Medicina és un dels graus amb una nota de tall més alta en el sistema universitari espanyol. Accedir a la carrera és un repte per a molts estudiants, que veuen llastat el seu somni, en ocasions, quan no arriben a un 12 a l'EBAU. Tanmateix, no passa el mateix a la resta d'Europa.
El Ministeri de Salut dels Països Baixos i les seves universitats aposten per un model radicalment diferent: l'avaluació descentralitzada de les competències humanes. Per arribar a un hospital en territori neerlandès no n'hi ha prou amb ser un bon estudiant, ja que els aspirants a entrar a la carrera de Medicina han de demostrar les seves habilitats interpersonals.
El sistema universitari holandès té establert un numerus fixus (places limitades) d'aproximadament 3.000 places anuals per al Grau en Medicina, repartides entre les seves vuit facultats (Amsterdam UvA, Amsterdam VU, Groningen, Leiden, Maastricht, Nijmegen, Rotterdam i Utrecht). Segons informació oficial del Govern dels Països Baixos facilitada a aquest mitjà, aquestes places no s'assignen per una nota de tall nacional, sinó mitjançant un procés de selecció descentralitzat de dues rondes on cada universitat dissenya el seu propi procediment per identificar els alumnes que millor encaixin amb el seu pla d'estudis.
El cas de Maastricht: avaluació cognitiva i interpersonal
Un exemple paradigmàtic d'aquesta manera de procedir és la Universitat de Maastricht. Per al curs 2027-2028, la institució compta amb una capacitat màxima de 359 estudiants (309 per al Grau en Medicina en neerlandès i 50 per a un màster de Metge-Investigador Clínic).
El procés d'accés a aquesta universitat, que es realitza íntegrament en neerlandès, comença gairebé un any abans de l'inici de les classes, tal com ha pogut saber Redacción Médica. Els aspirants han de presentar a mitjans de gener un extens portafolis, acompanyat d'un annex i tasques específiques per avaluar la seva motivació. Però la veritable selecció arriba a la segona fase.
Els candidats que aconsegueixen passar el primer tall s'enfronten al 'Dia de Selecció' presencial a Maastricht. Durant aquesta jornada, la universitat no només avalua els coneixements científics (les mancances en matèries com física, química o biologia s'han de subsanar amb plans d'estudi estrictes), sinó que sotmet els aspirants a una bateria de tasques dissenyades per provar "diverses característiques i habilitats cognitives i (inter)personals". L'objectiu és clar: detectar si l'aspirant té l'empatia, el temperament i les capacitats comunicatives necessàries per al tracte directe amb el pacient, generant un rànquing final d'admissió basat en aquest rendiment humà i cognitiu.
Contacte precoç amb el pacient i un 'Pla Marc'
Aquest enfocament selectiu està en sintonia amb el currículum mèdic del país. El programa de Medicina dura sis anys, dividit en una estructura de tres anys de llicenciatura i tres de màster. A diferència d'altres models més teòrics en els primers anys, el Govern neerlandès exigeix que els alumnes tinguin "contacte regular amb pacients, fins i tot durant les classes" des de la fase de llicenciatura.
El màster se centra totalment en l'aplicació pràctica, mitjançant rotacions clíniques continuades tant en hospitals com en consultoris de medicina general i medicina social (salut laboral, juvenil i d'assegurances).
Per garantir l'homogeneïtat assistencial dels futurs facultatius, les vuit universitats es regeixen per un 'Pla Marc' (Raamplan) a nivell nacional. Aquest document assegura que, tot i que cada universitat tingui flexibilitat curricular i el seu propi mètode de selecció, tots els graduats adquireixin els requisits bàsics perquè el pacient tingui la certesa d'estar davant un professional plenament capacitat per exercir com a Metge Intern Resident.
Un cop superats els sis anys i els exigents exàmens de competències anuals, els alumnes s'enfronten a un darrer requisit carregat de simbolisme abans de poder inscriure's al registre nacional de professionals sanitaris (BIG): la prestació del Jurament Hipocràtic, el moment en què el sistema els exigeix ser, finalment, plenament conscients dels "principis superiors" de la professió.