Regne Unit planta cara a la demència i ho fa amb una ambiciosa partida pressupostària que ascendeix a 48 milions de lliures (56,7 milions d’euros aproximadament). L’objectiu és continuar avançant en l’àmbit investigador relatiu a aquest camp, fomentant la consecució de assaigs clínics i accelerant el desenvolupament de nous tractaments per a una malaltia degenerativa que ja afecta prop d’un milió de persones al país.
El primer ministre britànic, Andy Burnham, ha presentat aquest pla d’inversió públic-privada amb el qual espera situar el Regne Unit a l’avantguarda mundial en la recerca d’aquesta malaltia neurològica. Del suport econòmic anunciat, 33 milions de lliures (38,9 milions d’euros) provindran de les arques del Govern a través del programa 'Barbara Windsor Dementia Goals'. A aquests s’hi haurà de sumar el capital aportat per les farmacèutiques Bristol Myers Squibb, GSK i Gates Ventures, com a part d’una col·laboració públic-privada recollida sota el paraigua de The BARBARA Alliance, una associació sense ànim de lucre que reuneix per primera vegada entitats governamentals, la indústria privada, el sector acadèmic, organitzacions benèfiques i els mateixos pacients.
Reclutament àgil en assaigs
La mesura estrella d’aquesta aliança consistirà en la creació d’una plataforma única i coordinada que vincularà la recerca de dades de salut del Regne Unit amb les capacitats logístiques dels assaigs clínics. La veritat és que, en aquest sistema de salut, un dels colls d’ampolla més grans en la recerca de la demència és l’extrema dificultat per reclutar prou participants disposats a provar els tractaments. Aquesta nova infraestructura facilitarà als investigadors la cerca de candidats adequats i simplificarà dràsticament el procés perquè ciutadans de tot el país puguin participar en estudis mèdics, accelerant així l’arribada de teràpies efectives als pacients, tal com anunciava el mateix Executiu en un comunicat.
Durant la seva intervenció, Burnham va ser categòric a l’afirmar que no existeix cap raó per la qual Gran Bretanya no pugui liderar el món en la recerca de nous tractaments mèdics. "La demència és una malaltia devastadorament cruel, no només per a qui la pateix, sinó per a les famílies que els cuiden. Durant massa temps hem acceptat la demència com quelcom que cal gestionar en l’etapa final de la vida, en lloc d’una malaltia que podem vèncer", ha declarat, optimista, fins al punt de confiar que sigui el Servei Nacional de Salut (NHS) qui aconsegueixi l’avenç decisiu i "ofereixi la cura per a la demència que el món ha estat esperant".
Dades unificades
Paral·lelament a aquesta inversió, s’ha anunciat que la demència serà una de les primeres grans prioritats del nou Health Data Research Service (HDRS), un compromís central del Pla de Salut a 10 anys i del Pla del Sector de Ciències de la Vida del Govern. Recolzat amb fins a 60 milions de lliures provinents del Govern i del Wellcome Trust, l’HDRS unificarà les dades del NHS i de les recerques de tot el país en un únic sistema segur. Gran Bretanya posseeix algunes de les dades de salut més potents del món, però actualment es troben fragmentades en diferents organitzacions; la seva unificació permetrà als científics entendre millor com es desenvolupen les malalties i traduir els descobriments en tractaments amb més agilitat.
Precisament fa uns dies es donava a conèixer el repte UKRI Dementia Challenge, un programa que provarà nou tecnologies innovadores directament al NHS, incloent-hi escàners cerebrals més ràpids mitjançant intel·ligència artificial i avaluacions cognitives remotes, amb la finalitat d’accelerar dràsticament els diagnòstics i millorar els resultats dels pacients. L’ambiciós objectiu d’aquest programa és garantir que el 92 per cent de les persones rebin un diagnòstic oficial en les 18 setmanes posteriors a la seva derivació mèdica, cosa que suposaria un augment extraordinari davant el 60 per cent actual, escalant ràpidament aquelles innovacions que demostrin funcionar en entorns reals.
Canviar el rumb de la demència
Per la seva banda, la Secretària de Salut i Atenció Social, Yvette Cooper, feia èmfasi en el dany irreparable que aquesta malaltia ha causat a les famílies de tot el país i com la manca històrica d’inversió ha estat un obstacle crític. "Aquesta inversió ens ajudarà a canviar el rumb de la demència, ajudant-nos a accelerar el diagnòstic, impulsar la recerca i donar a més persones l’oportunitat de participar en assaigs que podrien transformar els seus futurs".
Les projeccions oficials indiquen que aproximadament una de cada dues persones es veurà afectada per la demència al llarg de la seva vida, ja sigui patint-la directament, actuant com a cuidador no remunerat, o ambdues coses. S’estima que el cost anual de la demència per al país supera els 42.000 milions de lliures, recaient la gran majoria d’aquests despeses en l’atenció social i en les cures proporcionades per familiars i amics, mentre que el cost directe per al NHS ascendeix a uns 5.000 milions de lliures.