La violència sobre les dones comença en les etapes més primerenques de la vida i representa una emergència de salut pública a escala global. L'any 2023, prop de 43 milions d'adolescents d'entre 15 i 19 anys, el que suposa un 29,5 per cent d'aquest grup demogràfic, havien estat víctimes de violència física o sexual per part d'una parella íntima, agressions sexuals per part de tercers, o ambdues, almenys una vegada a la seva vida. Les dades, recopilades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) juntament amb altres agències de les Nacions Unides, evidencien un escenari de vulnerabilitat extrema durant una fase crucial del desenvolupament cognitiu i psicosocial.
En l'àmbit de les relacions sentimentals, les xifres demostren que el 23,3 per cent de les joves que han estat casades o emparellades van patir agressions físiques o sexuals per part de la seva parella al llarg de la seva vida. Aquesta amenaça és constant, ja que el 16 per cent de les adolescents, l'equivalent a 12 milions i mig de menors, va experimentar aquest tipus de maltractament en els últims 12 mesos.
Al seu torn, la violència sexual perpetrada per persones alienes a la parella afecta el 8,4 per cent de les joves des que compleixen els quinze anys. Només en l'últim any analitzat, 13 milions d'adolescents van patir agressions sexuals per part de tercers a tot el planeta.
El mapa de les agressions mostra profundes bretxes territorials. La regió d'Oceania, si s'exclou Austràlia i Nova Zelanda, registra la taxa més crítica del món, amb un 54,7 per cent de les joves emparellades que han patit violència en algun moment de la seva vida. La segueixen l'Àfrica subsahariana amb un 27,5 per cent i l'Àsia meridional amb un 25,8 per cent.
Maltractament en parella a nivell estatal
A nivell estatal, cinc països superen el llindar del 50 per cent de prevalença vitalícia de maltractament en la parella: Fiji amb un 57 per cent, Papua Nova Guinea i les Illes Salomó amb un 55,7 per cent, Vanuatu amb un 53,7 per cent i Kiribati amb un 53,3 per cent.
Les causes que impulsen aquesta violència són múltiples i s'entrellacen amb la desigualtat de gènere i les lleis discriminatòries. L'evidència demostra que el matrimoni infantil, l'abandonament de l'educació secundària i la dependència econòmica incrementen dràsticament el risc d'abús.
A més, les crisis humanitàries i el canvi climàtic actuen com a acceleradors de la violència. L'escassetat d'aigua o les males collites redueixen els ingressos familiars, cosa que fomenta el matrimoni infantil com a mecanisme de supervivència financera i augmenta la tensió a les llars. A això s'hi suma la proliferació de la violència facilitada per la tecnologia. De fet, un estudi realitzat en 21 països estima que 20 milions de menors usuàries d'internet van afrontar almenys una forma d'explotació sexual digital en un any.