La fragmentació organitzativa i la infrafinançament que castiguen la immunització de la gent gran és vista per l'Adult Immunization Board, un panell multidisciplinari compost per 27 experts europeus, com una urgència mèdica i legislativa per a Espanya. Amb el compte enrere en marxa perquè se celebrin eleccions generals al país, aquest grup de professionals, entre els quals es troben Antoni Torres, catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i Javier Díez-Domingo, investigador de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), han publicat un decàleg a la revista científica Health Policy and Technology per exigir canvis en la política sanitària lligada al camp de la immunització i les vacunacions. Tal com afirma Torres, "cal que Espanya posi remei a les baixes taxes de vacunació actuals, es potenciï la coordinació entre administracions sanitàries i els professionals donin més importància a la vacunació dels adults per prevenir hospitalitzacions i morts evitables".
Tal com s'indica a l'informe, les cobertures antigripals en majors no arriben al 20 per cent en diversos països de l'Europa de l'Est, mentre que superen àmpliament el 70 per cent en territoris com els Països Baixos o el Regne Unit. En aquest sentit, l'especialista afirma a Redacción Médica que, durant els darrers anys, "s'han publicat estudis que demostren que les vacunes contra la grip, el virus respiratori sincicial i el pneumococ redueixen les hospitalitzacions i la mortalitat, especialment en pacients amb comorbiditats".
En la mateixa línia, Díez-Domingo considera que la necessitat d'impulsar la vacunació adulta va més enllà d'evitar ingressos hospitalaris. Segons adverteix, els estudis poblacionals realitzats en els darrers anys estan permetent conèixer millor les conseqüències de les infeccions greus: "Són un esglaó cap avall en la qualitat de vida i en l'autonomia".
L'especialista defensa, per això, un canvi en la percepció social de les vacunes: no s'haurien d'associar "únicament a la infància o a les persones fràgils", sinó entendre's com una eina per conservar la salut.
"Els metges no sempre recomanen la vacunació"
Davant d'aquesta realitat, Torres certifica que un dels principals problemes que s'ha de resoldre a Espanya és que "els metges no sempre recomanen la vacunació. Tot i que aquest escenari està començant a canviar, encara queda molta feina per fer". En cas que es fes aquest pas, l'especialista està convençut que es reduirien "les hospitalitzacions provocades per aquests agents infecciosos, que agreugen tant les malalties respiratòries com les cardíaques". En concret, Díez-Domingo esmenta la relació entre infeccions com la grip i el virus respiratori sincicial i els infarts o accidents cerebrovasculars, així com investigacions sobre una possible associació entre la vacunació contra l'herpes zòster i un retard en l'aparició de demències.
Torres afirma en aquest sentit que, en Atenció Primària, "es fa més èmfasi en la vacunació", però quan el pacient acudeix a una consulta especialitzada, "sovint no se li pregunta si està vacunat o si té previst vacunar-se". Aquest exercici "s'ha de fer en cada visita i amb cada pacient nou, perquè la vacunació és un dels pilars de la prevenció de la pneumònia i de les infeccions respiratòries".
Col·lectius prioritaris i vacunació múltiple en una visita
Un altre canvi que el document publicat en el decàleg és la possibilitat d'administrar diverses vacunes en una mateixa visita. "És possible vacunar contra el coronavirus, el virus respiratori sincicial i la grip. Això evita que el pacient hagi de desplaçar-se tres vegades, una qüestió especialment important quan es tracta de persones fràgils o amb problemes de salut importants", diu Torres.
A més, l'especialista enumera aquells col·lectius que han de rebre una atenció prioritària en les estratègies de vacunació: "Les persones amb malalties cardiovasculars cròniques són especialment vulnerables, perquè una infecció pot agreujar considerablement la seva malaltia. També cal vacunar les persones amb malalties respiratòries cròniques i els pacients immunodeprimits que prenen fàrmacs que redueixen la resposta immunitària".
Les conseqüències sanitàries que Espanya patiria en cas de no mantenir una vacunació suficient entre aquests col·lectius portarien a "més complicacions i més morts". "Una infecció vírica pot agreujar la malaltia de base del pacient i provocar un ingrés hospitalari. Després de l'ingrés, molts pacients queden més afectats i fràgils, i alguns moren", assegura.
Tot i això, en aquest context, Díez-Domingo insisteix que la prevenció no s'hauria de limitar a qui ja està malalt o té una especial fragilitat. Al seu parer, també és important traslladar el missatge que les persones adultes sanes poden necessitar vacunar-se d'acord amb les recomanacions corresponents.
Diferències entre comunitats autònomes
La infrafinançament que castiga la immunització de la gent gran també és analitzada en el decàleg. Torres afirma que un dels problemes és "que no existeix prou harmonització ni homogeneïtat entre les comunitats autònomes", ja que "les pautes de vacunació poden variar d'un territori a un altre". Per això, opina que les indicacions "haurien d'estar dins d'un calendari centralitzat". "El Ministeri de Sanitat hauria d'establir unes recomanacions comunes i, a partir d'aquí, les comunitats autònomes haurien d'encarregar-se d'organitzar la seva administració seguint unes pautes ben definides. Actualment, cada comunitat té el seu propi comitè, que es reuneix i pren les seves pròpies decisions. Això dificulta l'existència d'una estratègia homogènia", defensa.
