La Unió Europea va comptar amb un pressupost de 199.440 milions d'euros en crèdits de compromís -autoritzar noves actuacions- i 155.210 milions d'euros en crèdits de pagament -cobertura de les factures dels projectes- el 2025, a més de 800,5 milions d'euros per reaccionar a necessitats imprevisibles. Una àmplia partida que l'organisme internacional pretén justificar davant la ciutadania. D'aquesta manera, Brussel·les presenta un informe en què explica com ha utilitzat la quantitat esmentada i quins efectes ha tingut en el dia a dia de la població dels Vint-i-set. En concret, la sanitat torna a protagonitzar una part important de la despesa de l'aliança.
El finançament europeu per a l'àmbit sanitari va estar focalitzat en la preparació dels països per a la detecció d'amenaces i la seva resposta davant emergències, el reforç de l'atenció de patologies concretes -càncer, malalties rares...-, l'impuls de la innovació i transformació digital i la inversió en empreses innovadores i infraestructures assistencials. Així mateix, l'entitat també va apostar per la promoció de la recerca i l'enfortiment de la cooperació entre els sistemes de salut dels països.
Projectes finançats
A nivell més detallat, l'anàlisi presentat per la Comissió Europea insisteix que més de la meitat del pressupost anual destinat a plans de salut -programa EU4Health- es va dedicar a la preparació i resposta davant crisis sanitàries. Es tractaria d'una xifra per sobre dels 275 milions d'euros. D'altra banda, una part dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència es va invertir en el reforç de les capacitats d'instal·lacions sanitàries.
D'altra banda, les 24 Xarxes Europees de Referència -connexió virtual de centres i especialistes per a l'abordatge de malalties rares- van continuar el seu desenvolupament gràcies a la distribució de 77,4 milions d'euros en concepte de subvencions per al període 2023-2027. En referència al càncer, la institució va dedicar 90 milions d'euros al llançament de la Xarxa Europea de Centres Oncològics Integrals. A més, es van posar en marxa 24 accions per fomentar l'enfocament transversal de la patologia i finançar iniciatives per a la modernització de les institucions sanitàries centrades en el tractament oncològic -Telemedicina, monitorització a distància...-.
El document també assenyala el suport econòmic al desenvolupament de l'Espai Europeu de Dades Sanitàries durant l'any passat, tot i que sense especificar la xifra. Sí que indica la quantitat en el cas del programa HERA Invest, a través del qual es van atorgar préstecs de 20 milions d'euros a tres petites empreses del sector de la tecnologia sanitària. Alhora, es van invertir 8,85 milions d'euros en la lluita contra la resistència antimicrobiana, en particular, per a la producció d'un dispositiu de diagnòstic ràpid.
I a Espanya?
L'informe de la Comissió Europea no acostuma a assenyalar el país concret en què s'aplica la inversió. Tanmateix, de vegades, hi apareixen mencions. En el cas d'Espanya, l'avaluació del pressupost europeu assenyala que l'organisme internacional va finançar l'adaptació climàtica d'un hospital universitari -sense assenyalar-ne la localització-, amb l'objectiu de fomentar-ne la sostenibilitat.
Tot i no haver-hi més referències espanyoles en matèria sanitària en l'anàlisi pressupostària de la Unió Europea, s'intueix que les polítiques esmentades anteriorment impacten en el Sistema Nacional de Salut (SNS).