Publicada

Una metgessa i gerent hospitalària ha fet el pas per liderar la llista socialista al Congrés dels Diputats per Tarragona a les eleccions generals del 29 de novembre. Ione Montalvo, llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor i actualment gerent de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, es va afiliar al PSC el febrer de 2021, en pandèmia, després de sentir-se "protegida" per les polítiques que van impulsar Pedro Sánchez i Salvador Illa, al capdavant del Ministeri de Sanitat. Ambdós hi va coincidir fa tot just una setmana en un acte de precampanya a Tarragona.

Montalvo adverteix en una entrevista a Redacción Médica del risc que suposa un canvi de Govern i l'entrada de les dretes per a l'Estat del Benestar i la sanitat. Governi qui governi, si surt escollida, la metgessa deixarà la gerència per ocupar el seu escó, des d'on intentarà legislar per professionalitzar la gestió sanitària.

La cap de llista socialista al Congrés per Tarragona analitza diversos temes candents de l'actualitat sanitària, com la reforma de l'Estatut Marc. Montalvo defensa actualitzar-lo amb "consens i pacte" plantejant per als metges "un article específic dins d'un Estatut Marc comú". Així mateix, la gerent reconeix la "valentia" de la reforma sanitària impulsada a Catalunya pel Comitè d’Avaluació, Innovació i Operativa del Sistema de Salut (Cairos), les iniciatives del qual podrien extrapolar-se a l'Estat, i s'alinea amb el PSC per reclamar aquelles transferències sanitàries que puguin "aportar a una millora".

Quan i per què es va afiliar al PSC i què l'ha motivat a liderar la llista socialista al Congrés per Tarragona?

Em vaig afiliar al febrer del 2021. Sóc votant de sempre i ideològicament he estat molt propera al Partit Socialista. La meva família té un vincle molt important amb el partit. Vinc del País Basc i allà els meus pares són militants des de fa molt de temps, amb la qual cosa ho he viscut a la meva família també.

El 2021 vaig pensar que era el moment de fer un pas endavant i explorar l'àmbit de la política, que sempre m'ha interessat. També va influir que en la pandèmia el sistema sanitari va viure una situació de tensió i va quedar més evident que mai que la política, tan denostada moltes vegades, realment té un paper clau a l'hora de defensar els ciutadans i protegir-los quan arriba una crisi social important.

Què pot aportar en matèria sanitària?

Ja aporto perquè exerceixo de gerent a l'Hospital Joan XXIII, hospital de referència de la província de Tarragona. No és què puc aportar a partir d'ara, sinó com puc continuar aportant des d'un altre paper. No ho veig com un canvi dràstic, sinó com una manera de donar continuïtat al meu compromís amb la sanitat pública i defensar-la des d'un altre lloc.

"La nostra democràcia està en risc", va afirmar en el seu primer acte públic. Estarà la sanitat en risc si hi ha un Govern de dretes?

Des que es va aprovar la Constitució, el gran pilar i àmbit que defineix la nostra democràcia és l'Estat del Benestar. I, com no pot ser d'altra manera, la sanitat és un dels grans àmbits dins de l'Estat del Benestar. La sanitat espanyola, pública i universal és un dels elements que ens fa a tots iguals, un àmbit de redistribució de riquesa molt important i una garantia de cohesió social.

Considerem des del Partit Socialista que l'Estat del Benestar és el pilar fonamental de la democràcia i, si hi ha un atac o un risc, com és evident que n'hi ha si això passa per a l'Estat del Benestar, la democràcia, tal com la coneixem, està en risc.

En la legislatura anterior el PSOE va cedir el Ministeri de Sanitat. Si hi ha majoria progressista, serà una prioritat per al PSOE recuperar aquesta cartera? Per quins motius?

La prioritat no és lluitar per carteres en clau de partit, sinó lluitar perquè les carteres estiguin en mans de partits progressistes que puguin fer avançar la sanitat i fer millorar tant l'assistència que prestem als nostres ciutadans com les condicions laborals i el benestar dels professionals. Aquesta és la clau. No és hora de parlar del repartiment de ministeris, sinó que és hora de defensar la sanitat, millorar-la i fer-la progressar, perquè és la nostra joia.

Quins considera que són els tres principals desafiaments del Sistema Nacional de Salut?

