El xarampió acostuma a formar part dels programes de vacunació de bona part del món. Una realitat que ha generat una sensació de seguretat respecte a la patologia. Tanmateix, també de relaxació. Segons dades recollides per investigadors de l'Institut Mexicà de la Seguretat Social, la malaltia cada cop té una incidència més gran en diversos enclavaments del món, la qual cosa es tradueix també en una mortalitat més elevada. Les bretxes d'immunitat i l'augment de la mobilitat internacional afavoreixen la seva expansió.
L'article científic realitzat per un equip de la citada institució de Mèxic, publicat a la revista PubMed Central, radiografia l'avenç del xarampió al país llatinoamericà. Només el 2026 -en concret, fins al 12 de maig- es van registrar 10.730 casos. Una xifra que probablement ja duplica el nombre de contagis de l'any anterior, quan se'n van anotar 6.608. D'aquests, 27 van acabar en defunció.
Si bé la situació preocupa especialment a Mèxic, el ressorgiment de la patologia no es tracta d'un fenomen estrictament nacional. Diversos països van detectar un important cúmul de casos de xarampió l'any passat. Els Estats Units en van confirmar 2.288 -tres defuncions-, Canadà, 5.461, dels quals 19 van ser congènits -transmissió de la mare al fetus-; i Europa, 7.655, la qual cosa va fer que en sis països del Vell Continent es restablís la transmissió endèmica, inclosa Espanya.
Pel que fa a la letalitat, les xifres varien entre territoris. Mèxic compta amb la taxa més alta, un 0,41 per cent, davant del 0,13 per cent als Estats Units, el 0,14 per cent a Europa i el 0,04 per cent a Canadà.
Causes i resposta
Els investigadors atribueixen aquest augment a una davallada de la immunitat col·lectiva. Aquesta caiguda ve provocada per una menor inoculació de la població, atès que les vacunes són la principal eina per combatre la transmissió de la patologia. A les possibles bretxes en el procés d'administració de dosis contra el xarampió s'hi uneix l'increment dels desplaçaments internacionals. Cal no oblidar que aquesta malaltia és altament contagiosa, per la qual cosa un infectat en període vacacional pot ocasionar brots en múltiples països.
Davant d'aquest escenari, els autors de la publicació aposten per enfortir els programes de vacunació, amb la missió de reduir les bosses de població susceptible de contagi. Així mateix, ressalten la importància de millorar la vigilància epidemiològica, fomentar la detecció de formes atípiques o poc freqüents de transmissió -com el xarampió congènit-, establir estratègies per a l'abordatge de la malaltia en períodes de gran mobilitat i esdeveniments massius i prestar atenció als individus més vulnerables davant el xarampió, com és el cas dels menors d'un any. No només consisteix a atendre els afectats, sinó a impulsar els plans de prevenció relatius a aquest mal.