La Medicina espanyola es troba immersa en una profunda transformació demogràfica provocada, en part, per un increment sense precedents en la homologació de títols estrangers. El 2022 es van confirmar 4.474 resolucions favorables, mentre que el 2025 aquesta xifra va assolir el rècord històric de 30.303. Davant aquesta realitat, el metge José Antonio Trujillo, vicepresident del Col·legi de Metges de Màlaga, ha elaborat un nou informe que analitza les llacunes d'un sistema que creix a passos de gegant, però sense el que ell considera com una planificació coordinada ni un registre que reflecteixi la disponibilitat real o l'especialitat que exerceixen.
Les raons que van motivar la redacció d'aquest document es remunten a abril de 2026, quan l'autor va publicar un primer diagnòstic crític que analitzava més enllà dels problemes de demora administrativa. Aquell estudi inicial evidenciava una transformació silenciosa de la demografia mèdica que mancava en aquell moment d'anàlisi i garanties necessàries.
La investigació inicial va ser reflectida a l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) i va motivar una sèrie de reunions amb el Ministeri de Sanitat i el de Ciència i Universitats. Tanmateix, Trujillo va advertir que les iniciatives normatives posteriors, com la consulta pública i el projecte de reial decret sobre homologacions universitàries impulsats durant la primavera, així com la creació de l'Oficina Nacional de Reconeixement Acadèmic i Professional, se centraven en la gestió administrativa, mentre que no resolien els problemes de fons relatius a l'acreditació de competències clíniques i la incorporació dels professionals al Sistema Nacional de Salut (SNS) amb una planificació a llarg termini.
Disparitat en l'ECOE sobre homologacions mèdiques
El nou estudi, publicat el novembre de 2026, examina el paper de l'Avaluació Clínica Objectiva Estructurada (ECOE), un instrument que Trujillo considera fonamental per comprovar les habilitats diagnòstiques i de comunicació dels futurs metges abans de concloure el grau universitari. Tanmateix, el text denuncia que aquesta prova no és igual a tot Espanya, ni obligatòria a totes les universitats. Això no implica una manca de qualitat, però segons l'autor, sí que exposa una llacuna: el sistema exigeix filtres estrictes als professionals formats a l'estranger mentre manca d'un estàndard nacional únic i transparent per certificar l'aptitud clínica dels seus propis graduats interns, situant el debat sobre la seguretat del pacient al centre de la controvèrsia.
Trujillo torna a incidir en el canvi demogràfic que viu actualment la professió mèdica. A l'arribada de metges estrangers, amb un rècord històric l'any 2025 de més de 30.000 nous professionals, s'hi sumen una major presència femenina (actualment representen el 55,1 per cent dels col·legiats i el 71 per cent dels estudiants de grau) i el relleu generacional per l'arribada de la Generació Z que, en general, té unes expectatives laborals i de conciliació diferents a les dels metges més experimentats.
Manca de rastreig dels metges homologats
Un dels problemes que denuncia l'informe és la manca de rastreig d'aquells facultatius que aconsegueixen homologar les seves titulacions. Ni el Registre Estatal de Professionals Sanitaris (REPS) ni les estadístiques ministerials permeten rastrejar amb precisió quants d'aquests més de 30.000 titulats homologats exerceixen efectivament a Espanya, en quins sectors exerceixen, en què estan especialitzats o quina és la seva taxa de permanència a mitjà i llarg termini. Per corregir aquesta visió purament nominal, l'autor proposa integrar en la planificació sanitària el concepte de Disponibilitat Mèdica Efectiva (DME), un indicador que vincula la plantilla teòrica amb les jornades reals, les reduccions horàries i el temps net dedicat a l'activitat clínica assistencial.
Trujillo també alerta al llarg del text que les homologacions també generen una sèrie d'interessos econòmics, acadèmics i institucionals. Des del seu punt de vista, s'ha establert un mercat dinàmic en què operen empreses intermediàries d'assessorament jurídic digital, corporacions de preparació d'exàmens MIR que han internacionalitzat la seva oferta cap a Amèrica Llatina i agències de contractació temporal i de provisió de serveis sanitaris privats. A més, algunes administracions públiques, les plantilles de les quals no arriben per cobrir les necessitats de la població, i col·legis professionals, que depenen de les aportacions econòmiques dels seus associats, també es beneficien d'aquest fenomen. L'informe no qualifica aquestes activitats com a il·legítimes, però adverteix que els interessos particulars d'aquests actors responen a lògiques comercials, de gestió immediata o corporatives que no sempre coincideixen amb l'interès general.
Espanya pot evitar els errors d'altres països
A continuació, s'amplia la perspectiva per veure les mesures al respecte que han pres en països de l'estranger, especialment a Europa. Casos com el d'Alemanya, que compta amb més de 71.000 metges estrangers en exercici però continua patint aguts deserts sanitaris en zones rurals, o el del Regne Unit, on les tensions en l'accés a l'especialitat s'han agreujat, demostren que la simple acumulació quantitativa de professionals no resol els desequilibris territorials ni estructurals. Una de les decisions que esmenta Trujillo és la que va prendre Dinamarca per frenar temporalment les autoritzacions per a titulats extracomunitaris en considerar cobertes les seves necessitats assistencials reals.
Per evitar aquests escenaris, l'autor articula una fulla de ruta estructurada en vuit propostes de reforma estructural en un termini de nou anys, fins a 2035. Entre elles destaquen la creació d'un sistema nacional integrat d'informació professional, la constitució d'un Observatori Nacional de Demografia i Mobilitat Mèdica, l'enfortiment de les garanties clíniques comunes, la planificació plurianual coordinada de la formació MIR i les homologacions, el disseny de programes de reclutament ètic i l'impuls decidit d'una estratègia nacional de fidelització que millori les condicions laborals, l'estabilitat i els incentius en els llocs de difícil cobertura, situant la seguretat del pacient i l'equitat professional per sobre de qualsevol inèrcia administrativa.
En definitiva, l'informe de Trujillo intenta reflectir la cruïlla a la qual s'enfronta el Sistema Nacional de Salut. L'arribada de més de 30.000 metges homologats representa una oportunitat per cobrir les necessitats del SNS, però també genera uns riscos si es gestiona sense un pla a llarg termini.