El principal desafiament és continuar tenint el suport i la reivindicació socials respecte a la necessitat de tenir una sanitat pública i universal. Al final són els ciutadans els que defensaran la sanitat o la reclamaran als polítics, i que sigui una prioritat per a tots els espanyols i els catalans, en aquest cas. A més, continuar demostrant que la sanitat dona resposta a les necessitats i expectatives que tenen els ciutadans respecte a la sanitat pública. Recuperar i avançar en la confiança i en la percepció de necessitat d'una sanitat pública i universal.

"El principal desafiament és continuar tenint el suport i la reivindicació socials respecte a la necessitat de tenir una sanitat pública i universal"

Els reptes que té la sanitat pública venen de la necessitat d'adaptar-se a una societat que és diferent de la de fa 40 anys, quan es va aprovar la Llei General de Sanitat d'Ernest Lluch, que està vigent. En aquell moment es va assolir un pacte social respecte a una necessitat i el paper que havia de jugar la sanitat pública en la democràcia. És el moment de tornar a fer un pacte d'Estat, consensuat amb la ciutadania, de quin paper ha de jugar la sanitat pública per donar resposta a les necessitats canviants de la societat com fer front a l'envelliment de la població, que això planteja reptes que fa 40 anys no eren tan urgents. Ara estem davant un canvi demogràfic que la sanitat ha d'afrontar amb valentia, sobretot per adaptar-nos, ser flexibles i fer front als reptes que ens planteja aquesta nova societat.

L'investidura de Pedro Sánchez va introduir un pacte per reformar el sistema de finançament autonòmic, que no s'ha materialitzat. Havia de resoldre aquesta mesura gran part dels problemes de la sanitat autonòmica?

Moltes de les competències en matèria de sanitat estan transferides a les comunitats autònomes. Realment, la millora del finançament autonòmic millora substancialment el finançament de la sanitat de cada comunitat autònoma, però no hem d'oblidar que el percentatge de diners que es destina a sanitat cada comunitat depèn de cada regió i dels seus governs. Sí, evidentment, una millora en el finançament autonòmic pot repercutir directament en la millora de finançament dels diferents sistemes de salut de les comunitats, però és una decisió de cadascuna.

Com a gestora coneix al detall el sistema sanitari. Quina és la major mancança o frustració que ha viscut a l'hospital i que ara espera solucionar legislant des de Madrid?

No sé si és una mancança o una frustració, però un dels elements importants que m'agradaria aportar seria la professionalització de la gestió sanitària. La formació, la rendició de comptes i la transparència són necessàries i això ve facilitat pel fet que les figures que estiguin al capdavant de les institucions fent la gestió corresponent tinguin una formació i un bagatge en aquest àmbit.

"Un element que m'agradaria aportar seria la professionalització de la gestió sanitària"

Quines millores aportaria la professionalització dels llocs de gestió en sanitat?

Una tecnificació de la rendició de comptes, una perspectiva no només del volum d'activitat, que evidentment és important, sinó també la introducció d'altres elements d'avaluació de la gestió com poden ser la qualitat assistencial, la seguretat dels pacients o l'adequació de l'atenció cap a les necessitats de la població.

La manca de professionals sanitaris en determinades categories o zones és un problema d'Estat. Quines mesures es poden impulsar des del Congrés per retenir i atreure talent?

És evident que falten professionals en alguns àmbits i en algunes especialitats, és innegable. El debat de la manca de professionals s'ha de fer amb cirurgia fina i ser molt rigorosos perquè necessita una anàlisi molt exhaustiva i detallada. No tots els territoris, les circumstàncies dels pobles i regions i les especialitats són iguals. És evident que afecta diferents àmbits, però no necessitem polítiques de brotxa gruixuda de tots igual, sinó una anàlisi detallada per especialitat, comunitat autònoma, regió i fins i tot comarques de les necessitats d'aquests professionals.

Evidentment afecta perquè sense professionals no es pot prestar una atenció sanitària. És un debat que s'ha de fer després d'una anàlisi exhaustiva i amb detall de cada situació.

Amb la convocatòria d'eleccions ha decaigut la reforma de l'Estatut Marc. Era suficient amb les mesures que contemplava, com la reducció d'hores de guàrdia?

