El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Sanitat, ha donat llum verda al nou Reial Decret MIR. "Aprovem una nova regulació per a la formació d'especialistes en Ciències de la Salut", ha anunciat la portaveu del Govern i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell. Concretament, el departament liderat per Mónica García ha impulsat la reforma del RD 1146/2006, que té per objecte regular la relació laboral de caràcter especial de residència en la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). "Reforça les garanties de jornada, descansos i retribucions", ha afegit.
Va ser a principis de juliol quan Sanitat va obrir el tràmit d'audiència i informació pública del, fins aquell moment, projecte de RD. Es tracta d'un text que introdueix canvis en la planificació de la jornada, el règim de guàrdies, els descansos, les retribucions, les incompatibilitats i la prevenció de riscos laborals, amb l'objectiu de millorar les condicions de treball, formació i descans de les persones residents.
D'una banda, el document reconeix el dret dels MIR a conèixer la distribució de la seva jornada amb almenys dos mesos d'antelació. A més, la jornada ordinària, que no podrà superar les 35 hores setmanals de mitjana anual, s'establirà per conveni col·lectiu. En aquest sentit, la durada conjunta de jornada ordinària i guàrdies no podrà superar les 45 hores setmanals de mitjana trimestral. Per verificar el compliment d'aquests límits, els centres hauran de disposar obligatòriament de sistemes de registre horari accessibles al personal resident.
La reforma també reforça els descansos mínims, que passen a estar blindats per llei com a obligatoris, efectius, irrenunciables i no recuperables. Entre jornades hi haurà d'haver almenys 12 hores de descans continu i, cada setmana, 24 hores ininterrompudes addicionals. Si aquest descans setmanal no es pogués gaudir, s'haurà de compensar en un termini màxim de 14 dies.
D'altra banda, el projecte reforça el caràcter formatiu de les guàrdies i posa el punt final a les jornades continuades de 24 hores. Les guàrdies no podran superar les 17 hores de treball ininterromput (sumant ordinària i guàrdia), cosa que en termes pràctics garanteix la lliurança del sortint i també de l'entrant.
Límit de 68 hores de guàrdia al mes
S'estableix així un límit de 68 hores de guàrdia al mes (quatre blocs de 17 hores). Excepcionalment es podrà afegir un mòdul addicional per raons docents, però la norma prohibeix expressament que aquesta ampliació es basi en necessitats assistencials o manca estructural de plantilla.
En l'àmbit retributiu, el Reial Decret estableix els percentatges mínims del complement de grau sobre el sou base, que les comunitats podran augmentar, però mai rebaixar. Així, s'estableix un 18 per cent per als R1 (abans era del 0 per cent), un 28 per cent per als R2 (abans el 8 per cent), un 38 per cent per als R3 (abans el 18 per cent), un 48 per cent per als R4 i un 58 per cent per als R5.
A més, s'incorpora la garantia d'un complement retributiu perquè els MIR no perdin poder adquisitiu durant les baixes per incapacitat temporal, naixement, adopció o risc en l'embaràs. Durant aquest període, cobraran prenent com a referència la mitjana de les retribucions percebudes en els sis mesos anteriors.
El text també implanta mesures de prevenció de riscos psicosocials i de flexibilització horària per facilitar la conciliació dels residents amb menors de 12 anys a càrrec. Pel que fa a les incompatibilitats, es manté la dedicació exclusiva a temps complet i la prohibició de realitzar la residència a temps parcial. Només es permetrà compatibilitzar-la amb activitats de creació literària, artística o científica que es desenvolupin fora de la jornada, no suposin una relació d'ocupació i no interfereixin amb la formació.
Tot i que l'entrada en vigor del RD es preveu per al dia posterior al de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la modificació relativa a jornada laboral i descansos serà aplicable a partir de l'1 de setembre de 2027. Per la seva banda, l'actualització del règim retributiu serà aplicable a partir de l'1 de gener de 2027.
En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (Cisns) analitzarà criteris homogenis per establir un plus de residència, tenint en compte factors com el cost de vida i de l'habitatge, la insularitat, la ruralitat, la dispersió geogràfica i la dificultat per cobrir places. En un termini de dos anys, el Govern, amb participació de les comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, avaluarà l'impacte de la reforma en les condicions de treball i la formació.
