La maquinària electoral ja està activa a Espanya. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que aquest 29 de novembre hi haurà eleccions generals. Entre el 21 i el 26 d'octubre les formacions hauran de presentar la seva candidatura. Ara la gran incògnita de la campanya està en el llançament del Front Ampli. L'aliança de l'esquerra alternativa (IU, Comuns, Más Madrid i Moviment Sumar) considera la ministra de Sanitat, Mónica García, com a possible candidata. De moment, la titular de Sanitat ha assegurat que "és una orgullosa ministra de Sanitat", tot i que no descarta cap escenari. Tanca així una legislatura marcada per la reactivació de la universalitat al Sistema Nacional de Salut (SNS), l'aprovació de la Llei ELA —un marc pioner que garanteix una atenció més ràpida, digna i especialitzada a aquests pacients— i la creació de l'Agència Estatal de Salut Pública (Aesap), però també pel conflicte per l'Estatut Marc. No obstant això, un altre dels grans objectius, la reforma farmacèutica, queda a l'aire després de la convocatòria electoral.
L'Aesap, un dels grans llegats d'aquesta legislatura
En aquest sentit, si bé es va aconseguir tirar endavant la reforma del copagament farmacèutic per ajustar-lo a la renda real de la ciutadania, no s'ha aconseguit aprovar la Llei de Medicaments i Productes Sanitaris, una de les normes de més abast proposada pel Ministeri. El text estava en període d'esmenes, motiu pel qual se n'ha suspès la tramitació. Mentrestant, el projecte de Reial Decret de Preu i Finançament de Medicaments inicia una cursa a contrarellotge per aconseguir el sí del Consell de Ministres. En aquest cas, com que és un Reial Decret, no necessita ser aprovat al Congrés.
La creació de l'Agència Estatal de Salut Pública, amb Saragossa com a seu, és un dels grans llegats d'aquesta legislatura. Suposa un pas endavant en l'enfortiment de la prevenció, vigilància i resposta davant riscos i amenaces sanitàries. "El nostre país estarà millor protegit i tindrà una major vigilància i una millor resposta”, va assegurar García després de l'aprovació de la norma que impulsa l'organisme. Per contra, queda en suspens la Llei de Gestió Pública. Després de l'escàndol de Ribera Salut, quan es van filtrar les ordres del CEO de l'Hospital de Torrejón d'inflar les llistes d'espera i no acceptar pacients no rendibles, es va intentar posar fre a la gestió privada. La norma blindava la gestió pública com a prioritat en el Sistema Nacional de Salut. En una línia similar, el Reial Decret que unifica els criteris sobre les llistes d'espera tampoc podrà continuar fins al final del període electoral.
On queda l'Estatut Marc després de la convocatòria electoral?
Caldrà veure què passa amb un dels textos més conflictius de la legislatura: l'Estatut Marc. El Ministeri de Mónica García es va proposar reformar, per primera vegada en 20 anys, la carta magna de la sanitat espanyola. Després de tres anys de negociacions, en què s'han produït diverses aturades al Sistema Nacional de Salut per part de tots els grups professionals, el departament de García va aconseguir pactar un acord amb els sindicats de l'àmbit de negociació. El text va aconseguir arribar al Congrés dels Diputats, on s'havia obert el període d'esmenes, malgrat l'oposició de les centrals mèdiques. Es preveia una tramitació parlamentària dura. Tanmateix, igual que en la resta de casos, el debat ni tan sols es durà a terme. Almenys, fins després de les eleccions.
En l'àmbit professional, el departament ha aconseguit augmentar l'oferta de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) fins a les 12.850, cosa que suposa un augment del 53 per cent respecte al 2018. A més, s'ha aprovat Medicina d'Urgències i Emergències, que va debutar en la passada convocatòria, a més d'unir-se Anàlisis Clíniques i Bioquímica Clínica per al naixement de Laboratori Clínic. Així mateix, recentment, s'han creat dues noves disciplines sanitàries, Genètica Mèdica i Genètica Clínica de Laboratori. D'altra banda, i tot i haver impulsat l'elaboració de nous programes formatius de diverses branques sanitàries, com ara Genètica Mèdica i de Laboratori, Radiofísica, Medicina del Treball, Anestesiologia i Cirurgia Toràcica, la seva publicació al BOE es veurà afectada per la convocatòria electoral.
Per contra, no es preveuen canvis per a la convocatòria de FSE 2027. Això sí, es paralitza l'esperada actualització del Reial Decret que regula la relació laboral dels residents, posposant així la millora de les seves condicions laborals. El text pretenia aprovar-se entre finals d'aquest any i principis del següent.
L'aturada legislativa colpeja de ple la formació acadèmica en els seus nivells universitari i de Formació Professional (FP). A la universitat, s'atura el decret per exigir més presencialitat i reforçar les plantilles docents, així com la reforma de les Ordres CIN de Farmàcia i Odontologia i les actualitzacions demanades per la Unió Europea d'Infermeria i Veterinària. En l'àmbit de la FP, queda en pausa la remodelació del títol de Tècnic en Cures d'Infermeria (TCE) i l'aprovació dels requisits per a l'obertura de centres formatius que ofereixin cicles de temàtica sanitària.
Gestió de recursos i crisi sanitària a Ceuta
El Ministeri de Mónica García ha aconseguit portar a Ceuta i Melilla més recursos sanitaris que mai. L'augment pressupostari respecte al 2018 arriba al 70 per cent. Tot i les dades, això no va evitar la tensió durant la crisi de Ceuta. Si bé des del Ministeri van negar el col·lapse sanitari, els professionals de la ciutat autònoma van denunciar un escenari completament diferent. En matèria econòmica, el departament ha aprovat una injecció de 235 milions d'euros a les comunitats autònomes destinats a l'Atenció Primària i a l'ampliació de la cobertura pública en salut bucodental. En aquesta mateixa línia, el departament de García també ha dut a terme el Pla Veo, una ajuda econòmica per finançar les despeses de salut visual dels menors de 16 anys.
En matèria de salut pública, s'ha impulsat el Pla d'Acció de Salut Mental i el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme. També s'ha posat el focus en els determinants socials de la salut i s'ha aprovat la nova llei de cribratge neonatal, que estandarditza aquestes proves a tot el país. Així mateix, la Comissió de Salut Pública ha ampliat el rang d'edat del programa de cribratge poblacional de càncer de mama, baixant l'edat mínima dels 50 als 45 anys i elevant la màxima dels 69 als 74.
No obstant això, la nova llei del tabac i la Llei de Prevenció del Consum d'Alcohol en Menors queden en suspens, a l'espera del resultat del pròxim 29 de novembre. El mateix passa amb l'última proposta del departament, que ja va fer els primers passos per incorporar l'avortament farmacològic a la cartera de serveis d'Atenció Primària.