La gestió i el pagament de les baixes mèdiques s'ha convertit en el nou gran front de batalla entre els sindicats i la patronal. Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo, han mostrat un rebuig frontal a la proposta d'atorgar més competències a les mútues en les baixes per contingències comunes i han advertit a les empreses de les conseqüències econòmiques d'intentar eludir-ne el pagament.
Sordo ha estat contundent respecte al paper de les mútues, denunciant que, tot i que es financen amb recursos públics i cotitzacions socials, "tots els seus òrgans directius són nomenats per les empreses associades". Davant el debat d'atorgar-los la capacitat de donar altes i baixes, ha exigit un canvi en la seva naturalesa jurídica: "Exigim la publificació de les mateixes i que els seus òrgans de direcció responguin a un interès general i no només a l'interès patronal". Per la seva banda, Pepe Álvarez (UGT) ha secundat aquesta postura qüestionant obertament "per què cal habilitar les mútues perquè donin baixes".
La factura dels primers 15 dies de baixa
Segons el líder de CCOO, l'ofensiva patronal per "demonitzar" les baixes persegueix dos grans objectius davant un possible canvi de cicle polític: que les mútues controlin les baixes per contingències comunes i eximir les empreses de pagar les prestacions d'incapacitat temporal (IT) fins al dia 15.
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha argumentat recentment que la lentitud del sistema públic de salut allarga innecessàriament les baixes mèdiques, suggerint que sigui l'Estat qui assumeixi aquest cost. Tot i que Sordo ha admès que el retard en l'atenció sanitària pública és "en part" cert i allarga els processos, ha deixat clar que la solució no passa per alliberar les empreses de les seves obligacions, sinó per "reforçar els sistemes de la sanitat pública".
Davant la pretensió empresarial de deixar de pagar els primers 15 dies d'IT, CCOO ha llançat una seriosa advertència econòmica. Sordo ha recordat que quan les empreses van assumir històricament aquest pagament, ho van fer a canvi d'una forta reducció de les seves cotitzacions socials (més de cinc punts entre l'inici de la democràcia i 1992).
"Si la CEOE posa això damunt la taula, haurem de dir que cal recuperar cotitzacions socials per fer front al pagament", ha sentenciat. Les xifres exposades pel sindicat són clares: actualment les empreses paguen uns 4.200 milions d'euros anuals per les IT de contingència comuna. Tanmateix, cada punt de cotització social equival a 4.000 milions d'euros que l'Estat deixa d'ingressar. Si es revertís la situació i s'incrementessin les cotitzacions patronals en quatre punts, les arques de la Seguretat Social sumarien "16.000 milions d'euros", una xifra que quadruplica la despesa actual de les empreses per aquestes baixes.
Punts clau de la vaga de l'11 de novembre
Tots dos líders han defensat la propera jornada de mobilització, prevista per a l'11 de novembre, i aturada general de 24 hores, que també posarà el focus en la crisi d'habitatge i en la pèrdua de poder adquisitiu. En aquest sentit, tant UGT com CCOO exigeixen de manera conjunta una pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) del 7 per cent, per compensar el desfasament de l'IPC i elevar el sòl salarial per sobre dels 1.300 euros mensuals en 14 pagues (més de 1.500 euros en 12 pagues).
Álvarez ha denunciat la impossibilitat que els treballadors amb sous mitjans puguin accedir a una llar sense veure's obligats a compartir despeses, cosa que exigeix una intervenció estructural del mercat. Per solucionar-ho, UGT i CCOO demanen polítiques públiques "valentes" als partits polítics, exigint la creació d'un gran parc públic d'habitatge permanent, la dotació d'un fons estatal per construir 100.000 habitatges assequibles i mesures dràstiques per "tallar d'arrel" la proliferació dels pisos d'ús turístic.
En paral·lel, aquesta mobilització -concebuda des d'abans de la dissolució de les Corts per "aglutinar el descontentament" social- servirà com a advertència en la defensa del sistema de protecció pública i la negociació col·lectiva. Els líders sindicals exigeixen frenar qualsevol intent de privatització de la Seguretat Social, recordant que els models mixtos "trenquen", i avisen que no permetran que es "sepultin" els avenços assolits en els coeficients reductors per anticipar la jubilació. Així mateix, reclamen un impuls real als convenis col·lectius per revertir una anomalia del mercat laboral espanyol: aconseguir que la riquesa generada per l'actual augment de la productivitat es traslladi, d'una vegada per totes, a les nòmines dels treballadors.