Publicada

"No podien sortir en guaguas perquè no n'hi havia, estava tot ple i no sabien on podien passar la nit. Es van quedar al moll sense mantes, sense sabates, gairebé sense aigua i sense menjar". D'aquesta manera Sara Gallego, metgessa de família i integrant de l'‘Equip patera’ d'El Hierro, recorda els primers dies de la darrera onada migratòria que ha portat les Canàries a rebre més de 30 cayucos en només una setmana, la majoria a les seves costes.

Gallego, que fa dos anys que treballa en aquest dispositiu, reconeix que "mai havia viscut una situació igual". Tot i que les condicions del mar van afavorir que molts migrants arribessin en bon estat, la successió d'embarcacions va fer que l'assistència fos incessant. "No és com altres vegades, que ho pots fer tot molt més tranquil i visitar amb més calma. Aquests dies va ser una rere l'altra, durant tot el dia", assenyala.

La metgessa destaca que el principal problema també va ser organitzatiu, amb centenars de persones acumulades al moll i al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE) de Sant Andreu. Relata que allà es van arribar a concentrar prop de 1.500 migrants, cosa que va obligar a habilitar un segon dispositiu sanitari. "Volíem pautar un antibiòtic i ja no hi eren, o controlar una embarassada i ja havien marxat", relata la sanitària recordant les ràpides derivacions.

Nens, embarassades i situacions especialment vulnerables

Sobre les patologies ateses durant aquests dies, la sanitària descriu especialment hipotèrmies, deshidratacions, cremades, infeccions cutànies i úlceres provocades per la humitat i el frec durant les llargues travessies. "Les ferides que porten d'abans i les que es produeixen durant el viatge s'infecten molt ràpid perquè porten els peus en aquell brou de cultiu que es forma al fons del cayuco, amb aigua acumulada, restes de menjar, gasolina i aigua de mar", detalla.

També assenyala que han detectat moltes hipoglucèmies en menors, especialment lactants, les mares dels quals arribaven deshidratades i no podien generar llet materna. "Hem vist moltes embarassades, molts nens i molts menors sense pares", afegeix.

Explica que un dels casos que més l'ha impactada aquests dies ha estat el d'una adolescent de 15 anys violada abans d'emprendre el viatge. "Era una nena supervulnerable. Ens va impactar molt perquè, és clar, era una nena", es lamenta la metgessa, que subratlla com d'habitual pot ser això en aquestes situacions. Reconeix que aquestes experiències acaben passant factura psicològicament als professionals.

"Hi ha pacients que moren, que són tots molt joves, i et deixen afectat. No t'ho treus del cap", explica. Per suportar-ho, l'equip recorre al suport entre companys i a compartir les experiències. "Som com una família", reconeix, tot i que lamenta la manca de recursos específics d'atenció psicològica, especialment per a tots aquells que arriben a la costa.

"Hem vist moltes embarassades, molts nens i molts menors sense pares"

Un hospital de 31 llits i el reforç de l'hospital de campanya

L'Hospital Nuestra Señora de los Reyes, un centre comarcal dissenyat per als 12.000 habitants de l'illa i dotat amb només 30 llits, va arribar a tenir 20 places ocupades per migrants, cosa que va obligar a habilitar llits addicionals a la sala de juntes, segons explica Levy Cabrera, secretari del Sindicat Professional Mèdic Canari (CESM).

Així mateix, per agilitzar les derivacions cap a la Península, fa dos dies es va instal·lar un hospital de campanya al costat del CATE, atès per sis sanitaris externs de Gran Canària i el País Basc. El que, segons Cabrera, ha suposat "una gran descàrrega per a l'hospital", permetent "preservar l'atenció dels centres de salut d'Atenció Primària per a la població de l'illa".

Malgrat la sobrecàrrega, el sindicat destaca que no s'ha produït "cap situació dramàtica" ni retards greus en patologies urgents per als ciutadans d'El Hierro, tot i que adverteix que ha estat gràcies a l'esforç sobrehumà dels professionals sanitaris. "S'ha aconseguit a base que hagin hagut de fer més guàrdies i més torns dels que solien fer", apunta Cabrera, tot i que afirma que ja s'ha tornat a una certa normalitat.

De manera paral·lela, assegura que l'emergència ha alterat la rutina social i econòmica d'El Hierro, amb caravanes inèdites de fins a deu 'guaguas' simultànies cap al port de La Estaca i "el col·lapse" de la vida quotidiana a La Restinga. Tot i que subratlla que "molts veïns són solidaris i pensen que són gent que té dret a venir a un lloc on poden estar millor", reconeix que el malestar creix davant l'impacte laboral. Explica que els pescadors no han pogut pescar amb normalitat i el sector turístic se'n ressent: "Hi havia vuit clubs de busseig i ja quatre han tancat en aquests quatre mesos perquè els que solen anar-hi, davant d'aquesta situació, no volen anar-hi".

"S'ha aconseguit a base que hagin hagut de fer més guàrdies i més torns dels que solien fer"

Més llits, reforços i millors condicions de treball

Des del CESM consideren "impossible" dependre d'hospitals de campanya cada vegada que es produeix un repunt migratori i recorden que l'hospital comarcal arrossega mancances de plantilla des de fa anys, sense places fixes a les oposicions per a especialitats com cardiologia o pneumologia. "És un fenomen que no s'aturarà per molt que pensem que es pot frenar", sosté el metge, que reclama ampliar l'hospital entre 10 i 20 llits més, dotar una plaça addicional per a cada especialitat existent i reforçar amb un metge i una infermera més l'‘Equip patera’.

També exigeix a l'Administració que compensi econòmicament l'esforç extraordinari dels facultatius i que declari els llocs d'El Hierro, tant en Atenció Primària com a l'hospitalària, com a places de difícil cobertura. "Que es cobreixin per mèrits, sense haver de fer un examen, seria una mesura incentivadora per reconèixer els que hi són i atreure metges amb vocació humanitària, i n'hi ha", proposa.

Per la seva banda, Gallego posa el focus en les condicions del mateix CATE, les instal·lacions actuals del qual estan formades per carpes militars que no protegeixen adequadament del fred ni de la calor. "A vegades se'n va la llum, no tenim ni ordinadors i ho fem tot a mà", explica. La metgessa espera que la propera obertura del nou centre permeti millorar tant l'atenció als migrants com les condicions de treball dels equips.