El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) es troba davant d’un punt d’inflexió històric després de dues dècades de l’aprovació de la Llei de Dependència. Un nou estudi publicat per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), titulat "Observatori de la Dependència: Sisè Informe" i elaborat per Sergi Jiménez-Martín i Analía Andrea Viola, revela que la xarxa pública supera ja els 1,7 milions de beneficiaris atesos a Espanya. Un dels punts principals de l’informe és l’efecte de l’envelliment i la soledat no desitjada en la salut mental de la gent gran, provocant episodis de depressió, ansietat i deteriorament cognitiu general.
L’informe dedica un apartat especial a la salut mental i al deteriorament cognitiu de la gent gran, identificant-ho com una de les principals portes d’entrada a la dependència. A Espanya, el deteriorament cognitiu afecta el 18,5 per cent de les persones més grans de 65 anys i el 45,3 per cent dels més grans de 85 anys. Els autors remarquen la vulnerabilitat del col·lectiu davant de trastorns com l’ansietat i la depressió, destacant dades de l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salut on la prevalença de diagnòstics de salut mental supera el 50 per cent en la població més gran de 80 anys.
Vinculat a la salut mental, l’estudi alerta sobre la soledat no desitjada, un fenomen que afecta el 16,3 per cent de la gent gran de més de 65 anys. La bretxa de gènere és especialment acusada en aquest àmbit: mentre que un 12 per cent dels homes grans pateix soledat no desitjada, el percentatge s’eleva al 19,8 per cent en el cas de les dones. A més, quan la soledat incideix en persones amb reconeixement oficial de dependència, la prevalença es dispara fins al 45,5 per cent, observant-se que el 58,4 per cent de qui pateix soledat no desitjada presenta problemes afegits de salut mental.
Paritat de despesa entre Estat i comunitats
L’estudi de Fedea subratlla que l’aportació pressupostària de l’Administració General de l’Estat experimentarà un increment sense precedents. Amb la duplicació de les quantitats del nivell mínim per al Grau II (que passen de 130 a 260 euros mensuals) i un augment del 128 per cent en el Grau III (pujant de 290 a 660 euros al mes), l’aportació estatal ascendirà a 5.514 milions d’euros el 2026 i arribarà als 7.239 milions d’euros el 2027. Amb aquest increment, l’Estat busca acostar-se al 50 per cent de la despesa total del sistema, garantint per llei una cofinançament equitatiu amb les comunitats autònomes.
En l’anàlisi de les llistes d’espera, l’informe destaca una tendència cap a la correcció del denominat "limb de la dependència", que mesura les persones amb dret reconegut que encara no perceben la seva prestació. Després d’haver assolit un pic crític el desembre de 2015 amb prop de 385.000 persones desateses, la xifra s’ha reduït dràsticament fins a situar-se en 112.002 persones a mitjans de 2026. Aquesta evolució representa una taxa de dependència del 6 per cent, un valor que es troba sensiblement per sota de l’objectiu màxim del 12,7 per cent fixat en el Pla de Xoc de 2021.
Malgrat les millores en els terminis de resolució, la demora en la tramitació administrativa continua tenint conseqüències tràgiques. Les dades proporcionades per l’Imserso recullen que, entre gener i juliol de 2026, van morir a Espanya 8.631 persones mentre esperaven rebre la prestació efectivament concedida. En total, sumant totes les fases del procés de reconeixement, 136.480 persones valorades en situació de dependència van morir en la primera meitat de l’any.
Quant a la modalitat de les prestacions, l’estructura del SAAD reflecteix un gir paulatí cap als serveis professionals davant dels cures informals. Les prestacions econòmiques per a cures en l’entorn familiar representen actualment el 31 per cent del total de prestacions atorgades, la qual cosa suposa un descens considerable respecte al màxim del 58,2 per cent assolit el 2009. Per la seva banda, el conjunt de les prestacions de serveis (com la teleassistència, l’ajuda a domicili i l’atenció residencial) ja abasta el 59 per cent de l’oferta.
Més feina, però salaris baixos
El dinamisme del sistema ha tingut un impacte directe en el mercat laboral del sector sociosanitari, que ocupava gairebé 758.000 treballadors a mitjans de 2026. Segons les microdades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) i la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) analitzades en la investigació, el sector presenta una taxa d’ocupació indefinida propera al 85 per cent després de la reforma laboral, així com una elevada feminització que arriba al 82 per cent. Tanmateix, la investigació adverteix que el salari mitjà dels professionals de la dependència continua estancat entorn del 75 per cent de la base de cotització mitjana general. Així mateix, la presència d’ocupats d’origen estranger o amb doble nacionalitat ha anat en augment, representant ja prop del 25 per cent del total de la mà d’obra del sector.
A la tribuna convidada que acompanya el sisè informe, Adelina Comas, directora del Global Observatory of Long-Term Care i investigadora de la London School of Economics, analitza la necessitat de superar les narratives basades en la por a l’envelliment i abordar les bretxes estructurals de l’atenció a la gent gran. Comas Herrera argumenta sobre les raons psicològiques i econòmiques de la manca d’inversió històrica en aquests sistemes:
"En economia parlem de la "miopia" que fa que no vulguem pensar en les necessitats que tindrà el nostre "jo futur" quan siguem grans (i menys encara en la possibilitat de necessitar que altres persones ens cuidin) i que prioritzem el consum durant la joventut i l’edat laboral".
L’experta assenyala que la crisi sanitària va accelerar la urgència de reestructurar les xarxes assistencials. "La pandèmia de la covid-19 va visibilitzar la realitat dels sistemes de cures de llarga durada, mostrant-nos amb duresa les conseqüències de dècades de manca d’inversió i d’atenció política per resoldre els seus problemes estructurals, i va deixar al descobert fragilitats que els usuaris i experts coneixien des de feia temps", assegura.
Encara queden millores pendents
Pel que fa als avenços legislatius a Espanya, Comas Herrera valora els últims passos fets, tot i que recorda els assumptes pendents. “Aquesta reforma és un pas molt important i ens acosta al següent pas necessari per al sistema espanyol de cures de llarga durada: abordar el finançament a llarg termini, la governança del sistema i, sobretot, aclarir el nivell de participació econòmica dels usuaris a través del copagament".
A més, advoca per transformar la percepció social sobre la despesa en dependència. “Si volem ser una mica radicals, fins i tot podríem qualificar el valor de l’activitat econòmica de les cures com una contribució al PIB i no com a despesa”.
Com a conclusió, els autors de l’informe de Fedea assenyalen que, un cop encarrilats els problemes més greus de volum i terminis d’accés, els principals desafiaments del SAAD passen per consolidar l’equitat territorial, aprofundir en l’atenció comunitària integrada amb els serveis sanitaris i millorar la retribució i formació dels seus treballadors.