El sistema sanitari i l'Estat del benestar britànic necessiten una profunda transformació per evitar que els problemes de salut, especialment els relacionats amb la salut mental, condueixin milers de joves a una situació d'inactivitat laboral i dependència de les prestacions socials. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 'From a Welfare State to a Working State', elaborat per l'exministre de Sanitat Alan Milburn, assessor del primer ministre britànic Andy Burnham, que proposa passar d'un model centrat en tractar malalties i concedir ajudes econòmiques a un altre basat en la prevenció, l'atenció precoç i la incorporació al mercat laboral.
El document adverteix que la salut s'ha convertit en un dels principals factors d'exclusió educativa i laboral dels joves britànics. De fet, el 28,4 per cent dels qui no estudien ni treballen identifica la discapacitat o els problemes de salut com el seu principal motiu d'inactivitat. A més, entre 2011 i 2025, la proporció de joves amb discapacitat fora del mercat laboral que assenyalen la salut mental com el seu principal problema sanitari ha passat del 24,3 al 42,6 per cent.
Davant d'aquesta situació, l'informe planteja que el Servei Nacional de Salut britànic (NHS) abandoni un model excessivament centrat en el diagnòstic, les llistes d'espera i el tractament per apostar per la prevenció i la intervenció precoç. Entre les seves recomanacions figura facilitar suport psicològic sense necessitat d'esperar un diagnòstic formal, establir una porta d'entrada digital universal als serveis de salut mental i ampliar els dispositius comunitaris, amb almenys un centre de suport precoç a cada autoritat local de nivell superior d'Anglaterra.
També proposa introduir temps màxims nacionals d'espera en salut mental infantojuvenil per al 2028, tant per a les avaluacions com per a l'inici del tractament o d'altres intervencions. El nou model podria proporcionar atenció preventiva i precoç a fins a 930.000 joves durant cinc anys i necessitaria uns 4.500 professionals, tot i que la majoria provindrien de la redistribució i capacitació de les plantilles existents.
Millorar l'eficiència del sistema sanitari
Una altra de les prioritats és millorar l'eficiència del sistema sanitari. El document proposa reorganitzar els recursos per reservar l'atenció especialitzada als pacients que més la necessiten i reduir les intervencions innecessàries. En particular, planteja revisar el finançament públic dels proveïdors privats de diagnòstics d'autisme i TDAH, restringint-lo quan incompleixin els estàndards exigits i vinculant els pagaments a la qualitat assistencial. Així mateix, estima que equiparar els preus de les avaluacions dels proveïdors independents als de l'NHS podria reduir els costos unitaris dels diagnòstics de TDAH en un 75 per cent i els d'autisme en un terç, amb estalvis potencials de centenars de milions de lliures anuals.
L'informe també reclama traslladar fora de les consultes de Medicina de Família la responsabilitat de gestionar les absències laborals prolongades per malaltia, mantenint l'atenció clínica en mans dels metges de família. A més, proposa que els organismes territorials de l'NHS assumeixin objectius de reducció de la inactivitat juvenil i rendeixin comptes sobre els seus resultats. El sistema sanitari s'hauria d'avaluar no només per l'activitat assistencial que desenvolupa, sinó també per la seva capacitat per mantenir els joves vinculats a l'educació i a l'ocupació. Com a principal ocupador del país, l'NHS també hauria de facilitar la seva contractació, amb l'objectiu que el 10 per cent de les vacants d'accés inicial dels seus grans ocupadors es destinin a joves que no estudien ni treballen.
Pel que fa a l'Estat del benestar, el document sosté que l'actual sistema de prestacions per malaltia i discapacitat afavoreix, en massa casos, una dependència prolongada de les ajudes econòmiques. Adverteix que la despesa en aquestes prestacions per a joves ha passat de 1.700 milions de lliures el 2019-2020 a 4.700 milions el 2025-2026 i podria arribar als 8.800 milions el 2036-2037.
Per revertir aquesta situació, Milburn proposa crear un sistema específic de protecció social per a menors de 25 anys, amb una prestació bàsica juvenil que substitueixi part de les ajudes actuals, fons flexibles per cobrir necessitats sanitàries i despeses derivades de la discapacitat, i una protecció econòmica reforçada per a aquells que presentin discapacitats greus i permanents que els impedeixin treballar. El model també eliminaria l'actual avaluació de capacitat laboral per a aquests joves i substituiria la prestació per independència personal (PIP) per una ajuda centrada en els costos addicionals significatius i persistents associats a la discapacitat.
La reforma es recolzaria en dues noves garanties legals: el dret a rebre oportunitats reals de formació o ocupació i el dret a disposar dels suports sanitaris, econòmics i socials necessaris per aprofitar-les. Per fer-les efectives, proposa crear un Servei d'Oportunitats Juvenils que proporcioni un assessor en un termini de 14 dies, estableixi un pla individualitzat en quatre setmanes i garanteixi l'inici del suport sanitari pràctic necessari en un màxim de tres mesos.
El nou sistema combinaria aquests drets amb obligacions de participació educativa o laboral quan les circumstàncies personals ho permetin. Fins i tot contempla retirar la prestació bàsica a aquells que rebutgin reiteradament oportunitats raonables sense una causa justificada, tot i que defensa que les sancions siguin excepcionals. Alhora, proposa reforçar l'ocupació amb suport per a persones amb discapacitat i estudiar quotes obligatòries de contractació en grans empreses si les mesures voluntàries no ofereixen resultats suficients. També planteja descentralitzar competències i finançament per integrar els serveis sanitaris, socials i laborals en l'àmbit territorial.
En conjunt, l'informe defensa substituir un Estat del benestar centrat principalment en compensar econòmicament la inactivitat per un altre orientat a prevenir-la. Les seves estimacions apunten que les reformes podrien facilitar la incorporació d'uns 440.000 joves a l'ocupació sostinguda per al 2036 i generar un estalvi anual de 3.600 milions de lliures en prestacions en l'exercici 2036-2037. No obstant això, reconeix que la seva aplicació requeriria inversions inicials importants i que algunes persones podrien rebre inicialment menys suport econòmic que amb el sistema vigent. Totes aquestes mesures constitueixen recomanacions d'un informe independent i no reformes ja aprovades pel Govern britànic.
