A Espanya es produeixen unes 11 morts al dia per suïcidi, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A les vigílies del Dia Internacional de la Salut Mental, el Congrés dels Diputats ha acollit les terceres jornades de prevenció del suïcidi, una trobada en què experts de l'àmbit social, acadèmic i de la Medicina legal fan una crida a implementar una resposta integral i multidisciplinària a aquesta emergència. “Això no és només parlar de salut, és parlar d'humanitat”, ha destacat María Guerrero, presidenta nacional del Telèfon de l'Esperança. A més, la conclusió ha estat unànime: cal més formació, però també superar l'estigma, consolidar el Pla Nacional de Prevenció i entendre la resposta a aquesta situació com una responsabilitat col·lectiva.
La importància de saber escoltar per prevenir el suïcidi
En la seva intervenció, Guerrero ha explicat que el 2025 el nombre de casos per suïcidis es va reduir lleugerament respecte a l'any anterior. Tanmateix, creix la preocupació per les persones més joves: tot i que els menors de 24 anys representen el 5,3 per cent de les morts, les autolesions en aquesta franja s'han disparat un 211 per cent. “L'autolesió és l'avantsala del suïcidi, una forma esquinçadora de pal·liar un dolor emocional que no saben gestionar”, ha advertit. Davant d'això, ha recordat quelcom clau en matèria de prevenció: la importància de saber escoltar. “Les persones el que moltes vegades necessiten és que les escoltin i sentir que la seva vida importa”, ha afegit.
Des de l'àmbit universitari, el catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Múrcia, José Ruiz Hernández, ha denunciat la bretxa existent entre les aules i la pràctica clínica real. “No ets psiquiatra de veritat fins que no se't suïcida un pacient”, ha dit, recordant una de les frases que li va dir una doctoranda de psiquiatria. Més del 75 per cent de les persones que acaben llevant-se la vida havien acudit a consultes mèdiques en els mesos o setmanes prèvies, la qual cosa demostra l'oportunitat preventiva si es dota de formació adequada al personal. “Això situa la formació no només en la prevenció, sinó també en què passa després que un pacient es suïcidi: què passa amb el sanitari, amb el professional que ha d'afrontar aquesta situació”, afirmava.
La formació pren un paper crucial en aquesta equació: calen competències explícites i avaluables als plans d'estudi universitaris, no només per a sanitaris, sinó també per a educadors, treballadors socials, periodistes i forces de seguretat.
Per la seva banda, la metgessa forense Ana Hidalgo, de l'Institut Navarrès de Medicina Legal, ha posat el focus en la humanització del procés judicial i en l'atenció a les famílies després d'un suïcidi consumat. Hidalgo ha reivindicat la necessitat de cuidar els “supervivents” des del primer moment, permetent comiats humanitzats i mantenint entrevistes posteriors que ajudin a alleujar la culpa i reparar el dol.