Díez-Domingo esmenta la vacunació contra l'herpes zòster, l'administració de la qual pot arribar a una proporció molt més gran de la població en uns territoris que en altres. Al seu parer, aquestes desigualtats responen, entre altres factors, a les diferències en les prioritats de Salut Pública i en els recursos destinats a la prevenció. Per tant, l'objectiu del decàleg, explica, és "promoure una major homogeneïtat no només en les recomanacions, sinó també en la finançament, l'organització i la formació dels professionals".
La vacunació adulta com a inversió, no com a despesa
Justament, una de les principals reivindicacions de Díez-Domingo és que els governs canviïn la manera d'"avaluar el cost de les vacunes". L'especialista cita un estudi independent realitzat fa uns anys que, segons indica, estimava que "per cada euro invertit en vacunació adulta es recuperaven 16 euros". La xifra reflecteix, en el seu plantejament, el retorn econòmic i social que pot generar la prevenció.
"Els pressupostos de Sanitat estan fets més per tractar que per prevenir", assenyala. Així, considera que aquesta orientació fa que la inversió en vacunes s'interpreti com una despesa afegida, en lloc d'analitzar quant pot estalviar el sistema en evitar malalties, complicacions i ingressos hospitalaris.
"Ampliar els programes de vacunació requereix milions d'euros i els pressupostos de Sanitat estan fets més per tractar que per prevenir"
L'investigador reconeix que "ampliar els programes de vacunació requereix milions d'euros", en un context en què també augmenta el cost d'algunes vacunes. Tot i això, sosté que la pregunta central no hauria de ser únicament quant costa vacunar la població, sinó "quants diners i quines conseqüències sanitàries es poden evitar" mitjançant la prevenció. Aquesta perspectiva reforça la reclamació d'un finançament estable que permeti planificar les estratègies d'immunització a llarg termini.
Alertes en el sistema quan els pacients tenen vacunes pendents
El decàleg pretén servir com a full de ruta per als futurs governs, i una de les mesures més prioritàries per al pneumòleg és "aprofitar els ingressos hospitalaris per vacunar els pacients que encara no ho estan. Hi ha estudis que han analitzat aquesta estratègia i han obtingut resultats positius". A Espanya és difícil "vacunar els pacients durant l'ingrés perquè no sempre existeix una organització que ho faciliti". De vegades, "els diferents serveis implicats no assumeixen aquesta responsabilitat. Falta un mandat clar que estableixi que els pacients ingressats poden vacunar-se durant l'hospitalització quan estigui indicat".
A més, Torres assenyala que "és fonamental disposar d'un registre de vacunació integrat centralitzat en la història clínica electrònica". "Els metges han de poder saber ràpidament quines vacunes ha rebut cada pacient i quines té pendents", assegura. En cas que el metge pugui consultar l'historial de vacunació quan rep el pacient, "resulta més fàcil detectar quines vacunes li falten". "Algunes vacunes s'administren una sola vegada o seguint pautes específiques, mentre que d'altres, com la de la grip, són anuals. Seria molt útil que els sistemes electrònics generessin una alerta quan un pacient tingués una vacuna pendent. Això permetria al professional dedicar uns minuts de la consulta a explicar-li la importància de vacunar-se", afegeix.
Díez-Domingo coincideix en la importància de millorar els registres i assenyala que el problema no és només disposar d'informació, sinó aconseguir que els sistemes puguin compartir-la. "La Comunitat Valenciana compta amb un registre molt avançat, però que no es comunica adequadament amb el de Múrcia", cita com a exemple. Aquesta manca d'interoperabilitat pot dificultar el seguiment de les persones que viuen o es desplacen entre ambdues comunitats. L'especialista apunta que el Ministeri de Sanitat "està treballant" per disposar d'un registre únic consultable, tot i que considera que encara queda camí per recórrer.
L'investigador també reclama reforçar la vigilància epidemiològica perquè les decisions sobre quines vacunes incorporar es basin en dades sòlides sobre la incidència i la càrrega de malaltia. Segons explica, en el cas del virus respiratori sincicial "existeixen limitacions en les dades prèvies a la pandèmia de la Covid-19", la qual cosa dificulta valorar l'impacte de la malaltia abans d'introduir noves mesures preventives. Per això, proposa començar a recollir informació "fins i tot abans que estiguin disponibles les vacunes contra futures malalties", en lloc d'esperar a la seva arribada per desenvolupar la vigilància.
Reforçar els grups assessors i coordinar les compres
Una altra de les seves propostes és reforçar els grups independents d'experts que avaluen l'evidència i elaboren recomanacions nacionals, coneguts com a Grups Tècnics Assessors Nacionals sobre Immunització o Vacunació (Nitags). Per a Díez-Domingo, aquests equips haurien de comptar amb recursos suficients i col·laborar entre països per agilitzar la revisió de les dades i l'actualització de les polítiques de vacunació.
L'expert afegeix que "les compres coordinades entre països" poden ajudar a reduir els preus, com es va intentar amb les adquisicions europees de vacunes contra la Covid-19. Tot i que reconeix que aquella experiència va tenir dificultats i que les compres es van organitzar amb molta rapidesa, considera que les lliçons apreses permetrien millorar futurs processos d'adquisició conjunta.
Finalment, el facultatiu situa la formació dels professionals sanitaris i la comunicació pública entre les dues prioritats immediates. Al seu parer, els metges i altres professionals han de disposar de "formació suficient" per recomanar les vacunes amb confiança, mentre que les administracions han d'explicar millor els seus beneficis i "combatre la desinformació, especialment a les xarxes socials".