Vuit de cada deu persones a Espanya estan d'acord que la pobresa infantil es perpetua en limitar les oportunitats educatives i que això té repercussió en el futur laboral i en la salut dels infants. Segons l'últim estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), gairebé la meitat de la població està molt d'acord amb aquesta afirmació. Un altre dels resultats és que només el 19 per cent considera que l'addicció dels adolescents a les pantalles és un problema.
L'enquesta, realitzada per telèfon entre el 17 i el 25 de setembre de 2026 a 6.028 persones de 18 anys o més. La conclusió, tot i així, no és completament negativa. Un 73,3 per cent també es mostra d'acord que la pobresa és una situació temporal que es pot mitigar amb compromisos polítics de tots els nivells de l'Estat, com prestacions econòmiques per fill, beques de menjador o mesures contra els desnonaments i els talls de subministrament. El 25,2 per cent no ho creu així. És a dir, la majoria considera alhora que la pobresa infantil deixa empremta duradora i que les polítiques públiques poden revertir-la.
Pessimisme sobre el futur
L'estudi recull un clima de desconfiança generacional. El 70,4 per cent creu que els menors d'avui viuran pitjor que els seus pares quan arribin a l'edat adulta, davant d'un 16,3 per cent que pensa que viuran millor i un 7,4 per cent que creu que igual.
Pobresa i salut: un record freqüent a la infància
L'enquesta també pregunta als adults per la seva pròpia infància. El 15 per cent afirma que va mancar d'atenció mèdica o tractament adequat quan ho necessitava, per exemple, de dentista o oftalmòleg, i el 10,7 per cent diu que va rebre cures insuficients en alimentació, higiene o roba. L'estudi no vincula aquestes respostes amb el nivell d'ingressos, per la qual cosa no pot atribuir-les directament a la pobresa.
Malgrat aquest consens, la pobresa no és el primer que ve al cap quan es parla dels problemes de la infància. Quan es pregunta de manera espontània pel principal problema dels infants a Espanya, només el 3,7 per cent esmenta les dificultats econòmiques de les famílies o la pobresa. Encapsalen la llista l'addicció a pantalles, videojocs i mòbils (19,1 per cent), la manca d'educació i valors (15 per cent) i la falta d'atenció familiar (14,1 per cent). Entre els adolescents, la pobresa es cita en el 0,8 per cent dels casos.
Dubtes sobre el paper de les administracions
L'estudi apunta a un escepticisme envers les institucions. Només el 33,4 per cent creu que les administracions públiques (ajuntaments, comunitats autònomes i Govern central) es preocupen molt o força per la defensa i protecció dels menors.