El Govern espanyol va aprovar a mitjans de 2024 l'Avantprojecte de la Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d'edat en els entorns digitals. Tanmateix, Pedro Sánchez va pujar l'aposta a principis d'aquest 2026, quan va anunciar una fulla de ruta més estricta per prohibir completament l'accés a les plataformes als menors de 16 anys. Però hi havia diferències entre les postures de cada partit: Vox va rebutjar frontalment la norma, acusant el Govern de voler controlar internet, mentre que el PP va reclamar canvis tècnics més estrictes en la verificació d'edat.
L'avançament electoral frena en sec, per ara, l'actualització del text. Però no el blindatge als menors. Tot i això, aquest cop, l'impuls ve d'Europa. El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ha obert a consulta pública l'EU Kids Act, un nou reglament que prohibeix les xarxes socials als menors de 15 anys i obliga les plataformes tecnològiques a dissenyar entorns segurs que protegeixin la seva salut mental.
Què és l'‘EU Kids Act’?
Va ser aquest mes de setembre quan la Comissió Europea va adoptar el nou text. És la resposta que donen els Estats membres als perills que afronten els menors a internet. Només la meitat dels infants d'entre 9 i 16 anys a Europa afirma sentir-se segur a la xarxa. A més, els riscos impacten directament en el seu desenvolupament i salut mental, provocant símptomes depressius, ansietat, baixa autoestima, trastorns alimentaris, problemes de son, comportaments addictius i ciberassetjament.
Tots aquests fets succeeixen en una etapa de màxima vulnerabilitat, crítica per al desenvolupament cognitiu, social i de la personalitat del menor. Per això, en aquest nou marc, la UE harmonitza el control dels Estats membres sobre internet.
Amb aquesta normativa, els menors de 13 anys tindran prohibit l'accés a xarxes socials i plataformes de vídeo que resultin perjudicials. Així mateix, els adolescents d'entre 13 i 15 anys no podran crear-se un perfil propi de manera autònoma. Per utilitzar aquests serveis, dependran exclusivament de comptes limitades i supervisades que hauran de crear expressament els seus pares o tutors.
A més de les restriccions d'edat, Europa exigeix acabar amb el disseny addictiu, prohibint a les plataformes l'ús de trucs per enganxar els menors. Les empreses tecnològiques estaran obligades a implementar eines de gestió del temps, bloquejant les notificacions i desactivant la reproducció automàtica de vídeos durant la nit i l'horari escolar per protegir el descans i els estudis dels joves. En aquesta mateixa línia, els algoritmes que recomanen continguts hauran de canviar per prioritzar publicacions segures, de qualitat i que garanteixin el benestar psicològic del menor.
Finalment, la llei blinda la privacitat i actua contra les dinàmiques tòxiques. Tots els comptes dels menors tindran activada per defecte la configuració de privacitat i seguretat més restrictiva. Per evitar la pressió social i protegir l'autoestima, la norma prohibeix eines com els filtres de bellesa extrems que distorsionen el físic de manera irreal. Tampoc es permetrà que les plataformes mostrin el nombre de seguidors o de reaccions a les publicacions, eliminant així les constants comparacions socials.
Termini per a l'enviament d'aportacions
Des del Ministeri de Transformació Digital avancen que la proposta preveu un procediment accelerat de control del compliment. Per això, a partir de l'octubre s'obrirà un període de consulta pública perquè tant persones com organitzacions puguin compartir les seves opinions sobre els problemes que pretén solucionar la iniciativa, la necessitat i oportunitat de la seva aprovació, els objectius de la norma i les possibles alternatives reguladores o no reguladores. El termini per a l'enviament d'aquestes aportacions romandrà obert fins al 4 de novembre a les 23:59.