Sanitat compleix amb els terminis
El mateix secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, va deixar clar en l'última Trobada Global d'Alts Càrrecs, organitzada per Redacción Médica, que la norma és un RD i no un RD-llei, "per tant no necessita convalidació parlamentària". "Depèn només de la seva elaboració en el si del Govern", va apuntar en el seu moment.
De fet, va posar èmfasi en què "si la jornada es canvia abans per als residents que per als especialistes, cadascun dels actors implicats en tot això també haurà de respondre a quina ha estat la seva tasca per garantir que primer siguin els residents els que tinguin unes condicions laborals per les quals s'ha estat durant dècades reivindicant abans que la resta de professionals".
D'aquesta manera, Sanitat sí que ha arribat i ha complert amb la seva paraula a només 26 dies de les eleccions generals en què es decidirà el futur de la sanitat del nostre país.
Alimentació 'sana' als hospitals
D'altra banda, l'Executiu central ha donat el vistiplau a la limitació dels aliments amb alt contingut en greixos saturats, sucres i sal als hospitals, residències i escoles infantils. "El decret contempla que almenys el 70 per cent dels productes de les màquines expenedores han de ser saludables i que hi hagi molta més presència de fruites i hortalisses", ha explicat.
En matèria de Seguretat Social, Saiz ha avançat que el Consell de Ministres ha ampliat els supòsits en què es pot accedir a la prestació per cura de menors afectats per càncer i una altra malaltia greu. "Volem que les famílies no es trobin amb obstacles per cuidar les seves filles o fills. També facilitem que ambdós progenitors puguin percebre-la de forma alternativa o simultània", ha indicat.
En concret, el nou reglament actualitza el llistat de patologies, incorporant per primera vegada el trastorn de l'espectre autista (TEA) i la síndrome del neurodesenvolupament Poirier-Bienvenu. A més, de cara a agilitzar els tràmits, l'acreditació mèdica de la necessitat de cures podrà realitzar-se indistintament per facultatius d'Atenció Primària o Especialitzada. La norma també amplia els terminis per adaptar la burocràcia a la realitat clínica d'aquests llargs tractaments: el reconeixement inicial passarà de dos a sis mesos, mentre que les successives pròrrogues s'estendran de quatre a vuit mesos.
D'altra banda, el text consolida importants avenços per a les famílies, com l'ampliació de l'edat de cobertura més enllà dels 26 anys quan el pacient tingui una discapacitat igual o superior al 65 per cent o un grau III de dependència. Així mateix, la normativa modernitza el concepte de situació protegida -assumint que les cures contínues ja no exigeixen necessàriament un ingrés hospitalari clàssic- i atorga noves facilitats organitzatives, permetent alternar el subsidi en casos de custòdia compartida i garantint la compatibilitat de l'ajuda econòmica amb l'escolarització del menor.
Regulació nacional dels biocides
Sumat a això, el Consell ha aprovat el RD que actualitza la regulació nacional dels biocides i completa l'aplicació del Reglament europeu sobre la seva comercialització i ús. La norma regula el Registre Oficial de Biocides i estableix les condicions d'autorització, fabricació, envasament, emmagatzematge, comercialització i utilització d'aquests productes.
Només es podran comercialitzar i utilitzar a Espanya els biocides autoritzats conforme a la normativa europea i inscrits al Registre Oficial de Biocides, d'abast nacional i públic. Els establiments i instal·lacions on es fabriquin, envasin, emmagatzemin o comercialitzin biocides hauran d'inscriure's al Registre Oficial d'Establiments i Serveis Biocides (Roesb). També ho hauran de fer els serveis biocides i les instal·lacions fixes de tractament. La gestió correspondrà a les comunitats autònomes i la inscripció dels serveis tindrà eficàcia a tot el territori nacional.
El reial decret fixa requisits per garantir la qualitat dels productes i la seguretat de les instal·lacions, amb condicions sobre ubicació, ventilació, senyalització, contenció de vessaments, gestió de residus i control d'accés. També prohibeix emmagatzemar biocides en habitatges, garatges, mitjans de transport i espais destinats a altres fins.
Els productes s'hauran de conservar en els seus envasos originals i separats de aliments i pinsos. L'etiquetatge haurà de figurar, com a mínim, en castellà i ajustar-se als requisits europeus. El personal que els comercialitzi haurà de facilitar als usuaris professionals la informació necessària per a la seva correcta manipulació i utilització.