats del peu", Carrascosa ha incidit en la necessitat que aquesta definició es tradueixi en una classificació professional justa -la nova estructura situa aquest sector en el nivell sis, juntament amb infermeres i fisioterapeutes sense especialitat-, un millor accés a l'ocupació pública i la carrera professional i l'opció d'assumir funcions de responsabilitat i gestió clínica.
Una altra és la Llei del Medicament. La representant de l'aliança col·legial ha incidit en la importància de definir "sense ambigüitats" la capacitat del podòleg per utilitzar i indicar els medicaments i productes sanitaris del seu àmbit. "No tindria sentit reconèixer legalment la nostra competència diagnòstica i terapèutica i establir després obstacles normatius per disposar de les eines necessàries per exercir-la", ha sostingut. No cal oblidar que la Podologia és una de les tres professions que poden prescriure fàrmacs, juntament amb la Medicina i l'Odontologia.
Tampoc es podria avançar en la reforma de l'Ordre CIN de Podologia, per la qual es fixen les competències que han d'adquirir els estudiants durant el grau universitari per a l'exercici correcte. "L'evolució científica, tecnològica i assistencial fa imprescindible revisar periòdicament els continguts formatius", ha afirmat Carrascosa. Respecte a una actualització del grau, la presidenta del Cgcop aposta pel reforçament de la formació clínica i pràctica, la promoció de la recerca i la incorporació dels avenços registrats en àmbits com el diagnòstic, les habilitats quirúrgiques, la Biomecànica o la Farmacologia. No cal oblidar que la norma que recull les funcions que han d'absorbir els futurs professionals no s'actualitza des de 2009.
Reconeixement de la Podologia en el SNS
Les esmentades reclamacions pivoten sobre el principal repte de la professió: un accés més equitatiu a l'atenció podològica dins del SNS. "Encara existeixen importants diferències territorials i massa pacients que van al professional de l'àmbit privat", ha lamentat Carrascosa. Actualment, bona part de les regions no han creat encara la categoria professional del podòleg en els seus serveis de salut.
Aquesta situació empitjora la salut podal de la ciutadania. "Nosaltres no tractem únicament problemes de peus, sinó que prevenim complicacions i ajudem al manteniment de la mobilitat i l'autonomia i, per tant, contribuïm a millorar la qualitat de vida durant totes les etapes vitals del pacient", ha explicat.
En aquest sentit, Carrascosa espera que el nou cicle que comença cada 8 d'octubre per a la professió serveixi per impulsar el benestar de la població. Per això, es requereix l'actualització del seu marc competencial i formatiu, un major desenvolupament professional i investigador i la constitució de noves vies de formació avançada. "Tant de bo seguim guanyant espai, reconeixement i capacitat de participació en les decisions sanitàries", ha sentenciat. Anhels d'un gremi assistencial de menor mida que d'altres, però necessari per al sosteniment de la salut ciutadana.