L'Estatut Marc contempla diferents mesures. Era i és el moment, un encert, de posar-lo sobre la taula per revisar-lo, perquè és un Estatut Marc de 2003. És bo obrir el debat i veure com podem millorar-lo. Cal fer-ho des del consens i el pacte. Un dels temes és la disminució d'hores de guàrdia i aquí hi ha un equilibri que no és fàcil.

Cal buscar aquest consens entre les diferents professions incloses a l'Estatut perquè cal garantir l'atenció continuada en el sistema sanitari i els drets laborals i el dret al descans dels professionals, que puguin exercir la seva professió amb un horari que afavoreixi la seguretat del pacient, la seva salut mental i benestar.

Està a favor d'un Estatut Mèdic, tal com reivindiquen els sindicats mèdics?

La pregunta que cal fer és per què reclamen un Estatut Mèdic propi. Fins al 2003 hi va haver un Estatut diferenciat per als facultatius, que venia del franquisme, un Estatut específic per a professions sanitàries no facultatives i un Estatut propi per als no sanitaris. La Llei General de Sanitat d'Ernest Lluch va posar sobre la taula la necessitat que, per la cohesió del sistema de salut, es fomentés un Estatut Marc comú que pogués reflectir l'especificitat de cada professió amb un paraigua comú que vetllés i ajudés a la cohesió del sistema.

El 2003 es va facilitar aquest Estatut Marc comú i ara és cert que hi ha sindicats mèdics que reclamen un de propi. Per què reclamen un de propi? Crec que és millor atacar la motivació que fa que en reclamin un de propi i que cal buscar l'equilibri entre el benefici de buscar aquest paraigua comú que pugui facilitar la cohesió del sistema sanitari amb que segurament els metges tinguin un article específic per poder defensar els interessos i singularitat que els són propis. Un article específic dins d'un Estatut Marc comú.

"Els metges han de tenir un article específic dins d'un Estatut Marc comú"

Estan ben retribuïts els metges i infermeres a Espanya?

La pregunta és difícil perquè què significa estar ben retribuït, costa determinar quin escenari és ben retribuït. A Catalunya, estan millor retribuïts que fa uns anys. El salari base està fixat per l'Estatut Marc, per les competències del Ministeri de Sanitat, i els complements addicionals són competències de les comunitats autònomes. Catalunya és de les comunitats on millor retribució hi ha en base a les mesures que ha implementat el Govern i específicament a l'Institut Català de la Salut amb la implementació del tercer acord hi ha hagut una millora molt significativa dels sous, no només dels facultatius, sinó de tot el conjunt de professions sanitàries i no sanitàries que treballen en sanitat.

El que no és just és fer un atac de brotxa gruixuda apel·lant als sous en general dels sanitaris de tot l'Estat perquè les diferències entre comunitats són prou importants com per apropar el debat a cada comunitat autònoma. En aquest sentit, Catalunya és de les millors d'Espanya. Dit això, caldria revisar? Per això hi ha els convenis específics tant del Siscat, que està ara en revisió, com el tercer acord de l'ICS que també va signar Metges de Catalunya i està vigent. Són entorns que no entren en contradicció amb tenir taules de diàleg paral·leles, però és el lloc de negociació de la retribució.

Illa i Pané han impulsat a Catalunya el Cairos. Defensa impulsar un ens homòleg i amb el mateix encàrrec a l'àmbit estatal?

Cal reconèixer la valentia i trencar una llança a favor de qui posa sobre la taula que no només cal posar més recursos, sinó que hem de canviar la manera de fer les coses. No només són recursos, que també, sinó una metodologia a l'hora d'avaluar quines mesures aporten més valor al sistema sanitari i quines menys valor, i segurament podríem millorar-les disminuint el recorregut burocràtic de les mateixes, agilitzar-les o fins i tot deixar de fer-les perquè realment no tenen un impacte significatiu que aporti al sistema sanitari i usuaris.

És una mostra de, conceptualment, posar sobre la taula el debat. Moltes vegades és molt simplista, posar més recursos, que calen, però a banda hem de fer les coses de manera diferent perquè aquests recursos siguin el més eficients possible i vagin on tinguin més impacte.

Quines iniciatives imitaria per al conjunt d'Espanya?

