Amb la seva renegociació sobre la taula del Ministeri de Sanitat, el Reial Decret 1146/2006, de 6 d'octubre, pel qual es regula la relació laboral especial de residència per a la formació d'especialistes en Ciències de la Salut, compleix aquest dimarts 20 anys i continua marcant el pas dels metges en formació. Abans de la seva aplicació, els MIR mancaven d'una regulació específica general i homogènia a Espanya, regint-se per ordres ministerials de l'època franquista i assentant-se en contractes individuals segons l'hospital. L'arribada d'un marc únic estatal va unificar jornades, sous i descansos a tot el país. Però, com va afectar aquest gir històric als futurs especialistes i què va canviar realment als passadissos abans i després del decret?
Qui pot respondre com era la formació MIR abans de l'entrada en vigor del Reial Decret és Miguel Barrueco. Aquest pneumòleg, ara jubilat, va començar la residència el 1976 i molts dels aspectes que aleshores va viure han canviat. En aquella època, cada hospital convocava les seves pròpies places de formació i ell va pertànyer a la darrera promoció que va participar en el sistema 'rotatori', que consistia en rotar durant el primer any de residència pels quatre serveis bàsics: Medicina Interna, Cirurgia, Pediatria i Ginecologia.
Dies lliures MIR després d'una guàrdia de 24 hores
Va ser després de la primera vaga de residents, el 1978, quan es va unificar l'entrada al sistema MIR mitjançant un examen únic i igualitari per a tothom. I encara que hi va haver millores en les condicions dels residents un cop van entrar a la residència, no van ser suficients. Per exemple, la regulació del descans després d'una jornada de 24 hores va ser modificada posteriorment, el 2008, quan es va establir expressament que, després de 24 hores de treball ininterromput, el resident havia de gaudir de 12 hores de descans, excepte en casos d'emergència assistencial.
De fet, Barrueco no va tenir cap dia lliure després de cap de les seves guàrdies de 24 hores en els cinc anys que va durar la seva residència. "No podíem per necessitats del servei. Feies la jornada i t'havies de quedar a la consulta. Potser estaves 36 hores seguides treballant", ha admès a aquest diari, encara que reconeix que hi havia moltes variables i depenia de cada àrea i cap de servei. "Potser d'altres sí que podien fer-ho", ha dubtat.
Una exigència que no només afectava la salut física i mental dels metges, sinó que suposava un important impacte negatiu en la vida familiar. "Abans del torn estaves donant-li voltes al cap pensant en la jornada i, després de sortir de l'hospital, el teu caràcter era difícil. L'únic que volies era menjar i fer una bona migdiada", ha lamentat.
Sou MIR abans del 2006
Encara que no recorda si el sou dels MIR augmentava a mesura que passaven els anys de formació, el que no pot oblidar és que l'esforç que invertien no era proporcional a la seva retribució econòmica. "El sou era una misèria", ha subratllat, i els increments anuals eren "reduïts".
Hi ha molts aspectes que amb la norma actual han canviat. Els programes formatius s'han adaptat a les noves realitats i els avenços científics han transformat la formació. Tanmateix, Barrueco considera que les circumstàncies que són estrictament laborals, com els horaris, la pressió assistencial i, fins i tot, les guàrdies, són "infinitament pitjors" en l'actualitat. "No es poden comparar les característiques a les quals estan sotmesos els MIR en una guàrdia de 24 hores amb les d'aleshores", ha reconegut.
A més de la duresa de les guàrdies de 24 hores, Barrueco creu que la demanda assistencial, si la compara amb els seus anys com a MIR, ha experimentat un increment important, i "no sempre justificat". Això deriva en què les condicions de treball actuals dels futurs especialistes siguin, al seu parer, "bastant dures".
Els canvis en les condicions MIR després de l'aprovació del Reial Decret
Aquest escenari de precarietat i jornades infinites va ser, precisament, el que el Reial Decret del 2006 va intentar regular sobre el paper. Tanmateix, la teoria va trigar a calar en la realitat dels passadissos. Marisa Gandía, neurocirurgiana a l'Hospital Universitari La Paz i presidenta de la Societat de Neurocirurgia Madrilenya, va debutar com a MIR quan es va aprovar la nova norma i considera que va suposar un canvi "molt important" en la seva formació. Per primera vegada, algunes condicions que afectaven els residents estaven per escrit i, per tant, es podien exigir. "Va establir realment un marc comú i va permetre començar el procés de canvi de tradició per regulació", ha afirmat.
