La factura del 112 a Muface que va acabar a Hisenda: "Trucar per una urgència no pot ser una ruleta russa"

L'atzar és perillós, i més quan hi ha en risc la salut. Aquesta és la idea que comparteix Iker González, que en els darrers anys s'ha vist embolicat en una d'aquestes situacions en què la vida d'un familiar ha arribat a estar en risc. El seu relat es remunta a poc més d'un any enrere, quan va recórrer a l'ús del telèfon 112 per atendre el seu pare, mutualista de Muface de la sanitat concertada. Aquesta història, que semblava que quedaria com un “malson” del passat, ha tornat a la família després de rebre un apremi de l'Agència Tributària per pagar un deute d'aquesta situació que ascendeix a 161,84 euros. Només uns dies després, González aborda l'assumpte amb aquest diari: “Trucar per una urgència no pot ser una ruleta russa”.

La integració del 112 a la sanitat concertada de Muface és una de les principals reivindicacions dels mutualistes. Les diferents organitzacions de funcionaris, així com els propis sindicats, fa mesos que reclamen aquesta mesura. De moment, la mutualitat ha confiat a Redacción Médica que continua explorant vies per poder complir amb aquesta reclamació, tot i que el concert vigent estableix que és competència de les companyies asseguradores (Asisa i Adeslas).

De la 'urgència vital' al 'facturasso' pel 112 a Muface

Iker González recorda aquest detall, igual que torna a posar sobre la taula la idea de “donar-li una volta” al concepte d’‘urgència vital’. Aquesta situació és la que escuda els mutualistes d’haver de fer front a factures que poden arribar als 15.000 euros, segons va revelar aquest mitjà, per fer ús del 112 si pertanyen a la sanitat concertada, una opció que poden escollir durant el període de permutes.

Així mateix, aquesta urgència vital es defineix com “aquella en què s’hagi produït una patologia la naturalesa i símptomes de la qual facin presumible un risc vital imminent o molt proper, o un dany irreparable per a la integritat física de la persona si no s’obté una actuació terapèutica immediata”.

Fins ara, tant Iker com els seus pares, ambdós mutualistes a la sanitat concertada de Muface des de fa gairebé 50 anys, quan es va crear la mutualitat, havien fet ús d’aquest sistema. Però no ha estat fins ara que s’han vist en l’obligació de pagar per l’ús del 112 davant d’una situació d’emergència, com la qualifica el seu fill, i després de rebre el deute de l’Agència Tributària.

Redacción Médica ha tingut accés a tota la burocràcia relativa a aquest tràmit, que la família ha pagat en les darreres setmanes. “Em posaré en contacte amb Muface, perquè això no pot quedar així”, avança Iker González.

És ell qui s’ha posat en contacte amb Redacción Médica després d’enviar una carta adreçada al ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, per sol·licitar la integració del 112 a la sanitat concertada de Muface, l’organisme públic del qual té competències.

“Recordo perfectament tot, com estàvem asseguts, el que vaig sentir en aquell moment, i l’amanida que vaig preparar per sopar”, recorda Iker González sobre una de les darreres vegades que va haver de fer ús d’aquest sistema pel seu pare.

Segons explica, en una nit d’estiu de 2025, es va encarregar d’aquesta part del sopar. “Vaig arribar a sentir-me culpable”, explica sobre una de les situacions que van precedir l’ingrés del seu pare en un hospital públic.

Aquest va ser el primer incident, que va tenir lloc a Salamanca, on la família, resident al País Basc, passava les vacances. Com rememora González, aquella nit el seu pare va patir un ennuegament greu i, en veure que s’ofegava i intentar sense èxit la maniobra de Heimlich, la família va recórrer al 112. El metge d’emergències els va donar indicacions telefòniques per animar-lo a tossir i va enviar una ambulància; quan va arribar el personal sanitari, l’obstrucció ja s’havia resolt pràcticament per telèfon, de manera que van comprovar les constants i van marxar.

Dies després, al poble (Macotera), el seu pare va acudir a urgències de l’hospital de Salamanca per marejos i febre, passant la nit en observació amb sèrum abans de rebre l’alta. Al cap de tres dies va empitjorar de forma dràstica. El seu pare va acabar ingressat a l’hospital públic durant vuit dies per gastroenteritis i deshidratació severa, sortint molt afeblit i sense poder caminar.

Tot semblava haver quedat en un “malson”. Fins que aquest 15 d’octubre, quan la família va descobrir una notificació electrònica de l’Agència Tributària amb una providència d’apremi de deu pàgines exigint el pagament de l’assistència urgent per l’ús del 112.

Així, en demanar explicacions a la Junta de Castella i Lleó li van dir que “no es tractava d’un tribut sinó d’un preu públic derivat de la factura remesa per l’hospital” i el van remetre a la taula de costos a la qual ha tingut accés Redacción Médica. El deute ja ha estat abonat, tot i que Iker González ha volgut explicar la història i, per tant, sol·licitar la integració del 112 a la sanitat concertada de Muface.

“Si una persona gran es desploma i perd el coneixement, o li passa alguna cosa similar, qualsevol ciutadà trucaria immediatament al 112. És una reacció comuna”, apunta González al llarg de la conversa amb Redacción Médica. En aquesta línia, proposa la que hauria de ser la filosofia de cara a la següent renovació del concert: “No es pot prestar una bona cobertura sanitària a Muface desvinculant l’atenció d’emergències del 112”.

González aprofundeix en aquest assumpte. “La bretxa digital i la dispersió de competències entre Muface, les asseguradores i les comunitats autònomes generen una desorientació absoluta”, remarca.

“No es pot exigir a un ciutadà sense formació mèdica que discernisca en segons si un quadre clínic encaixa en la definició d’urgència vital. Encara més quan això pot acabar comportant xifres inassumibles”, resumeix durant la conversa amb Redacción Médica.

La història d’Iker González i la seva família és un dels múltiples casos que succeeixen a Espanya amb el 112 a Muface. De moment, la mutualitat ja valora vies per integrar aquest sistema, tot i que no hi ha cap conclusió a l’horitzó. El que sí sembla quedar clar és que els mutualistes cada cop intensifiquen més la seva pressió sobre aquest assumpte, i és que ja preparen demandes col·lectives per aquesta limitació en l’ús d’urgències.