El Ministeri de Sanitat ha fet públics aquest dijous els resultats preliminars de la primera fase de l'Estudi de Seguiment Epidemiològic de la Salut Mental a la Zona DANA a la província de València l'any 2024. Les dades revelen que gairebé la meitat de la població adulta, un 49 per cent, dels municipis afectats per les inundacions presentava un malestar psicològic moderat o alt entre 15 i 18 mesos després de la catàstrofe. Els menors també van patir després de la catàstrofe. Gairebé un de cada quatre mostra símptomes d'estrès posttraumàtic un any i mig després.
Aquesta macroinvestigació, considerada com una de les més grans de la seva classe a l'àmbit europeu pel que fa a l'impacte dels desastres naturals en la salut mental, ha estat finançada pel Ministeri, en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana. Per la seva banda, el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), l'equip d'epidemiologia autonòmic i l'Institut de Salut Carlos III han participat en les tasques de coordinació científic-tècnica i anàlisi estadística.
El treball de camp d'aquesta primera fase es va desenvolupar entre els mesos de febrer i abril de 2026. Durant aquest període, els equips investigadors van completar un total de 7.496 entrevistes a representants de diferents grups d'edat i sexe en 46 dels municipis de la província de València. Els qüestionaris es van realitzar per avaluar de manera exhaustiva el malestar psicològic, els indicis d'estrès posttraumàtic i la qualitat de vida vinculada a la salut.
Els menors pateixen les conseqüències
Els menors i adolescents també han patit conseqüències a nivell psicològic després de la catàstrofe. L'estudi assenyala que un de cada quatre infants d'entre 6 i 14 anys presentava dificultats emocionals o de conducta, detectant-se símptomes d'estrès posttraumàtic en el 22,2 per cent d'aquest grup. En el cas dels adolescents de 15 a 17 anys, el malestar psicològic va afectar el 39,1 per cent i l'estrès posttraumàtic el 20,5 per cent. Com a alteració quotidiana més destacable, dos de cada tres menors van patir greus traves per acudir als seus centres educatius de manera regular després de les inundacions.
L'anàlisi detallada demostra que la incidència de l'estrès posttraumàtic va mantenir una relació directa amb la intensitat de la vivència traumàtica. Mentre que va afectar el nou per cent de les persones adultes amb un nivell d'afectació moderat, la xifra va ascendir dràsticament fins al 26 per cent entre aquells que van patir el major impacte directe de la tragèdia. Aquesta correlació es va mantenir constant fins i tot ajustant variables com l'edat, el sexe, els antecedents de salut mental o la situació econòmica. De la mateixa manera, es va observar una bretxa de gènere significativa, ja que el malestar psicològic va arribar al 54,8 per cent de les dones adultes, davant del 41,9 per cent registrat en els homes.
Les enquestes revelen també la duresa de les conseqüències directes patides per la ciutadania. Gairebé un de cada quatre adults enquestats va reconèixer haver perdut algú proper, el 12,7 per cent va experimentar situacions extremes en ser arrossegat o quedar atrapat per la força de l'aigua, i el 32,7 per cent va patir danys quantiosos al seu habitatge habitual. A més, el 36 per cent de la població de la zona va referir haver patit un impacte econòmic de caràcter moderat o greu.
Davant aquest escenari, les institucions sanitàries remarquen que els resultats reafirmen la necessitat imperiosa de sostenir els recursos assistencials de salut mental al territori afectat. S'aconsella posar el focus de manera prioritària en aquells col·lectius amb més vulnerabilitat, com ara les persones que arrosseguin dificultats econòmiques prèvies o sobrevingudes, antecedents psicològics, un menor suport social percebut o aquells que van patir els episodis més severs de la DANA.
Atès que aquestes dades es basen en qüestionaris de detecció i actuen com una radiografia inicial, el pla de vigilància epidemiològica contempla dues noves fases de seguiment, una dins d'un any i una altra després de dos. El seu objectiu principal serà determinar quins problemes s'aconsegueixen resoldre, quins persisteixen en el temps i quins factors potencien o dificulten la recuperació integral de la població valenciana.