El proper 29 de novembre, els espanyols tindran una nova cita amb les urnes. Fins aleshores, el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 continuarà treballant per desenvolupar la ja aprovada llei de dependència. A més, tal com han assegurat fonts del departament a Redacción Médica, les accions han de ser complementades per la gestió autonòmica.
Des del punt de vista del ministeri liderat per Pablo Bustinduy, "és el moment d'abordar la transformació definitiva del sistema de cures a Espanya". Un repte pel qual l'Executiu central pressiona, amb les eleccions generals a l'horitzó, buscant que l'increment històric dels pressupostos estatals es tradueixi de manera immediata en millores palpables per als pacients i els professionals del sector.
El departament governamental recorda a aquest mitjà que la competència per desenvolupar i implementar les polítiques relacionades amb la dependència és exclusiva de les comunitats autònomes, que han d'aplicar aquestes directrius segons el seu propi model territorial. Tanmateix, el Ministeri recalca que hi ha mesures urgents que "es poden fer des d'ara mateix" i que la ciutadania ha de notar "tan aviat com sigui possible".
Entre aquestes exigències a curt termini, el Govern destaca tres fronts prioritaris: una reducció substancial de les llistes d'espera, l'escurçament efectiu dels temps d'atenció i una millora de les condicions laborals dels treballadors del sector. Tot plegat amb un objectiu estructural clar, ja que el Ministeri sentencia que "les llistes d'espera han de desaparèixer l'any 2028".
Finançament finalista i control de transparència
Per donar suport a aquestes demandes i respondre a les peticions que les autonomies han fet durant tota la legislatura, el Govern subratlla que "ha posat per davant el finançament". Com a prova d'això, destaquen que les comunitats autònomes han comptat amb 739 milions d'euros addicionals destinats a la Dependència en només tres mesos.
De cara a assegurar el bon ús d'aquests fons, el ministeri adverteix que aquest finançament és estrictament finalista i es transfereix de manera directa per cada persona usuària del sistema i pel seu grau reconegut. A més, per fiscalitzar la gestió autonòmica, el departament donarà suport a la seva avaluació en tota una sèrie d'indicadors que s'han desenvolupat durant aquesta legislatura, amb l'objectiu d'assegurar el seguiment suficient i la transparència necessària en la despesa sociosanitària.
Cap a una refundació del model de Dependència
En paral·lel a l'exigència de gestió immediata, Drets Socials subratlla que la recent reforma de les lleis del sector suposa una "refundació del model de cures a Espanya". Aquest nou marc normatiu està dissenyat per oferir més drets, serveis i prestacions, alhora que redueix la burocràcia tant per a les persones en situació de dependència com per a aquelles amb discapacitat.
El gran èxit d'aquesta reforma és el blindatge financer del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). Mitjançant una esmena incorporada a la llei, s'ha establert l'obligació que la Administració General de l'Estat (AGE) assumeixi el 50 per cent de la inversió. Aquest pas legal dona compliment al compromís polític que l'Executiu central va segellar en el seu acord de coalició de l'any 2023.
Aquest blindatge del 50 per cent en el finançament estatal es recolza directament en un increment històric de la inversió, consolidat a través de la partida de 6.200 milions d'euros fixada per als exercicis 2026 i 2027. Amb aquesta arquitectura econòmica i legal, el departament assegura que el sistema sociosanitari queda protegit per "evitar retallades en el futur", independentment dels propers escenaris polítics.