El metge sense MIR ha tornat a centrar el diàleg entre les autonomies i el Ministeri de Sanitat. El departament liderat per Mónica García ha plantejat als equips tècnics presents a la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS), celebrada aquest dilluns, la creació d’un grup de treball per "establir uns criteris comuns". Fonts ministerials han confirmat a Redacción Médica que "la idea és contribuir a que aquestes contractacions es limitin als supòsits excepcionals estrictament necessaris".
Abans de l’estiu, Sanitat va sol·licitar informació i dades sobre la situació dels metges sense especialitat a cada comunitat, tal com va avançar en el seu moment aquest diari. La petició va ser enviada pel ministeri a les Direccions Generals de Recursos Humans dels Executius regionals, tot i que aquests darrers la van rebre amb cert "recel", tal com van assegurar a aquest mitjà fonts autonòmiques.
La realitat és que la incorporació de metges sense l’especialitat homologada és una pràctica estesa al SNS, utilitzada com a darrera via per garantir l’assistència en zones de difícil cobertura o durant els pics de demanda estival. Més de set comunitats autònomes ja han reconegut obertament recórrer a aquests contractes.
Les xifres varien significativament segons el territori. A Catalunya, al juliol de 2025, constaven 2.059 professionals exercint sense titulació homologada (1.203 d’ells com a metges de Família en Atenció Primària). La seguia Andalusia, amb 1.568 professionals sense especialitat en Primària; la Comunitat Valenciana, amb 592; i Balears, amb 306 expedients excepcionals (236 en Primària).
En menor mesura, Aragó reportava 113 contractacions d’aquest tipus (109 en Primària) i Navarra mantenia una vintena per incidències imprevistes. Per la seva banda, Castella-la Manxa assegurava que aquesta pràctica representava només el 0,3 per cent dels seus contractes mèdics. A l’extrem oposat, el País Basc i Cantàbria afirmaven categòricament no contractar metges sense especialitat.
L’advertiment dels professionals
El debat s’ha revifat recentment en àrees com Vigo, on la federació CIG-Saúde va denunciar la contractació per part del Servizo Galego de Saúde (Sergas) de personal sense especialitat en Medicina Familiar per als Punts d’Atenció Continuada (PAC). Des de la Conselleria de Sanidade s’han emparat en la jurisprudència del Tribunal Suprem, que avala la incorporació provisional de llicenciats en Medicina quan no hi ha especialistes disponibles, amb la finalitat suprema d’assegurar el funcionament del servei sanitari.
Tanmateix, les organitzacions sindicals i científiques adverteixen dels riscos. Assenyalen que la especialització via MIR, obligatòria des de 1995 per exercir als centres de salut, és l’única garantia d’una atenció amb aval científic-tècnic. Consideren que obviar aquest requisit suposa una desvalorització de la Medicina de Família, un "greuge comparatiu" per a qui sí s’ha format i un possible risc per a la seguretat clínica del pacient.
El ministeri vol acabar amb aquestes contractacions
Davant d’aquest escenari, el Ministeri de Sanitat rebutja frontalment qualsevol via de "regularització" per a aquests facultatius i prepara mesures dissuasives. Javier Padilla, secretari d’Estat de Sanitat, va ser taxatiu: "No pot ser que un llicenciat sense especialitat estigui treballant a Primària cobrant el mateix que un especialista, perquè així ningú farà l’examen per fer l’especialitat". L’objectiu del ministeri, tal com s’ha mostrat els darrers anys, és eradicar definitivament aquestes contractacions i, així, garantir que s’integrin a les plantilles metges especialistes.