En una època en què els riscos, emergències climàtiques i crisis sanitàries complexes no entenen de fronteres, la Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet pública la seva nova estratègia per al Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies durant el quinquenni 2026-2030. El document fixa una ambiciosa meta operativa: aconseguir detectar i caracteritzar de manera precisa qualsevol amenaça per a la salut pública en, com a màxim, 24 hores.
Per aconseguir-ho, inviten els països a canviar la manera en què detecten, avaluen i gestionen les emergències biològiques, assegurant que els avenços tecnològics i innovacions científiques es comparteixin de manera equitativa per evitar que brots locals arribin a escala global. L'informe assenyala la Intel·ligència Artificial com l'eina clau, com una "primera línia de protecció" davant nous patògens. Segons l'OMS, la detecció precoç i la seqüenciació dels microorganismes són determinants en els primers dies d'una potencial amenaça global. Aquests fets permeten activar protocols de contenció i iniciar la recerca i desenvolupament de proves diagnòstiques, tractaments i vacunes.
Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l'OMS, ha remarcat també la importància de la cooperació entre països. "Fa cinc anys, enmig de la pandèmia de la covid-19, l'antiga cancellera, Angela Merkel, i jo vam fundar el Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies a Berlín. Va néixer després d'aprendre una lliçó difícil: cap país pot mantenir segura la seva població d'amenaces de salut pública per si sol. Requereix col·laboració més enllà de les fronteres", ha explicat. Per això, el centre es dedica a "generar confiança" entre els Estats i a donar suport a la innovació.
Per tant, l'estratègia per als pròxims cinc anys passa per quatre punts bàsics. El primer són sistemes de vigilància més sòlids, convidant els països a reforçar els seus propis sistemes de detecció. El segon és la detecció mitjançant innovació, on la IA tindrà un paper principal per impulsar cribratges, seqüenciació de genomes i vigilar aigües residuals. El tercer és impulsar la creació de models de simulació que permetin prendre decisions més encertades. Finalment, establir canals de comunicació entre Estats per garantir l'intercanvi segur de dades.
Per aconseguir-ho, s'executaran cinc operatives. Una xarxa de Vigilància Col·laborativa, una plataforma d'Intel·ligència d'Epidèmies de Fonts Obertes, la xarxa Collaboratory d'anàlisi de dades i modelització, la Xarxa internacional de Vigilància de Patògens i els Habilitadors Digitals per a la Intel·ligència Sanitària. L'informe conclou que l'èxit del pla no es mesurarà únicament pel desplegament tecnològic, sinó per la capacitat real d'interceptar i neutralitzar les amenaces biològiques abans que es converteixin en pandèmies.