Una de les línies de treball del Cairos és la integració de l'àrea social amb la sanitària, que és imprescindible, perquè els que treballem en sanitat veiem que amb el pas del temps cada cop és més freqüent la imbricació que tenen els problemes socials i de salut. La salut no és un ens a part que cal abordar de manera individual i separada de la resta de polítiques del país, sinó que hem de coordinar-nos i alinear-nos perquè l'àmbit social va íntimament relacionat amb l'àmbit sanitari, i les respostes que hem de donar com a administració pública han de ser conjuntes en l'àmbit social i sanitari. És una de les mesures que ha començat a explorar el Cairos i va en la línia de les àrees integrades de salut i social. És una mesura molt bona.

El bo del Cairos és que està provant a petita escala i, si funciona, aplicar-ho a gran escala i és una molt bona metodologia. Detecta un àmbit de millora, prova, funciona, avalua, torna a provar i és un cercle de millora contínua de provar en petit i el que funcioni ho podem proposar per aplicar de manera més generalitzada. I el que no funciona doncs tornem a provar altres coses. El bo del Cairos no és tant les mesures concretes a les quals arribis, sinó com d'innovador és aplicar mesures de canvi de processos de gestió i sanitaris. És un banc de proves i experiències que pot aportar moltíssim.

L'aposta de sanitat privada per Catalunya i Tarragona és una realitat. Com han de conviure la sanitat pública i privada perquè la primera no se'n ressenti?

A Catalunya el costum de contractació d'assegurances privades o de mútues està molt arrelada. Vinc del País Basc i allà no està tan arrelada, però a Catalunya està arrelada i és perfectament lícit que ciutadans de manera voluntària contractin una assegurança privada.

El que no pot ser és que la contractació de l'assegurança privada vingui impulsada pel fet que la sanitat pública no funcioni. La sanitat pública ha de funcionar, hi som, i ha de donar resposta a les necessitats dels ciutadans. L'important és que les privades, que tots sabem que estan en mans d'empreses amb ànim de lucre, no vegin la sanitat pública com una possibilitat de fer diners. La pública s'ha de protegir perquè els fons d'inversió no la vegin com un nínxol a explorar a l'hora d'incrementar els seus beneficis.

El PSC tradicionalment ha defensat el seu perfil propi i l'autogovern en pro de Catalunya, també recentment al Parlament. Reclamarà més competències sanitàries per a la Generalitat, com en la gestió de sanitaris extracomunitaris o la Formació Sanitària Especialitzada?

Podem buscar fórmules que trobin aquest equilibri de coordinació amb el Govern estatal. Sobre la Formació Sanitària Especialitzada, les necessitats les coneixem millor des del territori, però l'important és que hi hagi un diàleg i consens a l'hora que les necessitats de Catalunya siguin escoltades.

Si ha de triar en aquest sentit entre posicionar-se amb el PSC o el PSOE, amb qui s'alinea?

Sóc del PSC i en aquelles coses on el coneixement del territori pot aportar a una millora també local o territorial, en aquest cas de Catalunya, hem d'avançar cap a poder tenir aquestes competències, en línia amb com s'ha posicionat el PSC.

Si surt escollida diputada, independentment de qui governi, deixarà la Gerència de l'Hospital Universitari Joan XXIII per ocupar el seu escó?

Sí.

Per acabar, i de forma breu, per als professionals sanitaris que llegeixen Redacción Médica, per què l'haurien de votar?

Haurien de votar el PSC i la candidatura que lidero a Tarragona perquè ens hi juguem molt. Ens hi juguem que els serveis públics, en aquest cas, la sanitat sigui defensada, millorada i avancem cap a una sanitat que doni millor servei a la ciutadania i millori les condicions de treball, retributives i laborals dels treballadors. Això només es pot donar si hi ha un Govern de progrés a Madrid.

L'alternativa és la dreta i l'extrema dreta, amb una agenda que encara desconeixem. Amb l'entrada de l'extrema dreta en col·laboració amb el PP, que a vegades costa una mica diferenciar-los, entraríem en un món fosc. Ja hem vist que han començat a dir que modificaran la Llei d'eutanàsia i la universalitat, que el 2012 amb Rajoy ja es va veure minvada. Volem defensar el model actual i avançar cap a una sanitat millor que doni resposta a la necessitat, no dels rics, sinó de la gent normal, que és la majoria d'aquest país.