Publicada

Comença la recta final de la cursa electoral. Aquest 29 de novembre Podem buscarà augmentar la seva força parlamentària per aconseguir enfortir els serveis públics. Tanmateix, arriba a les urnes tocat pel desacord amb les esquerres, amb qui no ha aconseguit tancar el pacte esperat per a una candidatura única. L'acord només ha estat possible amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Des de les files del partit són conscients que hi haurà penalització electoral. "Afectarà", reconeix la Responsable de l'Àrea de Sanitat a Podem, Amparo Botejara en una entrevista amb Redacción Médica.

Botejara encapçala les llistes al Congrés a Badajoz. Torna a la batalla parlamentària després de més de sis anys. En aquesta conversa, lamenta la degradació de la sanitat pública i fa una crida a la necessitat d'aprovar una llei d'Atenció Primària. A més, posa sobre la taula el malestar professional i carrega contra l'Estatut Marc de Mónica García. "Ho canviaria tot, començant per la mesa sectorial", explica.

Torna a les llistes del Congrés dels Diputats després de les eleccions de 2019, on no va aconseguir revalidar el seu escó. Ho fa en un moment electoral complex per a l'esquerra alternativa al PSOE. Creu que la decisió de no concórrer amb una candidatura única pot suposar una penalització electoral per a aquest espai polític i dificultar que Podem aconsegueixi representació a Extremadura?

Sí que crec que afectarà. Hi havia acords a moltes comunitats autònomes. A Barcelona i a Madrid no hi ha modificacions el fet d'anar junts o separats, però a la resta de comunitats sí.

Teníem acords a moltes, per exemple, a Galícia, a Múrcia, Extremadura o a Castella. Les negociacions s'havien fet i ja estaven a punt. Però a l'últim moment Maíllo (Coordinador Federal d'Izquierda Unida) va trucar per telèfon. Hi havia una negociació amb el Partit Socialista en què li oferien un nombre de senadors i un 5 per cent del tema econòmic del Senat. Però, és clar, per això havien de trencar amb Podem i van trencar.

En el seu cas concret, com creu que això afectarà a Badajoz?

Afectarà. Jo l'última vegada l'any 2019, primer vaig sortir per Podem, que va ser una legislatura molt curta, i la segona vegada que vaig sortir era Unidos Podemos, que anàvem Izquierda Unida i Podem juntes. Mai hem tingut problemes a Extremadura amb els nostres companys d'allà d'Izquierda Unida, tot el contrari.

Amparo Botejara, responsable de l'Àrea de Sanitat de Podem. / Imatge Pablo Álvarez

Ja tornant al pla nacional, com definiria l'evolució que ha tingut la sanitat espanyola des que vostè va deixar de formar part del Congrés dels Diputats?

Desgraciadament a pitjor. La sorpresa ha estat aquesta última legislatura. Han estat més de tres anys i els avenços han estat cap, més aviat el contrari. A dia d'avui tenim el sistema sanitari públic més privatitzat i més deteriorat. Jo ho sento com l'oportunitat perduda.

En aquesta legislatura no s'ha aconseguit arribar a un acord sobre els PGE. En conseqüència, s'han prorrogat tres vegades els comptes de 2023. Creu que això ha pogut afectar la situació de la sanitat a Espanya?

No, tu veus els milions que s'estan gastant en armaments, que són milers de milions, i no hi ha pressupost i se'ls gasten. No, no hi ha problema.

"El primer per enfortir el sistema sanitari és un pressupost adequat. Això vol dir una dotació econòmica de 2.900 euros per càpita"

Quines són les prioritats que té Podem per a la sanitat?

La nostra prioritat és enfortir el sistema sanitari públic, això és el primer. Sempre hem lluitat per un sistema sanitari públic ben delimitat del sistema privat i que tingui una dotació econòmica important. Això vol dir una dotació econòmica de 2.900 euros per càpita. No és cap barbaritat, la mitjana actual és de 2.240 i els països del nostre entorn són 3.800.

El primer per enfortir el sistema sanitari públic és dotar-lo d'un pressupost adequat. Després, necessitem un model eficient que passi per reforçar l'Atenció Primària, molt deteriorada en els últims anys. Pensem que una llei d'Atenció Primària seria adequada perquè seria d'obligat compliment. Al final, tots els plans i marcs que s'han fet no han servit per a res. La ministra María Luisa Carcedo va fer una feina molt bona amb el Marc Estratègic, que estipulava que el pacient havia de ser atès en 48 hores. Tanmateix, no ser d'obligat compliment, aquí s'ha quedat. El que marcava no és poca cosa i és una situació molt diferent de la que tenim ara.

