És la principal recomanació que reben les dones que seran mares: si és possible —i ho desitgen—, cal optar per la lactància materna exclusiva i mantenir-la fins als sis mesos. Pediatres, ginecòlogues i llevadores divulguen, una vegada i una altra, els beneficis que aporta la llet materna a la mare i al nadó, cobrint totes les seves necessitats nutricionals, immunològiques i emocionals. Ho fan seguint els consells d’innombrables organismes, des de la Asociación Española de Pediatría fins a la Organització Mundial de la Salut, passant pel Ministeri de Sanitat. Tanmateix, encara que la lactància materna exclusiva s’hagi establert satisfactòriament en els primers mesos del nen, la durada dels permisos retribuïts i la sobrecàrrega d’un sistema sanitari que amb prou feines les pot acompanyar en aquest periple conformen un mur, en moltes ocasions, difícil de superar per a les dones treballadores que volen continuar donant el pit als seus fills. Tot i això, des del Govern refreden la possibilitat d’impulsar nous permisos que permetin una millor conciliació. A més, el Ministeri de Sanitat ha tret a consulta pública, aquest mateix estiu, un projecte de reial decret per acotar la publicitat de les llets per a nadons i prohibir l’entrega de mostres tant a professionals com als pares.
Segons l’Informe monogràfic sobre Alimentació de l’Enquesta de Salut d’Espanya (ESdE 2023), elaborat pel Ministeri de Sanitat i l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la lactància materna als sis mesos de vida ha augmentat més d’un 70 per cent a Espanya des de 2006, passant del 38,8 per cent al 66,3 per cent el 2023. L’increment, de 27,5 punts percentuals, inclou tant la lactància materna exclusiva com la mixta, destaca el document del qual ha informat, aquest mateix dijous, l’organisme liderat per Mónica García. Així mateix, afirma, "la lactància exclusiva pràcticament s’ha duplicat en aquest període, passant d’aproximadament el 25 per cent el 2006 al 47 per cent el 2023".
Unes xifres positives que, tanmateix, no són suficients. A més, estan condicionades per aspectes socials que destaca el ministeri, que afirma que l’augment de la lactància materna exclusiva ha estat especialment intens entre les classes socials menys afavorides. "Als sis mesos s’han reduït les desigualtats, encara que la reducció de la lactància al llarg dels primers mesos continua sent més acusada en les classes socials menys afavorides. Aquestes diferències poden estar relacionades amb les condicions laborals, les possibilitats de conciliació i l’accés al suport professional", concreta. A nivell mundial, segons dades de l’Organització comandada per Tedros Adhanom Ghebreyesus; des de 2012 la taxa de lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos ha passat del 37 a més del 47 per cent i, en els darrers cinc anys, la prevalença de la lactància materna fins als dos anys ha augmentat del 38 al 50 per cent.
La veritat és que la posició institucional resulta unànime a l’hora de prioritzar la lactància materna com a estratègia de prevenció de patologies posteriors. "És l’únic aliment dinàmic capaç d’adaptar-se a les necessitats particulars de cada nounat", defensa Rosaura Leis, coordinadora del Comitè de Nutrició i Lactància Materna de la Asociación Española de Pediatría. "No és quelcom que diguem les llevadores per intentar convèncer o pressionar les mares, sinó que és quelcom que deriva del que ara la ciència coneix sobre la nutrició òptima dels nadons", ratifica, en aquesta línia, Aimón Sánchez Molinero, llevadora de l’Hospital Universitari de Canàries (CHUC) a Tenerife i membre de la Secció Hospitals de la Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància (IHAN). De fet, "cap llet materna és igual a una altra, ni tan sols per a un mateix nadó, i en diferents moments del dia", fent que sigui "impossible de reproduir o imitar per una fórmula comercial", exposa.
Per això, tot deixant clar que la llet materna i la de fórmula no suposen, de base, dues opcions equivalents o "intercanviables", ja que la primera és "la millor opció per als nadons per definició", Sánchez Molinero reconeix que cal diferenciar entre les necessitats nutricionals del nadó i les circumstàncies personals de cada dona. "No ha de ser, per definició, la millor decisió per a totes les mares", resumeix, en parlar de la culpabilitat que, sovint, s’associa a la determinació —ja sigui imposada o voluntària— de no donar el pit al nadó.
