El Partit Nacionalista Basc (PNB) ha presentat el seu programa electoral de cara a les pròximes eleccions generals del 29 de novembre. Algunes de les seves propostes estan dirigides a millorar la sanitat pública, la protecció davant de malalties greus i el reconeixement a les persones cuidadores. La formació jeltzale demana que es respectin les competències del País Basc en aquestes matèries, perquè el sistema públic pugui respondre a les necessitats de la població.
Entre les mesures de caràcter estrictament sanitari, el PNB proposa "formar més especialistes sanitaris on es necessiten, adaptant el sistema MIR per adequar l'oferta de places a les necessitats reals de professionals, evitar que quedin vacants i agilitzar l'acreditació de noves unitats docents". De la mateixa manera, contempla "permetre la valoració del coneixement de les llengües oficials en l'accés a la formació sanitària especialitzada, en els territoris amb més d'una llengua oficial".
Quant als professionals ja formats, el PNB planteja "impulsar que la reforma de l'Estatut Marc de les professions sanitàries es negociï amb professionals, sindicats i comunitats autònomes". A més, pretenen reconèixer expressament la tasca dels metges per separat. Aquesta qüestió ha estat un motiu de fricció durant la passada legislatura, per la qual cosa la formació vol "afavorir una solució dialogada als conflictes laborals de l'àmbit sanitari, evitant que les seves conseqüències recaiguin sobre les persones pacients i els serveis públics de salut".
El PNB recalca la necessitat que l'Estat respecti l'Estatut de Gernika i les competències sanitàries d'Euskadi. La formació reclamarà "culminar les transferències sanitàries pendents". No només en matèria de la formació dels MIR, sinó també en l'"acreditació de places" i el "control sanitari de les incapacitats laborals i sanitat exterior".
En l'àmbit farmacèutic i de la recerca, els jeltzales reclamen "assegurar la participació permanent dels Governs Basc i Navarrès en els òrgans estatals encarregats d'autoritzar, registrar i fixar els preus dels medicaments", així com "afavorir la recerca i millorar l'atenció a les persones amb malalties rares i neurodegeneratives, inclòs l'Alzheimer". Addicionalment, el programa inclou la promesa d'"afavorir” la regulació de l'ús medicinal del cànnabis, “establint les condicions sanitàries i de seguretat necessàries per a la seva utilització terapèutica".
Assegurar el compliment de la Llei ELA
El programa també presta especial atenció a col·lectius vulnerables i afectats per patologies complexes. El PNB exigeix "assegurar el compliment íntegre i el finançament suficient de la Llei ELA" per garantir que els pacients amb processos irreversibles rebin els suports necessaris. En la mateixa línia, proposa "promoure l'aprovació d'un Reial Decret d'Electrodependència, que reconegui les necessitats de les persones que utilitzen dispositius mèdics elèctrics essencials per a la seva supervivència", blindant-les davant de talls de subministrament elèctric.
Pel que fa al benestar dels cuidadors no professionals, la formació advoca per "afavorir una prestació econòmica digna” per a aquelles “que hagin abandonat la seva activitat laboral o reduït la seva jornada per atendre familiars dependents", prenent com a referència el salari mínim i la intensitat de les cures.
Reparació dels danys per l'amiant
En el bloc relatiu a la salut laboral i la reparació de danys històrics, el PNB planteja desbloquejar i millorar el funcionament del Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, aprovat després d'anys de reivindicacions mitjançant la Llei 21/2022. La formació jeltzale proposa "reformar el Reial Decret 483/2025 per corregir les dificultats d'accés al fons, garantint la seva aplicació a tots els col·lectius beneficiaris previstos a la Llei 21/2022". Al parer del partit, inicialment el reglament va restringir l'accés efectiu a determinats supòsits d'incapacitat permanent.
També proposa "revisar les quanties indemnitzatòries i simplificar els procediments de reconeixement i pagament, eliminant obstacles administratius que retarden les compensacions". De manera complementària, exigeix "assegurar una dotació pressupostària suficient, terminis àgils de resolució i criteris homogenis" i advoca per "modificar la Llei 35/2006 de l'IRPF per declarar exemptes de tributació les indemnitzacions reconegudes pel Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, evitant que les persones afectades perdin part de la reparació que els correspon".
Aquesta bateria de mesures revesteix una importància cabdal en una comunitat com el País Basc a causa del seu històric pes industrial. Durant dècades, sectors estratègics de l'economia basca, com la siderúrgia, la construcció naval, la indústria ferroviària, la metal·lúrgia i les foneries, van utilitzar massivament fibres d'amiant com a aïllant tèrmic i acústic. Com a conseqüència d'aquest passat fabril i del llarg període de latència de patologies com l'asbestosi, Euskadi registra de manera sostinguda una de les taxes més altes de malalties professionals i defuncions vinculades a aquest material a tot l'Estat, arribant a concentrar gairebé la meitat dels càncers laborals registrats a Espanya en alguns exercicis.
Amb aquest programa, el PNB subratlla algunes de les reclamacions en l'àmbit sanitari i de cures que ja ha expressat al llarg de la darrera legislatura. De cara als comicis del 29 de novembre, la formació independentista intentarà retenir o millorar els cinc escons que va aconseguir el juny de 2023.
