Durant l'últim trimestre, la llista d'espera de dependència a Espanya s'ha reduït gairebé un 6 per cent (5,7 per cent). Al mateix temps, les dilacions recullen la seva major disminució en termes interanuals, en reduir-se un 22,7 per cent l'últim any. Això equival a 39.672 persones menys respecte al setembre de 2025. Així ho reflecteix la setena entrega del Panell del SAAD, una eina que va crear el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 a l'abril de 2025 amb l'objectiu d'oferir i analitzar trimestralment les principals dades sobre l'evolució del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
La reducció de la llista d'espera és una dada que ha anat disminuint progressivament en totes les entregues del panell, i accelerant-se en els últims anys, de manera que, des de 2021, la llista d'espera s'ha reduït en més d'un 56,7 per cent, el que representa una davallada de 176.711 persones en cinc anys.
A més, la consolidació d'aquesta acceleració en el ritme d'incorporació al sistema es produeix en un escenari d'envelliment accelerat i de pressió creixent de la demanda. Això significa que el SAAD, lluny de tensionar-se, demostra una evolució positiva que no només aconsegueix absorbir l'augment de sol·licituds sinó també millorar de manera continuada els seus resultats.
Pel que fa a la situació per comunitats autònomes, aquelles que presenten una llista d'espera més alta en relació amb la població potencialment dependent són Múrcia seguida de Catalunya i Extremadura, mentre que els territoris que tenen una llista d'espera més baixa en relació amb la població potencialment dependent són Castella i Lleó seguida d'Aragó i Galícia.
Respecte a l'últim trimestre, les comunitats que més han reduït la seva llista d'espera han estat Catalunya (4.973 persones), Astúries (2.472 persones) i Andalusia (1.125 persones). Els territoris on la llista d'espera, lluny de reduir-se, s'ha incrementat, han estat el País Basc, amb un augment de 263 persones, i Castella-La Manxa i Cantàbria, amb un increment de 181 i 172 persones respectivament.
Aquesta llista d'espera inclou tant les persones que estan pendents de valoració de grau com les persones que ja tenen reconegut un grau i porten més de 6 mesos esperant a rebre una prestació o servei, que és el termini que establia la llei perquè els governs autonòmics resolguessin el procés complet de la dependència. Ara, després de l'aprovació de la reforma de les lleis de dependència i discapacitat, aquest temps d'espera s'estableix en tres mesos com a màxim.
Inversió en dependència
Per sostenir aquesta millora assistencial, el Govern ha activat la major inversió en la història del sistema de dependència, injectant 6.200 milions d'euros addicionals entre 2026 i 2027. Aquesta injecció ja s'ha traduït en una transferència extra de 739 milions d'euros a les comunitats autònomes només entre els mesos de juliol i setembre.
Lluny de l'antiga burocràcia, la nova estratègia financera prioritza l'impacte clínic i assistencial. De fet, de cada cent euros addicionals transferits, gairebé 97 es dirigeixen a pacients amb majors necessitats de suport. Les quantitats estatals destinades als graus II i III s'han duplicat (amb increments del 100 per cent i el 128 per cent, respectivament). Com a resultat, el grau III ha concentrat el 64 per cent de tota la pujada de fons. Per la seva banda, el finançament per al grau I ha experimentat un augment del 18 per cent. Aquest esforç econòmic ha disparat l'aportació mitjana mensual de l'Estat per pacient dependent fins als 295 euros. Això suposa un 95,7 per cent més enfront dels 151 euros registrats el passat mes de juny. A aquestes xifres s'hi sumaran els 904 milions d'euros corresponents al "nivell acordat" (fons condicionats al compliment d'objectius de gestió) previstos per a aquest any. Amb la suma de totes les partides, la previsió és que el 2027 l'Estat aboni a les autonomies un total proper als 7.240 milions d'euros.
L'impuls financer ha permès que el sistema absorbeixi la creixent demanda sanitària i assoleixi un nou màxim històric: 1.748.901 persones ja compten amb una prestació efectiva. Durant aquest últim trimestre s'han sumat 41.573 nous beneficiaris (un creixement del 2,4 per cent). Això consolida una tendència positiva en què el ritme d'atenció avança finalment més ràpid que el de les mateixes sol·licituds.
El temps mitjà de gestió des de la sol·licitud de dependència fins a la resolució de l'expedient ha caigut en 48 dies en el que portem de 2026. Actualment, l'espera se situa en 293 dies de mitjana a nivell nacional. No obstant això, la bretxa territorial continua sent evident: mentre Ceuta (75 dies), Aragó (109 dies) i Castella i Lleó (120 dies) lideren l'agilitat administrativa, els pacients de Múrcia (529 dies), Astúries (413 dies) i Andalusia (402 dies) pateixen les majors dilacions de tot el país.
Malgrat la injecció pressupostària, el Ministeri de Drets Socials adverteix d'una crisi imminent en els recursos humans sociosanitaris si no es milloren les condicions del sector. Les dades extretes del Panell del SAAD dibuixen un panorama al límit. El titular de la cartera nacional, Pablo Bustinduy, ha reiterat que Espanya necessitarà incorporar 260.000 treballadores addicionals abans de 2030 per poder garantir les cures de llarga durada davant el repte demogràfic.
Així mateix, ha fet èmfasi que les dones representen el 87,9 per cent de les plantilles en residències. En els serveis d'atenció domiciliària, aquesta xifra s'eleva al 91 per cent. D'altra banda, en l'àmbit de la cura no professional (en l'entorn familiar), el 71,9 per cent de qui assumeix aquesta càrrega són dones. El perfil més repetit és el d'una cuidadora d'entre 50 i 66 anys.