La recent modificació de l'article 80 de la Llei General Penitenciària, que atorga finalment la condició d'agents d'autoritat als professionals sanitaris de presons, ha estat rebuda amb alleujament però amb cautela per part del col·lectiu. Després de més d'una dècada de reivindicacions, els treballadors celebren el suport legal i la protecció que aquesta mesura suposarà en el seu dia a dia. No obstant això, tant des de la Societat Espanyola de Sanitat Penitenciària (SESP) com des del sindicat CSIF coincideixen en un diagnòstic clar: és un pas necessari, però és només un "pedaç" que no soluciona la greu crisi estructural que arrosseguen les presons espanyoles.
Per a José Joaquín Antón, president de la SESP, la notícia és positiva perquè "proporciona una major seguretat en actuacions davant possibles agressions o violència", garantint un suport institucional en cas de problemes. Una visió que comparteix Jorge Vilas, responsable nacional de CSIF Institucions Penitenciàries, qui subratlla que aquesta mesura "millorarà les condicions de treball dels sanitaris" i suposa una "dignificació del col·lectiu" després de més de deu anys de lluita.
Vilas recorda que les Infermeries dels centres penitenciaris són "un dels llocs on més agressions es patien". A més, el responsable de CSIF destaca una millora pràctica fonamental. A partir d'ara, davant incidents on un intern trenqui les ulleres o material a un professional, per exemple, l'Administració es farà càrrec dels danys de forma subsidiària, independentment de la solvència del reclús.
Malgrat les millores en seguretat, els representants dels treballadors són taxatius a l'afirmar que això no arregla el problema de fons. "Ajuda, però no pot solucionar res", lamenta el president de la SESP, qui denuncia que la manca d'actuació de l'Administració segueix agreujant la situació.
Antón adverteix que es continuen posant pedaços que fins i tot generen desigualtats i tensions a les plantilles. "Hi haurà dos tipus de metges: els de carrera i els que entren com a personal laboral sense els requisits que s'exigeixen als funcionaris", explica, alertant que el sistema "està abocat al col·lapse absolut" si no es prenen mesures de calat.
La transferència de competències, l'única "solució real"
Tots dos coincideixen que l'única sortida per a la sanitat penitenciària passa per complir una norma que fa 23 anys que s'ignora. Es tracta de la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut de 2003, que obligava a la integració de la sanitat penitenciària als Serveis de Salut.
"El que el col·lectiu està demanant és que es compleixi la llei, una llei de fa 23 anys. Que deixin d'històries i de tirar-se la culpa l'un a l'altre, perquè sense complir la llei no hi ha solució", assevera Antón.
En la mateixa línia, Vilas subratlla que executar aquest mandat del Congrés és "l'única solució". Actualment, aquesta transferència només s'ha fet efectiva de manera completa al País Basc, Catalunya i Navarra. Una anomalia que arriba fins al punt que el mateix Estat, que sí té la competència sanitària directa a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla a través de l'Ingesa, "tampoc les exerceix a presons", conclou el responsable de CSIF.