"La lactància no pot ser cosa només de la mare. La lactància és una qüestió de salut pública que ha de ser sostinguda per tota una societat"
La lactància materna té premi econòmic
L’OMS i UNICEF reconeixen, a més, la lactància materna com "una inversió clau per a la salut, el desenvolupament i l’equitat". Allaitar, afirmen, "redueix costos en atenció sanitària, estimula el desenvolupament cognitiu, impulsa les economies i posa les bases d’un creixement saludable". I és que la lactància materna no només és saludable per a mare i fill: també té premi econòmic. Mostra d’això és el recent comunicat que va publicar l’OMS amb motiu de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, en què apel·len a la ciència per demostrar que existeixen intervencions cost-eficaces en aquest àmbit, "entre elles el suport especialitzat a la lactància materna als serveis de salut, l’assessorament fora dels centres de salut, les polítiques de protecció de la maternitat i la protecció davant la comercialització abusiva de productes que substitueixen la llet materna, com els succedanis de la llet materna", adverteixen.
Els beneficis econòmics de la lactància materna, afirmen des de l’Organització Mundial de la Salut, són considerables. "Augmentar-ne la pràctica podria evitar cada any gairebé 400.000 morts de nens i nenes i unes 140.000 defuncions maternes". Segons les estimacions, "cada dòlar estatunidenc invertit en promoure la lactància materna genera 59 gràcies a la reducció dels costos de l’atenció sanitària, la millora del desenvolupament cognitiu, l’augment del nivell educatiu i l’increment dels ingressos al llarg de la vida".
Tanmateix, encara queda recorregut per fer. "La cobertura dels serveis de suport a la lactància materna continua sent baixa, les polítiques no es fan complir de manera uniforme i la qualitat dels serveis sol ser insuficient, especialment als països d’ingressos baixos i en zones afectades per inestabilitat o crisis humanitàries", adverteix l’OMS, que crida a "reforçar els sistemes de salut per oferir a les mares i als seus nounats un suport de qualitat a la lactància materna" i a "invertir en permisos de maternitat remunerats i en polítiques laborals que afavoreixin la lactància materna", entre d’altres qüestions.
"A les mares els ho posem molt complicat. Les estem tornant boges, perquè volem sis mesos de lactància materna exclusiva, però als quatre mesos, han de treballar. I el nadó?"
És en aquest punt on, com a experta en lactància, Sánchez Molinero, assenyala les mancances —"socials i culturals"— que presenta el Sistema Nacional de Salut i el context sociopolític nacional, que "moltes vegades fan insostenible" mantenir aquest tipus d’alimentació i dur a terme les recomanacions institucionals. "A les mares els ho posem molt complicat. Les estem tornant boges, perquè volem sis mesos de lactància materna exclusiva, però als quatre mesos, han de treballar. I el nadó?", planteja. Ni tan sols les dues setmanes de lactància disgregades —amb una hora de permís al dia— s’alcen com una opció viable, ja que el nadó, a aquesta edat, "continua tenint preses freqüents", explica, convençuda que "la lactància no pot ser cosa només de la mare sinó que és una qüestió de salut pública que ha de ser sostinguda per tota una societat".
Des de les consultes de Pediatria, assegura Leis, no només s’insisteix en els beneficis de donar el pit sinó que també "s’expliquen les principals dificultats que poden aparèixer —en la seva instauració en el postpart immediat i en els mesos posteriors— i com superar-les".
Permisos de maternitat i lactància a Espanya
Encara que Espanya ha fet passos de gegant els darrers anys per ampliar els permisos retribuïts de què es beneficien pares, mares i nadons, aquests encara no cobreixen els sis mesos recomanats en la lactància materna exclusiva. Preguntat per la possibilitat d’ampliar-los fins a la data recomanada, el Govern refreda aquesta possibilitat, remarcant els avenços aconseguits durant la legislatura.
