Espanya ha fet els deures a mitges en la lluita contra la resistència dels antibiòtics. Les noves dades del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) mostren que el consum d'aquests fàrmacs ha baixat a Espanya un 8% entre 2019 i 2025, un descens més gran que el registrat al conjunt de la Unió Europea (5%). No obstant això, el país continua consumint un 21% més que la mitjana europea i està lluny de l'objectiu que li correspon per a 2030.
L'informe deixa a més dues dades que preocupen. Espanya és el país de la UE en què més pesen els antibiòtics de reserva en el consum hospitalari, és a dir, els que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella guardar per a infeccions causades per bacteris multiresistents. L'altra dada és que les infeccions en sang per Escherichia coli resistent a les cefalosporines de tercera generació han crescut un 76% des de 2019, gairebé cinc vegades més que al conjunt d'Europa.
Un descens que no n'hi ha prou
El 2025, Espanya va consumir 22,8 dosis diàries definides (DDD) d'antibiòtics per cada 1.000 habitants i dia, mentre que el 2019, l'any que la UE va prendre com a referència per fixar els seus objectius, la xifra era de 24,9. No obstant això, el 2025 la mitjana europea es va situar en 18,9 dosis, davant les 19,9 de 2019. De fet, l'evolució espanyola no ha estat lineal. El seu consum va caure amb força durant la pandèmia, fins a 19,7 dosis el 2020, però va tornar a pujar els anys següents, fins a 24,2 dosis el 2024.
El descens de l'últim any, de 24,2 a 22,8, és el que ha permès millorar el balanç. Igualment, gairebé tot aquest consum es produeix fora de l'hospital, ja que 21,3 dosis corresponen al sector comunitari i 1,5 a l'hospitalari. L'esforç que li queda a Espanya és, a més, més gran que el de la mitjana europea.
La recomanació del Consell de la UE de 2023 fixa a cada país una reducció en funció del seu punt de partida, i a Espanya li correspon la més exigent: un 27% respecte a 2019, fins a les 18,2 dosis el 2030. Encara li falten 4,6 dosis per assolir-ho, mentre que a la UE, l'objectiu de la qual és una reducció del 20%, li en falten 3.
Espanya: líder europeu en antibiòtics de reserva
L'ECDC també mesura quin tipus d'antibiòtics es consumeixen. La UE s'ha fixat com a objectiu que almenys el 65% pertanyin al grup d'“accés” de l'OMS: antibiòtics de primera elecció, d'espectre reduït i amb menor risc de generar resistències. En aquest indicador, Espanya va en direcció contrària a Europa. La proporció d'antibiòtics d'accés ha baixat del 63% el 2019 al 61,6% el 2025, mentre que a la UE ha pujat del 61,1% al 62,5%. L'informe no detecta a Espanya una tendència estadísticament significativa, però el país continua a 3,4 punts de l'objectiu.
No obstant això, la dada més cridanera és als hospitals. A Espanya, els antibiòtics del grup de reserva de l'OMS suposen el 16% del consum hospitalari, el percentatge més alt de tots els països de la UE i l'Espai Econòmic Europeu, i gairebé el triple que la mitjana europea (6%). A l'altre extrem hi ha Finlàndia i Liechtenstein, amb un 0,5%.
A més, el percentatge no ha deixat de créixer: va passar del 11,5% el 2021 al 12,2% el 2022, el 13,1% el 2023, el 14,4% el 2024 i el 16% el 2025, una tendència ascendent que l'ECDC considera estadísticament significativa. Passa una cosa semblant amb un altre indicador que l'ECDC elabora juntament amb l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que mesura el pes dels antibiòtics d'ampli espectre i d'últim recurs als hospitals. A Espanya arriba al 53,8%, davant el 40,2% de la mitjana europea, i també puja de manera significativa des de 2021, quan era del 50,5%.
Medicaments en una farmàcia.
L'avenç de ‘E. coli’ resistent
D'altra banda, les dades de resistències reflecteixen una evolució desigual. La incidència d'infeccions en sang d'E. coli resistent a les cefalosporines de tercera generació va passar a Espanya de 7,84 casos per cada 100.000 habitants el 2019 a 13,81 el 2025. Suposa un augment del 76,1%, uns 3.100 casos més a l'any, quan a la UE l'increment ha estat del 16,4%. Espanya ja supera la mitjana europea, que se situa en 12,13 casos per cada 100.000 habitants, i gairebé duplica l'objectiu que li marca la UE per a 2030, de 7,06.
Però l'augment no es limita als casos, ja que també creix el percentatge de bacteris resistents. En aquest sentit, el 17,9% de les mostres d'E. coli analitzades el 2025 eren resistents a aquests antibiòtics, davant el 13,2% de 2021. Per la seva banda, la Klebsiella pneumoniae resistent als carbapenèmics, un dels antibiòtics més potents, presenta una situació diferent.
La incidència d'aquesta bactèria ha crescut un 67,1% des de 2019, fins a 1,27 casos per cada 100.000 habitants, però Espanya continua molt per sota de la mitjana europea (3,75), on l'augment ha estat del 72%. Pel que fa al Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM), la incidència a Espanya ha pujat un 5,5% des de 2019, sense una tendència estadísticament significativa, mentre que a la UE ha baixat un 19%.
Europa, lluny dels seus objectius
L'ECDC mateix adverteix que les dades de resistències d'Espanya s'han d'interpretar amb cautela. La xarxa de vigilància que les recull, coordinada pel Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carlos III, cobreix el 29% de la població, i l'organisme europeu qualifica la seva representativitat geogràfica de “mitjana”. A més, entre 2021 i 2022 es va multiplicar el nombre d'hemocultius analitzats, de 165 a 705 per cada 1.000 dies d'hospitalització, un canvi que pot influir en el nombre de casos detectats.
D'altra banda, cal tenir en compte que Espanya no és una excepció. L'ECDC reconeix que la UE continua sense anar pel bon camí per complir la majoria dels seus objectius per a 2030. “Continuem endarrerits en diversos dels objectius de la UE per a 2030 per combatre la resistència als antimicrobians”, ha assenyalat la seva directora, Pamela Rendi-Wagner, que destaca que eines com la vigilància genòmica permeten ara “avaluar millor i més ràpid com es propaguen les bacteris resistents”.
Per revertir la tendència, l'organisme demana combinar la prevenció i el control d'infeccions als centres sanitaris amb una higiene de mans fiable, l'aïllament a temps dels pacients afectats i personal suficient, amb un ús prudent dels antibiòtics. “Els antibiòtics només s'han d'utilitzar quan els prescriu un professional sanitari i quan són mèdicament necessaris”, recorda l'ECDC.
