Guerres, pandèmies, inundacions... la llista de desafiaments als quals s'enfronta el món no para de créixer i no promet minvar en el que resta de segle. Així ho revela un recent estudi elaborat per una trentena d'investigadors com a part de la Comissió de The Lancet, destinat a avaluar les 17 amenaces principals que experimentarà la salut global fins a l'any 2100. En aquest escenari, les malalties no transmissibles seran les grans enemigues del continent europeu, a causa de l'envelliment de la població i a factors lligats a l'estil de vida.
A diferència de l'Àfrica subsahariana, on l'impacte de les malalties infeccioses i la desigualtat continua sent massiu, Europa s'enfronta a una epidèmia creixent de malalties no transmissibles. En aquest sentit, tant la hipertensió com l'obesitat lideraran la llista de riscos evitables a Europa Central i Europa de l'Est, així com a Àsia Central. Ambdues figuren com les dues amenaces amb més nombre de DALYs, és a dir, la càrrega evitable de morbiditat i mortalitat, mesurada en els anys de vida ajustats per discapacitat, de manera que un DALY és un any de vida saludable perdut.
La hipertensió arterial es postula com la major càrrega de salut als països d'alts ingressos, representant 1.410 milions de DALYs, el 4,92 per cent de totes les amenaces prevenibles en aquestes nacions, i situant-se així com un dels desafiaments centrals per a la longevitat a Europa occidental. Molt a prop la segueix l'obesitat, en suposar 1.260 DALYs, el 4,46 per cent de la càrrega presa com a referència en conjunt, impulsada pel sedentarisme i les dietes deficients. A Europa Central i de l'Est, l'obesitat representa un percentatge encara més greu de l'impacte sanitari, arribant fins al 4,94 per cent dels DALYs. A més, tant aquesta malaltia crònica com els seus factors de risc associats representen la xifra més gran de DALYs evitables acumulats entre les 17 amenaces estudiades a tot el món, situant-se en 23,1 mil milions de DALYs entre 2025 i 2100 en el pitjor escenari.
L'informe assenyala el paper transformador dels nous medicaments per a l'obesitat, els agonistes del receptor de GLP-1. Segons les seves previsions, la cobertura d'aquest tipus de fàrmacs en el 50 per cent de pacients, es podria aconseguir una reducció de la càrrega global de DALYs d'aproximadament el 10 per cent, tenint en compte que, en aquest moment, no són equitativament accessibles.
Salut mental
Altres tres àrees també superarien el llindar de risc establert pels investigadors. En concret, l'ansietat i la depressió guanyen pes dins dels països amb recursos, amb un empitjorament generalitzat de la salut mental i un augment de les seqüeles psicosocials a causa d'esdeveniments com la pandèmia de covid. Aquest sector acumula 1.350 milions de DALYs evitables als països rics.
De manera generalitzada, s'espera un notable increment en els casos de demència en l'entorn europeu, impulsat en part per la creixent exposició a partícules fines de contaminació de l'aire. A més, afeccions com les malalties cardiovasculars i el càncer continuaran jugant un paper molt destacat a causa de l'envelliment de la població.
Mal ús de la IA i conflictes nuclears
El tabac és una altra de les ombres que s'estén sobre el Vell Continent. Tot i que ha disminuït en algunes zones, aquest hàbit, principal factor darrere del càncer de pulmó, continua tenint un gran impacte a Europa Central i de l'Est, acaparant el 4,66 per cent de la càrrega modificable. A això s'hi sumen uns hàbits d'envelliment no saludable, lligats a la multimorbiditat, que eleven l'amenaça a les regions de més recursos.
Encara que per sota d'aquestes malalties, l'anàlisi també assenyala riscos poderosos en els pròxims 75 anys que podrien fer trontollar sectors com la sanitat. És el cas de les pandèmies naturals, que arriben a un risc calculat de 742 milions de DALYs als països menys vulnerables, seguides del mal ús de la Intel·ligència Artificial i possibles conflictes nuclears. Aquestes dues amenaces coronen, no obstant això, la piràmide global de risc traçada pels investigadors en base al seu potencial risc per a l'extinció humana. En el cas de la IA, els autors parlen de la possibilitat que ofereixen aquest tipus d'eines en la creació d'armes biològiques, el col·lapse d'infraestructures crítiques - facilitant fallades en cascada i sabotatges, i en el desenvolupament de sistemes autònoms no alineats amb els interessos humans, capaços d'accedir pel seu compte a infraestructures físiques o xarxes per desempoderar o eliminar la població.
Resulta cridaner que, en termes estrictes de DALYs, la contaminació de l'aire i el canvi climàtic ofereixen, però, xifres comparativament menors per als països d'alts ingressos. No obstant això, l'informe subratlla al llarg del seu text que aquestes dades no reflecteixen factors qualitatius, riscos indirectes o l'alteració extrema del clima que sí castigaran el continent. A la part central d'aquesta piràmide també se situarien altres perills catastròfics com la resistència antimicrobiana, la desigualtat d'ingressos, l'abús de l'alcohol o la malnutrició.
Preparació davant amenaces simultànies
Tanmateix, més enllà d'advertir, els investigadors esperen que aquest informe serveixi per conscienciar i fer veure com de prevenibles poden ser alguns d'aquests perills en el que queda fins a aquesta data. En aquest punt, l'obesitat és un dels terrenys amb més possibilitats d'èxit. Segons les previsions de l'informe, una millora de les polítiques alimentàries evitaria 23.100 milions d'anys perduts.
És per això que des de la Comissió s'insta a vehicular un canvi de paradigma en la gestió de la sanitat global, pivotant de "polítiques reactives" cap a estratègies basades en la prevenció, en les quals s'abandoni el curtterminisme i l'enfocament localista. En concret, els professionals proposen tres recomanacions per blindar els diferents països davant les crisis futures que vaticina el mateix estudi.
La primera mesura és la construcció i finançament de sistemes de salut preparats per a múltiples amenaces simultànies. Això exigeix integrar a la sanitat pública capacitats dedicades en exclusiva a la previsió, la prevenció i la protecció de la població. La Comissió recalca que els governs han de garantir un finançament sòlid i durador, desterrant el model actual basat en respostes econòmiques improvisades i ad hoc davant de cada emergència.
En segon lloc, l'informe reclama un augment dràstic de la inversió en innovacions disruptives. Els autors adverteixen que les eines disponibles avui són insuficients, per la qual cosa insten a finançar agressivament plataformes de vacunes, nous antibiòtics, tractaments contra l'obesitat i tecnologies de mitigació climàtica o captura de carboni. En paral·lel a aquest desenvolupament tecnològic, exigeixen establir una governança estricta per gestionar els riscos inherents als nous avenços, vigilant especialment la IA de frontera i les eines biològiques impulsades per IA.
Finalment, la Comissió proposa establir un monitor d'Amenaces Globals a la Salut del Segle XXI de caràcter recurrent. La funció d'aquest mecanisme serà actualitzar les avaluacions de les amenaces, rastrejar l'evidència científica i recopilar dades de manera ininterrompuda. En presentar aquests resultats de manera periòdica als principals fòrums polítics i de seguretat, l'objectiu és forçar els responsables de la presa de decisions a mantenir l'atenció sobre aquests riscos i evitar que caiguin en l'oblit institucional.