La detecció d'un brot d'hantavirus entre els passatgers del creuer MV Hondius a principis del passat mes de maig va generar una commoció que va arribar a tots els racons del planeta. Durant les setmanes que va durar la gestió del brot, tots els focus van estar posats sobre Espanya, i més concretament Tenerife, com a port designat per al desembarcament dels 150 passatgers a bord de l'embarcació.
Ara, mesos després que es resolgués favorablement aquesta amenaça infecciosa, els dos màxims responsables del desplegament de salut pública aquells dies, el president del Govern, Pedro Sánchez i el director general de la Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom, han compartit les seves reflexions sobre els aprenentatges que deixa aquesta experiència.
En un article signat per ambdós dirigents, destaquen les lliçons sobre seguretat i solidaritat en la gestió d'aquestes amenaces que consideren que ha deixat aquesta crisi sanitària. El balanç d'aquest brot va deixar tres morts, 13 contagis i 650 contactes rastrejats en 33 països diferents. Però, encara més important, un procés de monitoratge i aïllament dels afectats que va culminar el 2 de juliol amb la tornada a casa de l'últim passatger, després de descartar-se la infecció de manera definitiva.
El text relata la cronologia que va portar al fondeig del vaixell al Port de Granadilla de Abona, des d'on els tripulants van ser avaluats a la recerca de signes d'infecció i repatriats sota acords dissenyats per protegir-los tant a ells com a la població local.
L'alerta va començar amb la mort d'un passatger a causa d'una infecció que els serveis serològics de Sud-àfrica i Suïssa van confirmar com el virus dels Andes (ANDV), una espècie d'hantavirus. Va ser llavors quan l'OMS va prendre les regnes per emetre una sèrie de directrius destinades a limitar la propagació de la infecció tant a l'embarcació com entre les poblacions on havien desembarcat dos altres passatgers amb símptomes.
Cooperació internacional, solidaritat i presa de decisions basades en l'evidència
En aquest moment es va plantejar el dilema principal d'aquest brot: què fer amb els passatgers del creuer davant els 40 dies de quarantena que havien de guardar com a mesura de seguretat. Sánchez i Adhanom recorden que hi va haver qui apostava perquè la fessin al mar, amb les conseqüents limitacions de provisions i mesures sanitàries, encara que va ser una postura que van rebutjar. La decisió d'atracar en territori espanyol no va estar exempta de crítiques i va generar una considerable preocupació entre la població local per la por al contagi. Davant d'aquesta disjuntiva, conclouen que l'experiència reforça una idea: "Cap brot es gestiona eficaçment tractant les persones com a perills".
A partir d'aquesta idea central, Sánchez i Adhanom articulen els cinc grans aprenentatges que, al seu parer, deixa la resolució d'aquesta crisi i que haurien de guiar la resposta internacional davant futures emergències sanitàries:
En primer lloc, destaquen la rellevància del Reglament Sanitari Internacional (RSI) com a marc legal operatiu per agilitzar l'intercanvi de dades i evitar que centenars de persones quedin a la deriva. Espanya va assumir la responsabilitat d'oferir una resposta humanitària mantenint oberts els seus punts d'entrada.
En segon lloc, subratllen que la solidaritat multilateral va ser decisiva. L'èxit de l'operatiu va requerir l'alerta inicial del Regne Unit, la seqüenciació del virus a Sud-àfrica i Suïssa, el suport logístic de Cap Verd, l'acollida de la tripulació als Països Baixos i la donació de mostres epidemiològiques per part d'Argentina i Xile.
Com a tercer punt, afirmen que la salut pública i els drets humans són objectius complementaris. Confinar el vaixell en alta mar hauria estat, al seu parer, èticament inacceptable i innecessari, demostrant que les mesures sanitàries són més eficaces quan respecten la dignitat de les persones.
El quart pilar és la gestió de la confiança. Davant la inquietud dels residents a Tenerife, les autoritats van respondre amb transparència, evidència científica i diàleg continu per explicar els riscos reals i les mesures de contenció.
Finalment, reclamen convertir cada emergència en una oportunitat científica. Actualment, l'OMS lidera un estudi en 21 països sobre la història natural de l'hantavirus per desenvolupar millors diagnòstics, tractaments i vacunes. Ambdós líders conclouen que el cas del MV Hondius demostra que l'eficàcia tècnica i el respecte humà han d'anar sempre de la mà.