L'avenç va ser real, però no immediat. Gandía recorda que va començar a notar canvis reals en la cultura de l'hospital quan estava en el seu últim any de residència, i no al començament, que és quan es va aprovar la norma vigent. "Quan jo vaig arribar, havia de demostrar compromís i capacitat de sacrifici. De fet, la sobrecàrrega de feina s'entenia com una part inevitable", ha asseverat. Aquesta mentalitat ha anat evolucionant i la professionalitat ja "no es confon" amb un "sacrifici il·limitat", tot i que afegeix que encara hi ha aspectes que s'han de millorar. "La Medicina és una professió amb una responsabilitat humana extraordinària. I precisament per això, necessitem professionals ben formats i cuidats. Cuidar els metges no baixa l'exigència, sinó que permet sostenir-la", ha ressaltat.
Grans fites amb el Reial Decret MIR
Una de les grans fites del Reial Decret dels MIR va ser l'obligatorietat d'un descans de 12 hores després d'una guàrdia de 24 hores, excepte per emergència assistencial. En concret, el Reial Decret 183/2008 va modificar l'article 5.1.b del Reial Decret 1146/2006 i va establir que, després de 24 hores de treball ininterromput, el resident tindria un descans continu de 12 hores, excepte en casos d'emergència assistencial. El canvi no va ser immediat als hospitals i va requerir temps per a la seva implantació, però va suposar un "gran avenç" sobre el paper. Va començar un canvi de mentalitat entre els professionals que va acabar per entendre que descansar després d'una jornada d'aquest tipus no era un privilegi, sinó un dret.
D'altra banda, el límit màxim fixat de guàrdies en un mes va ser de set. Gandía recorda que eren cinc residents al servei i no superaven aquesta xifra, encara que, durant les vacances o en absència prolongada d'un company, sí que podia passar, tot i que eren casos molt aïllats. Per a ella, el debat actual no està en el nombre de torns que es fan, que ja està establert, sinó en quines condicions es realitzen i el que els futurs especialistes aprenen en elles.
Reducció del topall d'hores setmanals i retribucions per grau de formació
L'aprovació de la norma va establir una reducció progressiva del topall d'hores setmanals. Encara que al principi "cap" MIR comptabilitzava les hores que treballava, sí que és cert que tant els dies lliures després d'una guàrdia com l'existència d'un màxim d'hores per llei van suposar un canvi de mentalitat als serveis. "Amb els anys, els residents ja no es quedaven a totes les prolongacions de jornades. Ni tan sols per interès informatiu", ha asseverat. I això va deixar d'entendre's com a "manca d'interès" per aprendre.
Pel que fa a les retribucions, el decret va introduir el complement per grau de formació, és a dir, un augment salarial segons l'any de residència. Ella ho va viure durant la seva època com a MIR i subratlla que va ser un reconeixement "important". "Amb l'avanç dels anys, augmenta la formació, l'autonomia i la responsabilitat clínica del resident", ha afegit. Per tant, que s'establissin aquests increments i que fossin d'acord amb les responsabilitats va ser - i continua sent- una de les inversions "més importants" que ha fet i ha de fer un sistema sanitari.
Limitacions de guàrdies per embaràs
El text va incloure per primera vegada la limitació de la jornada a un màxim de 12 hores diàries per a metgesses embarassades o persones amb càrregues familiars, alliberant-les de les guàrdies sense restar-los hores formatives. Tanmateix, Gandía no va veure aplicar aquests avenços durant els seus anys de residència. "L'aplicació d'aquest tipus de mesures, incloent-hi les de maternitat, depèn en gran mesura de l'organització del servei i, sobretot, de la voluntat del professional de no voler deixar 'tirats' els seus companys", ha explicat.
De fet, considera que les mesures actuals per a metgesses embarassades i per a pares amb nens petits són "massa generals i estàndard". "Conciliar hauria de significar poder organitzar la teva feina amb les necessitats de l'àrea i amb la teva vida personal", ha explicat. Per tant, si analitza les condicions actuals, creu que els MIR no es troben en el sistema òptim que vetlli per això. "Cal treballar-hi si volem que treguin tot el seu potencial", ha incidit.
Tanmateix, tant per a Barrueco com per a Gandía, l'entrada en vigor del Reial Decret dels MIR fa 20 anys va ser clarament "positiva". "Són residents en formació, però també professionals amb els seus drets", han coincidit. No obstant això, ambdós coincideixen en la necessitat de continuar avançant en millores per a les noves generacions d'especialistes. "El principal recurs sanitari són els seus professionals. Cal invertir en ells", han subratllat.