El Ministeri de Sanitat ha llançat aquest dijous una campanya informativa multilingüe per donar a conèixer a les persones migrants que es troben a Espanya sense residència legal el seu dret a accedir a l'assistència sanitària pública.
El reial decret aprovat pel Consell de Ministres, el passat mes de març, regula el procediment per reconèixer el dret a la protecció de la salut i a l'assistència sanitària pública de les persones estrangeres que es troben a Espanya sense residència legal. La norma estableix un procediment comú a tot el territori i preveu que la sol·licitud active un document provisional d'accés a l'assistència mentre es tramita l'expedient.
Per facilitar el coneixement d'aquest dret i de com sol·licitar-lo, el Ministeri de Sanitat ha llançat aquesta campanya on s'explica el procediment i les formes d'acreditar la residència habitual a Espanya, entre elles el padró i, si no se'n disposa, altres documents admesos per la norma.
La campanya, que inclou un 'spot', s'ha traduït a les llengües cooficials i al romanès, xinès, anglès, francès i àrab, amb l'objectiu de reduir les barreres lingüístiques i facilitar que la informació arribi a les persones que la poden necessitar.
Protecció prioritària per a col·lectius vulnerables
El nou reial decret simplifica els tràmits necessaris per al reconeixement del dret a l'atenció sanitària, que es farà mitjançant una declaració responsable. Amb aquest document, la persona sol·licitant manifesta que no compta amb cobertura sanitària per cap altra via, que no pot exportar el dret des d'un altre país i que no existeix un tercer obligat al pagament de la seva assistència.
Des que presentin aquesta sol·licitud, que es podrà fer directament al centre de salut o hospital quan les persones acudeixin a rebre atenció, se'ls lliurarà un document provisional amb el qual tindran accés a l'assistència sanitària pública de manera immediata a totes les comunitats autònomes.
A més de la declaració responsable, el sol·licitant ha d'acreditar la seva residència a Espanya. Per a això, el padró és el document preferent, però el procés es flexibilitza acceptant altres mitjans de prova com certificats d'escolarització o matriculació en centres públics; informes de serveis socials o certificats de registre de visites; factures de llum, gas, aigua, telefonia o Internet a nom del sol·licitant; i cèdules d'inscripció o documents d'inscripció consular.
L'Administració tindrà un termini màxim de tres mesos per notificar la resolució i, si no responen en aquest període, la sol·licitud s'entendrà estimada per silenci administratiu. Un cop reconegut el dret, el document d'assistència sanitària no tindrà caducitat mentre no s'obtingui cobertura per una altra via; això reforça la seguretat jurídica i l'estabilitat del dret.
A més, s'estableix que les administracions competents hauran d'iniciar el procediment d'ofici quan la persona interessada no el pugui fer en el primer moment. També es garanteixen mesures de suport i formats de lectura fàcil perquè les persones amb discapacitat puguin comprendre i signar la declaració responsable en igualtat de condicions.
El RD inclou una disposició transitòria única on s'exigeix un mínim de dos anys de residència a Espanya acreditada per accedir a la llista d'espera de trasplantaments, amb padró o altres documents. No obstant això, aquest requisit es mantindrà només fins que el Govern aprovi l'ordre de desenvolupament pendent del Reial decret llei 7/2018.
Així mateix, s'assignarà un codi d'identificació personal del Sistema Nacional de Salut (CIP-SNS) a les persones estrangeres sense residència legal i als col·lectius especialment protegits, de manera que la seva informació clínica quedi integrada a la història sanitària comuna de tot el sistema.
El reial decret garanteix l'accés immediat i efectiu a l'assistència sanitària pública per a col·lectius que requereixen una especial protecció, amb independència de la seva situació administrativa i sense necessitat d'acreditar els requisits esmentats.
Els grups beneficiats són els menors d'edat; les dones embarassades, que tindran dret a atenció durant l'embaràs, part i postpart, així com accés a la interrupció voluntària de l'embaràs; i víctimes de violència de gènere, violències sexuals i de tràfic d'éssers humans.
El dret a la sanitat pública s'estén a sol·licitants de protecció internacional o temporal. Per a les persones en situació d'estada temporal que necessitin assistència, la norma regula l'informe d'acreditació d'especial vulnerabilitat, que serà emès pels serveis socials de les comunitats autònomes.
A més, s'estableixen mesures perquè les persones amb discapacitat disposin de formats accessibles i el suport necessari per fer els seus tràmits en igualtat de condicions.