El candidat del Partit Popular a la Presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo, ha anat un pas més enllà en el seu rebuig de la llei d'eutanàsia. En una entrevista al podcast El sentido de la birra, difosa aquest dimecres a YouTube i gravada el passat divendres, primer dia de campanya, ha admès que el canvi que prepara el seu partit pot acabar en una derogació total de la norma que regula l'ajuda per morir a Espanya des del 2021.
Les declaracions arriben a 11 dies de les eleccions generals del 29 de novembre i eleven el to del que el PP havia plantejat fins ara. Fa menys d'un mes, Feijóo parlava de reformar la llei, i la responsable de Sanitat del partit, Carmen Fúnez, havia descartat substituir-la i defensava reforçar els passos previs a la sol·licitud. El programa electoral popular, per la seva banda, proposa una llei nacional de cures pal·liatives, però no diu què farà amb l'eutanàsia.
"Aquesta modificació pot ser una derogació total o parcial? Per descomptat"
Feijóo va respondre amb una successió de preguntes i respostes quan el presentador del podcast, el youtuber Ricardo Moya, li va preguntar per l'eutanàsia. "Nosaltres estem d'acord amb la llei de l'eutanàsia? No. Volem modificar la llei de l'eutanàsia? Sí. Aquesta modificació pot ser una derogació total o parcial? Per descomptat", va afirmar el líder popular.
El president del PP va vincular la seva postura a la manca d'alternatives per als pacients al final de la vida. "Nosaltres, juntament amb la regulació de la mort digna, hem de garantir la vida digna i hem de garantir tot un sistema de cures pal·liatives que en aquest moment en molts llocs d'Espanya no estan desplegats", va explicar. També va defensar que cal "assessorar bé una persona que aparentment pren la decisió de posar fi a la seva vida".
Per il·lustrar-ho, Feijóo va tornar a esmentar el cas de Noelia Castillo, la jove que va rebre l'eutanàsia el 26 de març d'aquest any després d'un llarg procés judicial i que va reobrir el debat sobre l'autonomia dels pacients.
Un programa que no parla d'eutanàsia
Aquestes declaracions contrasten amb el programa electoral que el PP va presentar el passat 10 de novembre, amb 249 mesures, que no fa referència a la llei d'eutanàsia. Pel que fa a aquest àmbit, el text es limita a proposar una llei nacional de cures pal·liatives que harmonitzi les normatives autonòmiques, "amb la finalitat que ningú es vegi empès a l'acceleració de la mort per manca d'alternatives ni hagi d'afrontar-la en solitud".
La veritat és que avui no existeix una llei estatal de cures pal·liatives. L'atenció pal·liativa forma part del catàleg comú de serveis del Sistema Nacional de Salut, però la seva organització correspon a les comunitats autònomes, i 12 d'elles han aprovat normes pròpies. De fet, la mateixa vicepresidenta de Sanitat i Política Social del PP, Carmen Fúñez, havia dibuixat un escenari més moderat en una entrevista amb Redacción Médica publicada la setmana passada.
Fúñez va aclarir que el partit no pretenia substituir la llei d'eutanàsia per la de pal·liatius, sinó reformar-la per "garantir tot el previ a que una persona sol·liciti poder accedir-hi". La llei de pal·liatius, segons va explicar, havia de garantir la vida digna fins al final i acompanyar també les famílies.
El mateix Feijóo també havia parlat de reforma, i no de derogació, el passat 23 d'octubre a la Cadena SER. Allà va defensar que "la vida digna està per sobre de la mort digna" i va anunciar que reobriria el debat sobre la llei de l'avortament perquè les menors de 16 i 17 anys necessitin el coneixement dels seus pares.
Aquelles paraules ja van rebre la resposta del Ministeri de Sanitat. La ministra, Mónica García, va rebutjar tornar "al 1980" i va defensar que "l'avortament i l'eutanàsia són un dret". El secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, va sostenir que la llei d'eutanàsia "està funcionant bé" i va acusar el PP de voler "dificultar el dret i suprimir, de facto, la seva aplicació".
La resta del pla sanitari del PP per al 29-N
Més enllà de l'eutanàsia i l'avortament, el programa sanitari del PP gira entorn dels professionals i el finançament. Fúñez ho va resumir en una idea: "En política, el que no té pressupost no existeix". Per això, el partit es compromet que cada mesura sanitària que aprovi vagi acompanyada d'una memòria econòmica i una previsió pressupostària. Aquestes són les seves principals propostes:
- Atenció Primària: incorporar almenys 4.500 metges, en coordinació amb les comunitats autònomes, que tenen les competències de contractació.
- Metges: crear un àmbit de negociació propi per a la professió i millorar les seves condicions en guàrdies, conciliació, retribucions i places de difícil cobertura.
- Formació sanitària especialitzada: augmentar les places, amb prioritat per a Medicina Familiar i Comunitària.
- Llistes d'espera: un pla de xoc basat en la planificació de recursos humans, el treball amb les comunitats i un finançament suficient.
- Consell Interterritorial: recuperar el seu funcionament com a primer pas de la legislatura.
- Targeta sociosanitària única: interoperable entre comunitats.
- Medicaments: una nova Llei del Medicament per escurçar l'accés a nous tractaments, que Fúñez xifra avui en 616 dies, mantenint el model de farmàcia comunitària.
- Finançament autonòmic: un nou model basat en el cost real dels serveis i en la previsió de la despesa sanitària per a la pròxima dècada.