"La promoció, protecció i suport de la lactància materna constitueix una prioritat per al Ministeri de Sanitat, en línia amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i dels principals organismes científics, que recomanen la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida i la seva continuació, juntament amb una alimentació complementària adequada, fins als dos anys o més, si la mare i el nen o la nena així ho desitgen", reivindica el ministeri liderat per García. L’organisme afirma que el Govern és "conscient de la importància de facilitar la conciliació i afavorir que les famílies puguin desenvolupar el seu projecte de criança en les millors condicions possibles". Per això, afirma, ha impulsat els darrers anys una ampliació progressiva dels drets vinculats al naixement i cura dels fills i filles. "Des de 2021, ambdós progenitors disposaven d’un permís retribuït de 16 setmanes, equiparat per a mares i pares. El 2025, aquest permís s’ha ampliat fins a les 19 setmanes per progenitor, reforçant la protecció de les famílies i afavorint una major corresponsabilitat en les cures", subratlla.
En el mateix avenç s’atura el Ministeri de Treball, que fa èmfasi que "fa just un any, el Govern va aprovar el Reial decret llei per incrementar en tres setmanes el permís per naixement i cures, que s’afegia al permís de lactància". L’ampliació a dinou setmanes del permís de naixement a Espanya, destaca, "permet que el nostre país s’alineï amb els Estats europeus amb permisos de maternitat més llargs i flexibles, i ens situa entre els països amb permisos parentals més amplis i equitatius del món".
Cal destacar que, sobre el paper, el 2025 es va ampliar el permís de naixement a 17 setmanes i es van fixar dues setmanes de permisos retribuïts per a cures. És a dir, l’ampliació a què fan referència Sanitat i Treball és de 17 setmanes, en termes generals, a gaudir durant el primer any del fill; i dues setmanes més fins que aquest compleixi 8 anys d’edat. De manera que si una dona decideix beneficiar-se de les 19 setmanes de forma ininterrompuda per poder ampliar la lactància materna exclusiva, estaria renunciant ‘de facto’ a dues setmanes retribuïdes extra a les quals es podria acollir fins a set anys després, sense pèrdua econòmica, per cuidar el seu fill.
Des de Sanitat també assenyalen que, "el 2024, es va reconèixer com a dret de les persones treballadores la possibilitat d’acumular el permís per cura del lactant en jornades completes, una opció que fins aleshores depenia del que preveia el conveni col·lectiu aplicable o d’un acord amb l’empresa". Aquesta modificació, remarquen, "proporciona una major flexibilitat a les famílies per organitzar la cura dels seus fills i filles durant els primers mesos de vida". I així és. Tanmateix, encara que les dones s’acollissin, de forma ininterrompuda, a les 19 setmanes més les 2 o 3 setmanes del permís acumulat de lactància; no arribarien als 6 mesos de lactància exclusiva recomanada per l’OMS.
El tipus d’alimentació del nadó, una decisió "recolzada i respectada"
És per això que, des del col·lectiu pediàtric consideren que "la decisió de donar o no lactància ha de ser lliure, recolzada i respectada", més enllà de les recomanacions que es facin des del punt de vista mèdic i/o institucional basades en l’evidència científica. Per això, igual que les llevadores, creuen que aquesta elecció s’ha de fer "després de rebre la informació sobre ambdós mètodes d’alimentació, els importants beneficis de la lactància materna, les dificultats que es poden trobar pel camí i com superar-les", exposa Leis. Per a la també catedràtica de l’especialitat resulta vital "recolzar i empoderar la mare en aquest camí un cop l’ha pres de manera informada".
Alineada amb aquesta idea de decisió informada, Sánchez Molinero considera clau la manera en què s’aborda aquesta conversa amb la persona. Lluny de donar res per fet, el primer, afirma, és preguntar a la mare "com vol alimentar el seu nadó". En cas que la dona no sigui partidària d’alletar, el professional sanitari ha de comprovar que les dades de què disposa són correctes i la seva manera de pensar no "està basada en mites, idees errònies" o fins i tot la manca d’una xarxa de suport adequada que possibiliti aquest hàbit, sense arribar en cap cas a qüestionar l’elecció final. "Els professionals no som qui per exigir a les mares explicacions sobre les seves decisions o sotmetre-les a judici. Tanmateix, sí que hauríem de saber acompanyar-les, siguin quines siguin".