La pujada de sou dels funcionaris ha arribat a temps. Després de mesos de dubte, el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública ha aconseguit que el Consell de Ministres aprovi aquest dimarts l'augment salarial del 4,5 per cent destinat a aquests professionals. Un plus que forma part de l'Acord Marc per a la millora de l'ocupació pública signat amb els principals sindicats del nostre país. Tot i així, el reial decret llei que formalitza l'acord encara ha de ser avalat a la Diputació Permanent.
En ell, el departament liderat per Óscar López es comprometia a garantir un increment salarial de l'11 per cent des de 2025 a 2028. El 2025 l'Executiu i els agents socials van signar un 2,5 per cent més, mentre que per al 2027 estava previst un 4,5. "Es tracta de la major pujada salarial des de 1992", ha explicat el ministre en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Tanmateix, encara que el pacte s'hagués materialitzat fa dos anys, el Govern havia d'aprovar un reial decret llei que garantís la pujada acordada. I així ha estat, amb una mesura que tindrà impacte directe en el poder adquisitiu dels professionals sanitaris. "Un metge veurà incrementat el seu salari en uns 269 euros bruts al mes. Seran 3.771 euros bruts a l'any", ha especificat López.
El reial decret llei ratifica que l'increment fix del 4,5 per cent s'aplicarà sobre les retribucions ja incrementades el 2026, amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2027. Aquesta pujada, de caràcter consolidable i que no podrà ser compensada ni absorbida, suposarà un alleujament per a les plantilles sanitàries.
Com afectarà als metges?
Per aquells facultatius que, per edat o per les característiques del seu servei, estan exempts de realitzar atenció continuada (guàrdies), la pujada del 4,5 per cent s'aplicarà sobre la seva jornada ordinària, la qual cosa es traduirà en augments bruts que oscil·len entre els 2.400 i els 3.500 euros anuals, si es pren com a base les dades recollides per l'última anàlisi del Centre d'Estudis del Sindicat Mèdic de Granada, liderat per Vicente Matas.
Tot i així, per tenir una referència mensual, el mateix Matas explica a Redacción Médica que per a un metge que comença la seva vida laboral el sou, que se situava al voltant dels 4.000 euros bruts, "es posaria en 4.180 euros bruts". De fet, fa èmfasi que aquests números es reduirien si es té en compte el salari net. En aquest cas, la pujada seria de 114 euros, de manera que un metge amb una trajectòria inicial passaria d'uns 2.800 euros nets de sou a poc més de 2.900 euros al mes.
Salari mèdic brut i anual
Si es tracta d'un metge que ha començat a exercir fa poc i no té dedicació exclusiva, el seu sou mitjà el 2026 rondava els 53.575 euros bruts, passarà a percebre prop de 55.985 euros bruts a l'any (un increment de 2.410 euros). D'altra banda, si aquest mateix facultatiu jove té dedicació exclusiva, el seu salari saltarà de 57.289 euros a 59.867 euros bruts anuals (2.578 euros més). De tota manera, apunta Matas, "en aquest nivell de renda, al no deflactar-se l'IRPF, va per a Hisenda el 37 per cent". Sumant-hi, subratlla que s'han de tenir en compte les cotitzacions socials, "que s'incrementen en uns 150 euros a l'any".
Per la seva banda, un professional de 40 anys, amb plaça en propietat, cinc triennis i un nivell 2 de carrera professional, passarà de guanyar 67.936 euros a fregar els 70.993 euros bruts a l'any (una pujada de 3.057 euros). Així mateix, el facultatiu veterà (més de 55 anys, deu triennis i el màxim nivell de carrera) veurà com la seva nòmina base anual passa de 78.385 euros a 81.912 euros bruts, la qual cosa suposa un extra de 3.527 euros a l'any.
La radiografia canvia dràsticament quan s'introdueix el factor de les guàrdies. Les hores extra obligatòries de tardes, nits, caps de setmana i festius suposen un pilar fonamental en els ingressos de la immensa majoria dels metges. Com que la base retributiva és molt més gran, el percentatge del 4,5 per cent genera increments bruts més voluminosos, sempre descomptant la reducció de l'IRPF i la resta de cotitzacions.
El metge jove (amb exclusiva i guàrdies), tenint en compte 50 hores de guàrdia de presència física al mes, passarà d'una mitjana de 76.228 euros el 2026 a ingressar 79.658 euros bruts a l'any el 2027 (3.430 euros més). El metge veterà (amb exclusiva i guàrdies), que representa el sostre salarial del sistema, superarà la barrera dels cent mil euros. La seva nòmina mitjana saltarà de 97.324 euros a 101.703 euros bruts anuals, anotant-se el major increment del sistema: 4.379 euros extra.
Una xifra global complexa
Tanmateix, aquest plus econòmic compta amb una lletra petita ineludible: l'impacte de la fiscalitat, una de les raons per les quals és molt complex obtenir una xifra global concreta. Tal com adverteix l'informe del Sindicat Mèdic, l'IRPF és un impost fortament progressiu, la qual cosa significa que l'increment net real serà notablement inferior a aquest 4,5 per cent anunciat sobre el paper.
En elevar-se els ingressos bruts anuals, molts facultatius saltaran als trams més alts de tributació. En conseqüència, un percentatge molt significatiu d'aquesta nova pujada (que pot arribar a superar el 45 per cent de retenció depenent de la comunitat autònoma) serà directament absorbit per Hisenda, minvant els diners extra que finalment arribaran cada mes al compte bancari dels professionals.
Nou SMI a la sanitat espanyola
En paral·lel a l'actualització de les nòmines públiques, el Consell de Ministres ha aprovat una rebaixa de l'IRPF vinculada a la nova pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 1.286 euros mensuals (18.004 euros a l'any). El ministre Arcadi España ha detallat que l'Executiu aplicarà una deducció de 1.033,58 euros per garantir que aquestes rendes no tributin i, com a principal novetat per al 2027, eliminarà directament les retencions mensuals a l'origen.
D'aquesta manera, els perceptors de l'SMI veuran l'impacte íntegre de la pujada en la seva nòmina des del primer mes, sense haver d'esperar a la declaració de la renda per recuperar els diners retinguts. Per evitar l'anomenat "error de salt", aquest alleujament fiscal s'estendrà de manera progressivament decreixent als salari fins a 23.172 euros, una mesura que beneficiarà 2,7 milions de contribuents i suposarà un estalvi tributari global de 1.200 milions d'euros.
España també ha fet èmfasi en l'actualització de les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic i local per al 2027, assolint xifres rècord impulsades pel creixement econòmic i la millora de les previsions de la Comissió Europea. Les comunitats autònomes disposaran de 185.593 milions d'euros (un 9,1 per cent més que en l'exercici anterior) per sostenir pilars de l'Estat del benestar com la sanitat, l'educació i la dependència, mentre que les entitats locals percebran 33.773 milions (un 11,5 per cent extra).
Addicionalment, el text recull una partida urgent per fer front a les necessitats financeres derivades de la pressió migratòria, materialitzada en una subvenció directa de 3 milions d'euros per a la comunitat autònoma de Canàries i una altra de 2 milions d'euros específics per al Cabildo d'El Hierro.
