El pròxim 29 de novembre els espanyols acudiran a les urnes per decidir la nova composició de les Corts. En aquest context electoral, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Partit Popular (PP), Vox i Front Ampli ja han presentat els seus programes i reflecteixen concepcions oposades sobre el finançament, la gestió i l'accés a ajudes davant la dependència i d'ajudes socials.
Aquesta confrontació programàtica evidencia dos models diferents d'entendre les polítiques públiques. Mentre les propostes de l'espai progressista posen l'accent en el reforç del sector públic i en la universalitat de les prestacions, les formacions de dreta combinen mesures de reorganització administrativa, col·laboració públic-privada, incentius fiscals i criteris de prioritat en l'accés a les ajudes.
Dependència i cures: diferents mètodes, mateix fi
En matèria de dependència i cures, el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) recull que l'Administració General de l'Estat assumeixi el 50 per cent de la inversió del sistema, segons l'Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso). Front Ampli aposta per un Pacte d'Estat per les Cures, acompanyat d'una Llei de Cures i Sostenibilitat de la Vida i una Llei de Famílies, per situar aquest àmbit al centre dels Serveis Socials. Aquesta proposta inclou una inversió de l'1,7 per cent del PIB el 2030, l'eliminació dels copagaments, la duplicació de les hores d'ajuda a domicili, el “dret al respir” d'un mes anual finançat a la meitat per l'Estat, la prohibició d'entitats de capital risc en residències i l'ampliació de permisos per naixement, cura parental i cures pal·liatives.
Amb un enfocament també centrat en el reforçament dels serveis públics i la protecció de col·lectius específics, el PSOE planteja la primera Llei de Serveis Socials a nivell estatal, el desplegament de la Llei 4/2026 de discapacitat i dependència, la consolidació del servei d'ajuda a domicili, l'exempció de copagaments i atenció continuada per a persones amb ELA en Grau III+, a més d'impulsar el Pla “Al Teu Costat” per a majors de vuitanta anys amb l'objectiu de garantir un seguiment mèdic adequat i evitar situacions de soledat.
A diferència d'aquestes fórmules centrades en l'expansió directa del servei públic, el Partit Popular aspira a aconseguir un Pacte d'Estat per la Dependència que garanteixi l'aportació estatal efectiva del 50 per cent de la despesa, alhora que combina incentius fiscals i flexibilització laboral. Ofereix una deducció del 40 per cent en l'IRPF per atenció professional a majors dependents, proposa que l'Estat assumeixi la cotització de qui deixi de treballar o redueixi la seva jornada per cuidar un familiar dependent i defensa compatibilitzar pensions de discapacitat amb l'ocupació.
Per la seva banda, Vox planteja reforçar tant els recursos assistencials com els beneficis fiscals. Proposa augmentar el pressupost destinat a dependència, ampliar places residencials i ajudes a la cura a la llar, agilitzar els tràmits de valoració, desenvolupar programes contra la soledat no desitjada, potenciar les cures pal·liatives i reforçar les deduccions i bonificacions fiscals per discapacitat.
Les famílies, al centre de les ajudes
Pel que fa a les ajudes socials, família i infància, en un escenari en què l'Ingrés Mínim Vital protegia a l'octubre de 2026 prop de 2,8 milions de persones en més de 900.000 llars segons l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) oficial vigent se situa en 600 euros mensuals, els partits tornen a diferir en les seves estratègies. Front Ampli proposa una prestació universal per criança de 200 euros mensuals per menor per erradicar la pobresa infantil, menjadors escolars gratuïts a Infantil i Primària, gratuïtat educativa des dels zero anys fins a la universitat, tres hores diàries de llum gratuïta, un abonament únic estatal de transport i limitar el lloguer al 25 per cent dels ingressos de la llar.
A aquest paquet, la formació progressista afegeix la pujada de l'IPREM fins als 700 euros mensuals, la inversió del 2,4 per cent del PIB en infància i famílies, el blindatge constitucional i salarial de les pensions amb la jubilació als 65 anys i la reducció de la jornada laboral de 37,5 hores setmanals cap a les 32 hores.
També des de l'àmbit progressista, el PSOE planteja una prestació estatal progressiva per criança, un Compte de Futur amb 1.000 euros invertits en fons públics en néixer, però només disponibles als divuit anys. A més, proposen l'automatització de l'Ingrés Mínim Vital, un Bo Social Únic i Automàtic per a subministraments i transport, millores en els permisos parentals i de naixement i ajudes de fins a 300 euros mensuals del Fons de Garantia d'Aliments.
Davant aquestes mesures, el Partit Popular defensa una deducció familiar única a l'IRPF reemborsable i d'abonament mensual actualitzat amb la inflació i computant el concebut no nascut, juntament amb la gratuïtat de l'educació infantil de zero a tres anys finançada al 50 per cent entre Estat i comunitats autònomes. Completa la seva proposta amb una Tarifa Social Única energètica automàtica, un reconeixement comú per a famílies monoparentals i l'exigència d'arrelament real mitjançant empadronament i cotització o contribució per accedir a ajudes no urgents.
Finalment, Vox promou el principi de prioritat nacional per donar accés preferent als espanyols a habitatge públic, llars d'infants, beques de menjador, transport i ajudes socials, reserva l'Ingrés Mínim Vital exclusivament per a espanyols amb menys recursos i suprimeix les ajudes a immigrants en situació irregular. En paral·lel, planteja un Pla Nacional de Natalitat amb gratuïtat real de zero a tres anys, extensió dels beneficis de família nombrosa des del primer fill i cotització a la Seguretat Social finançada per l'Estat per a qui es dediqui a la cura dels seus fills.
Amb aquestes propostes sobre la taula, els gairebé 39 milions de ciutadans cridats a les urnes el pròxim 29 de novembre tindran a les seves mans decidir quina fulla de ruta preval per al futur dels Serveis Socials. La cita electoral no només servirà per renovar els 350 escons del Congrés i els 209 del Senat, sinó també per dirimir entre dues visions oposades de la protecció social: l'aposta per l'expansió directa i universal dels serveis i prestacions públiques que presenta el bloc progressista, davant el model d'eficiència en la gestió, incentius fiscals i criteris d'accés prioritari que defensen les formacions de dreta.
