Publicada

L'anunci de l' ha deixat en suspens grans reformes sanitàries que el Govern de coalició de PSOE i Sumar no ha aconseguit materialitzar, com el nou Estatut Marc, la Llei d'Organitzacions de Pacients o la Llei del Medicament. Davant aquest nou escenari, les diferents formacions polítiques han desplegat els seus programes electorals amb propostes que evidencien models molt diferents per gestionar la inversió sanitària i les condicions laborals, tot i que també hi ha similituds entre les diferents fulles de ruta.

Redacció Mèdica ha organitzat una tertúlia, en què ha participat l'equip de la secció de Política del mitjà, que ha posat sobre la taula les principals claus i diferències entre els programes de PSOE, PP, Vox, Frente Amplio, Podemos i democracia21.

Inversió i finançament: del 7% al 8% del PIB

La sanitat pública espanyola compta actualment amb una inversió equivalent al 7 per cent del Producte Interior Brut (PIB). Mentre el PSOE aposta per mantenir aquesta xifra, partits com Frente Amplio i Podemos exigeixen blindar per llei una despesa sanitària del 8 per cent del PIB. Els de Irene Montero, a més, han fixat l'objectiu d'arribar als 2.900 euros anuals per habitant. Així mateix, Frente Amplio fins i tot proposa reformar el model de finançament autonòmic.

D'altra banda, el Partit Popular també situa la modificació del sistema de finançament autonòmic com el pilar fonamental per sostenir la despesa, apostant prèviament per auditories públiques que avaluïn l'eficiència dels recursos i l'obligatorietat que cada mesura aprovada pel Ministeri de Sanitat, entre d'altres, vagi acompanyada d'una memòria econòmica i una previsió pressupostària. Per la seva banda, Vox no detalla xifres percentuals en el seu programa, centrant-se en impulsar inversions directes en infraestructures urgents i potenciar la recerca en malalties rares i oncològiques complexes.

Eshter Ortega, cap de Política a Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez

Alvar Gutiérrez, redactor de Política a Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez

El gran problema estructural de les llistes d'espera

La reducció de les llistes d'espera és un punt de consens general, tot i que les fórmules per abordar-ho són dispars. El PP planteja un "pla urgent" i un Pacte d'Estat per la Sanitat Pública. Frente Amplio, partit que dona suport a l'actual ministra de Sanitat, Mónica García, proposa recuperar el Reial Decret paralitzat per eliminar les conegudes "llistes B" i garantir que el comptador de la demora comenci en el moment exacte de la prescripció mèdica.

Vox i democracia21 introdueixen la col·laboració públic-privada com a eina per descongestionar el sistema. La formació liderada per Santiago Abascal planteja millorar els fluxos de pacients i la capacitat dels quiròfans, mentre que el partit de recent creació, democracia21, proposa llogar quiròfans a les mútues amb tarifes públiques prefixades i obrir els centres públics en horari de tarda remunerant el personal voluntari. A més, Vox assenyala la immigració irregular com un dels factors que tensionen les llistes, proposant limitar-ne l'accés únicament a l'atenció urgent.

Isaac Cabanelas, redactor de Política a Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez

Miriam González, redactora de Política a Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez

Estatut Marc i condicions dels MIR

Sens dubte, la millora de les condicions laborals és un dels blocs on els partits busquen captar el vot professional. Davant el fracàs de les negociacions de l'Estatut Marc, el PSOE promet reprendre un "nou contracte social" que reconegui els riscos psicosocials i millori la conciliació i els salaris. Frente Amplio posa el focus en les extenuants guàrdies de 24 hores, proposant el descans del matí previ a la guàrdia per avançar cap a torns de 8 a 12 hores.

En el bloc de la dreta, Vox ha manifestat el seu suport explícit a la creació d'un "estatut mèdic propi", igual que democracia21. El PP, en un to més moderat, no utilitza aquesta nomenclatura exacta, però es compromet a establir "un àmbit de negociació propi" per a la professió mèdica després d'obrir una etapa de diàleg amb els facultatius.

Pel que fa a la Formació Sanitària Especialitzada (FSE), el PP aposta per un augment general de places, mentre que Podemos suggereix una planificació a 15 anys vista basada en les necessitats reals del sistema. Vox, per la seva banda, proposa la creació de "contractes pont" per fidelitzar els residents un cop finalitzin la seva etapa de formació i evitar així la fugida de facultatius a l'estranger.

Un moment durant el debat. / Imatge Pablo Álvarez

Avortament i eutanàsia: el xoc bioètic

Així mateix, les lleis de l'avortament i l'eutanàsia representen una de les fractures ideològiques més evidents en campanya. A la dreta, el PP aposta per revisar ambdues normatives. En l'eutanàsia, aposta per prioritzar una Llei Nacional de Cures Pal·liatives que garanteixi l'acompanyament, mentre que en l'avortament planteja recuperar el consentiment patern per a les menors de 16 anys. Vox manté una postura molt més estricta, prometent posar fi a la "cultura de la mort" eliminant l'eutanàsia i garantint fermament el dret a la objeció de consciència dels metges davant les interrupcions voluntàries de l'embaràs.

En l'espectre de l'esquerra, la meta compartida és blindar el dret a l'avortament a la Constitució, tot i que difereixen en la fórmula jurídica. Frente Amplio proposa incloure'l a l'article 43 de la Carta Magna, mentre que Podemos exigeix elevar-lo a la categoria de "dret fonamental" perquè les dones comptin amb la màxima protecció judicial i puguin interposar recursos d'empara. El PSOE, per la seva banda, defensa una línia continuista per consolidar ambdós drets i garantir l'accés a una mort digna.

Amb les urnes del 29 de novembre a l'horitzó, els partits encaren la recta final amb models sanitaris antagònics. El futur del Sistema Nacional de Salut, en mans dels espanyols.

Un moment durant el debat al plató de Redacció Mèdica. / Imatge Pablo Álvarez