El consum d'alcohol en l'adolescència continua al centre de la preocupació sociosanitària. Segons les dades oficials del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat, aquesta és la substància psicoactiva més consumida entre els joves, amb una alta prevalença que situa un percentatge significatiu de menors d'edat en contacte habitual amb aquesta substància.
En aquest sentit, els registres oficials detallen que el 2025 "el 73,9 per cent de l'alumnat afirma haver-ne consumit alguna vegada a la vida davant el 75,9 per cent registrat el 2023; el 71 per cent ho va fer en els últims dotze mesos davant el 73,6 per cent previ, i el 51,8 per cent ho va consumir en els últims trenta dies". Tot i que els registres apunten a una evolució descendent general en la freqüència de consum en determinats trams, els patrons de risc persisteixen amb força, destacant pràctiques com el consum intensiu episòdic o binge drinking i la celebració de botellots.
El laberint assistencial després d'un coma etílic
Quan la ingesta descontrolada desemboca en una urgència hospitalària, l'engranatge assistencial s'enfronta a un escenari complex i no sempre estandarditzat. Segons explica Lorenzo Armenteros, metge d'Atenció Primària i d'Urgències, l'abordatge posterior depèn de múltiples factors clínics i socials: "Molts dels tractaments, si són menors d'edat, han de ser sota un acord també amb la família. Llavors depèn de la gravetat de l'alcohòlemia i de la intoxicació i si realment es descobreix que hi ha un patró de consum habitual o si s'afegeixen altres substàncies".
El facultatiu matisa que, excepte en situacions de més gravetat clínica on s'activa de seguida el circuit de salut mental infantojuvenil o es deriva al metge de família, l'actuació després de l'alta hospitalària sol quedar limitada de manera ocasional. "Els pares, excepte que hi hagi un problema d'una determinada freqüència, ho focalitzen només com un fet casual, un error que ha comès i solen deixar que es millori exclusivament, però res més", explica.
L'ingrés es produeix si hi ha risc per a la vida del menor
Per la seva banda, Silvia Pérez, psiquiatra infantojuvenil de l'Hospital de Villalba, aclareix els criteris de valoració després de l'urgència mèdica. L'especialista subratlla que, quan es tracta d'una intoxicació etílica aguda, el menor roman ingressat a Urgències per la seva estabilitat física i no es dona l'alta fins que no està estable. Així mateix, detalla que "els criteris d'ingrés per a un menor s'han de deure no a la intoxicació ni al consum de tòxics, es produeixen quan hi ha un risc per a la vida del menor ocasionat per la psicopatologia que presenta". En els casos de consum experimental o recreatiu sense patologia prèvia, es fa orientació als progenitors i se li dona l'alta a càrrec dels seus pares, remetent-lo a atenció primària per valorar la seva derivació a un Centre de Salut Mental (CSM) o a un Centre de Tractament d'Addiccions (CTA).
En relació amb els temps de resposta del sistema després d'abandonar l'hospital, Pérez remarca que el temps fins a la primera cita és "molt variable" i està subjecte a les llistes d'espera de cada zona. No obstant això, explica que el psiquiatra d'urgències pot activar "codis de preferència que fan que l'atenció es produeixi en menys de set dies" per tractar casos amb conducta suïcida, mentre que el seguiment per consums dependrà de la saturació del dispositiu ambulatori.
Així mateix, Armenteros incideix en la necessitat de mirar més enllà de l'episodi agut i valorar el rerefons clínic del menor: "No cal veure el fet aïllat en si, sinó les vegades que ha ocorregut, si és assidu i si hi ha un altre consum afegit". Tampoc cal descartar que existeixin problemes que motivin el consum, com possibles "trastorns de comportament des d'un TDAH, ansietat, depressió, altres problemes de salut mental o si hi ha alguna altra conducta d'autolesió".
Trastorn per ús d'alcohol i comorbiditats
Des de la perspectiva de la psiquiatria hospitalària, el repte rau a saber discernir quan un episodi aïllat amaga una patologia de més abast. José Luis Palomo, psiquiatra a l'Hospital de Villalba, assenyala que la mateixa definició clínica del problema abasta un espectre ampli: "El binge drinking ja és un trastorn per ús d'alcohol. És molt estrany que un episodi d'aquestes característiques no estigui ocasionant cap mena de problema". L'especialista adverteix que, davant d'indicadors com la reincidència, l'existència d'antecedents familiars o la presència de simptomatologia comòrbida (com la depressió o dificultats acadèmiques), és indispensable un pla terapèutic individualitzat.
En aquest sentit, Pérez emfatitza l'alta freqüència de patologia dual que s'observa darrere d'aquestes intoxicacions greus en adolescents. La psiquiatra assenyala que les xifres a la Comunitat de Madrid oscil·len "entre un 25 i un 60 per cent", estimant-se que al voltant del "26,5 per cent de les urgències ateses per substàncies tenen patologia dual" (com depressió, ansietat o TDAH). Pérez puntualitza el repartiment de funcions en l'àmbit ambulatori: mentre que des dels centres de salut mental s'aborda aquesta patologia mental de base, les derivacions al Centre de Tractament d'Addiccions tenen com a finalitat elaborar un pla terapèutic individualitzat específic per a l'abús de substàncies.
No obstant això, el sistema topa amb barreres estructurals i de coordinació. Segons Palomo, la xarxa d'atenció a les addiccions i la de salut mental operen sovint a través de circuits diferenciats —com els centres de tractament d'addiccions i les unitats infantojuvenils—, on la voluntarietat del pacient juga un paper determinant: "Les addiccions tenen una característica que el pla de drogues ho sap i funciona així. No hi ha res involuntari i no hi ha res que funcioni, que no surti per part de la persona".
Desafiaments en la prevenció i la comunicació familiar
Davant la manca de protocols homogenis i consolidats entre comunitats autònomes i nivells assistencials, els experts coincideixen a assenyalar que el pilar fonamental resideix en la prevenció i l'educació primerenca. Les dades del PNSD reflecteixen que la percepció del risc entre els menors sol ser baixa i que la facilitat per aconseguir alcohol a edats primerenques continua sent molt elevada.
Per afrontar aquesta realitat, Palomo subratlla la rellevància d'incidir en eines socioeducatives sense caure en el marcatge punitiu: "La part de psicoeducació és superimportant i entendre una mica la part de les addiccions i entendre-ho des d'una perspectiva no culpabilitzadora sinó d'una manera d'intentar motivar la persona a adonar-se del problema i intentar canviar i prendre precaucions".
En aquest abordatge familiar, Pérez coincideix en la importància d'evitar postures merament punitives o la minimització dels fets. La psiquiatra recomana que, un cop superada la intoxicació, els pares indaguin de manera oberta sobre els motius del consum i estableixin "unes regles explícites (horaris d'arribada, prohibició del consum…), i unes conseqüències proporcionals al que passi". Així mateix, destaca la necessitat de mantenir un control ambiental i potenciar l'oci saludable.
Finalment, Pérez adverteix que la normalització del consum per part de la família és un dels principals colls d'ampolla del sistema, ja que "si els pares no veuen el problema, no sol·licitaran ajuda ni s'implicaran en el seguiment". Davant aquest escenari, apel·la a la vigilància davant consums repetits o dissimulats com automedicació i a emprar estratègies d'entrevista motivacional. "S'utilitzen estratègies de l'entrevista motivacional, escolta activa i curiositat, ús de preguntes reflexives per ajudar-lo a entendre els riscos", detalla, aportant sempre informació veraç i sense exageracions.