De cara a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre, Junts per Catalunya ha articulat el seu programa sanitari al voltant d'una doble promesa: blindar i ampliar l'autogovern de la Generalitat davant de les mesures estatals que considera uniformitzadores i assegurar un finançament plurianual suficient per sostenir el sistema català. La formació liderada per Miriam Nogueras al Congrés durant la darrera legislatura articula cinc grans objectius estratègics.
En l'àmbit pressupostari, el partit vol avançar cap als estàndards europeus del 8 per cent del PIB, com els partits a l'esquerra del PSOE. A més, detallen també la inversió econòmica que es destinaria a l'Atenció Primària, amb un 25 per cent del total destinat al sistema de salut, quan actualment es reserva el 15 per cent. També aposta per millorar la coordinació entre aquest servei i els hospitals, amb especial atenció a la salut mental i els serveis socials.
Igualment, reclama que l'Estat financiï íntegrament qualsevol nova prestació, obligació o norma bàsica que imposi al sistema català, alhora que sol·licita el traspàs de la titularitat dels immobles sanitaris estatals que la Generalitat ja gestiona i manté. Entre aquests figuren els hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge, Arnau de Vilanova de Lleida, Josep Trueta i Joan XXIII, a més de diversos centres d'atenció primària.
Traspàs de la gestió de recursos humans i formació
Per pal·liar l'escassetat de professionals sanitaris, especialment en Medicina i Infermeria, Junts aposta perquè Catalunya assumeixi competències clau en formació i planificació de recursos humans. El programa proposa que la Generalitat pugui gestionar l'accés als estudis de Medicina mitjançant una oferta pròpia amb places i criteris adaptats a les necessitats assistencials de Catalunya.
En paral·lel, el partit reivindica el traspàs de competències i recursos de la formació sanitària especialitzada per ampliar les places MIR, posant el focus en Medicina Familiar i Comunitària i en les especialitats deficitàries, així com la cessió de la competència per homologar títols d'especialistes extracomunitaris mitjançant un procediment àgil que garanteixi tant la capacitació professional com l'atenció lingüística en català.
La millora de les condicions laborals i la protecció institucional del sistema ocupen un altre bloc central de les propostes del 29N. La formació defensa reformar la Llei d'ordenació de les professions sanitàries per reconèixer nous perfils i reclasificar les categories professionals, situant les infermeres al grup A1, els tècnics superiors al grup B i el personal tècnic en cures auxiliars d'infermeria al grup C1, a més de reforçar la seva presència als òrgans de decisió.
De la mateixa manera, adverteix que no donarà suport a les Corts Generals a cap reforma de l'Estatut Marc, cap mesura estatal de cohesió interterritorial ni a una futura llei del medicament que envaeixi les competències de la Generalitat o limiti la capacitat d'establir requisits lingüístics propis i garantir l'atenció en català.
El programa sanitari incorpora mesures dirigides a impulsar la recerca biomèdica, clínica i translacional i a accelerar l'accés a tractaments innovadors. El partit proposa establir instruments estatals de finançament estable per a la recerca en medicaments i fomentar la col·laboració públic-privada sota criteris de transparència i retorn públic, prioritzant l'estudi de l'alzheimer i altres malalties neurodegeneratives als centres catalans de referència. També planteja incentius econòmics i industrials per fabricar antibiòtics prioritaris a Europa que assegurin el subministrament, i exigeix agilitzar la incorporació al sistema públic dels fàrmacs aprovats per la Unió Europea per a patologies greus o amb poques alternatives terapèutiques, habilitant vies d'accés controlat que permetin generar evidència clínica.
Més enllà de la secció del text dedicada exclusivament a la sanitat, Junts fa propostes relacionades amb la salut de diferents col·lectius en altres parts del document. Pel que fa al col·lectiu LGTBI, la formació independentista pretén protegir el model propi de CatSalut, inclòs el Servei Trànsit d'atenció de les persones trans i garantir que Catalunya decideixi els criteris d'accés a la PrEP i la PEP.
Junts, que durant la passada legislatura, va tenir set diputats i un senador, busca, com a mínim, repetir el resultat aconseguit als comicis 2023. Per això han presentat unes llistes que inclouen quatre candidats amb experiència en la gestió sanitària.