Amparo Botejara, responsable de l'Àrea de Sanitat de Podem. / Imatge Pablo Álvarez

El líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, va tornar a obrir el debat sobre l'eutanàsia. Va defensar que la vida digna està per sobre de la mort digna i va valorar la reforma de la llei que la regula. Vostè va impulsar la primera proposta de Llei d'Eutanàsia. Quina opinió li mereixen aquestes declaracions?

Crec que això és un dret adquirit de la població i que no té marxa enrere. Jo entenc que ell té el seu electorat i ha de dir això, però és inviable. El que sí es pot perfeccionar. Unidos Podemos va presentar la Llei d'eutanàsia i el PSOE no la va donar suport perquè, segons ens van transmetre, no creien que la població estigués preparada. Tanmateix, als tres mesos van treure la seva pròpia norma, que resulta menys garantista que la nostra, ja que introdueix més burocràcia i dona lloc a situacions desagradables com les que ja hem conegut recentment.

És suficient la llei d'eutanàsia actual o seria necessari aplicar una reforma?

Aquesta porta s'ha de tancar. Cadascú té el dret d'acabar la seva vida sense patiment ni psíquic ni físic com li sembli i quan li sembli. No ha de ser ningú, sigui un familiar proper o no ho sigui, qui doni el permís per posar fi a la seva vida.

Altres de les portes que va obrir Alberto Núñez Feijóo va ser la possible reforma de la llei de l'avortament. El Ministeri d'Igualtat de Podem va prometre que la seva reforma legal garanteix les interrupcions a la xarxa pública, però la pràctica demostra que el text manté oberta la porta a les derivacions a clíniques concertades i el registre d'objectors segueix sent un camp de batalla autonòmic. Vista amb perspectiva, va ser suficient la llei de Montero?

La llei està clara i és d'obligat compliment. Una altra qüestió és que els responsables de les administracions públiques no facin que es compleixi, però la norma està bé i segueix vigent. És una cosa que està a l'abast de tothom, però hi ha una certa mandra, tenint en compte que de les 17 comunitats autònomes, 10 són del PP.

Jo estic en una comunitat autònoma que ara és del PP, però fa quatre anys era del Partit Socialista i tampoc va fer res perquè la interrupció voluntària de l'embaràs es fes a la sanitat pública. He viscut situacions terribles amb pacients, perquè hi ha moments en què els contractes amb entitats privades no poden afrontar una situació clínica que suposa un risc important per a la mare

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacción Médica. / Imatge Pablo Álvarez

Considera necessari blindar l'avortament a la Constitució, o existeix alguna altra fórmula legal per prohibir definitivament l'externalització i assegurar que es practiqui als hospitals públics?

La llei és d'obligat compliment. Ara, si em dius que hi haurà una majoria que modificarà aquesta llei, llavors sí. Això sí, per canviar la Constitució té molta més dificultat que canviar una llei al Congrés. Llavors caldria plantejar-ho, però ni per una cosa ni per l'altra, en aquesta legislatura hi havia números.

Aquestes eleccions arriben en un moment molt complex per a la sanitat espanyola: els metges estan de vaga, els tècnics sanitaris van suspendre la seva vaga indefinida per l'avançament electoral (però també estava convocada) i l'Estatut Marc està en suspens. Com a metgessa, com valora la vaga mèdica?

Hi ha molts perfils. Nosaltres hem tingut contacte amb tots els col·lectius sanitaris i tots ells estaven en desacord amb l'Estatut Marc. L'Estatut Marc que tenim ara és del 2003, que el va fer Aznar, i el PSOE s'hi va oposar perquè no tenia finançament, i ara Sumar i el PSOE fan exactament el mateix.

Tenen un projecte d'estatut que compta amb zero euros. Encara que el text recull el nivell dels professionals, el que hauria d'anar acompanyat d'una retribució, no hi ha cap dotació econòmica. Llavors, com es farà? A més d'això, la mesa sectorial de l'estatut actual, que ens ha portat a una precarietat i temporalitat tremendes a Sanitat, està copada pels sindicats majoritaris i ningú més.

Amparo Botejara, responsable de l'Àrea de Sanitat de Podem. / Imatge Pablo Álvarez

Sobre l'Estatut Marc, sap que ha estat un text molt polèmic. Considera que cal seguir amb l'aprovació d'aquest text?

No, jo ho canviaria tot. Començant per la mesa sectorial.

"No estic d'acord que la feina en Medicina estigui basada en fer guàrdies de 17 o 20 hores"

Com creu que cal abordar aquesta reforma professional?

Fent les coses d'una altra manera, lògicament. El primer és el finançament. No pots enganyar els professionals dient que sí a tot i fent un estatut que no significa res, que no serveix per a res i amb el qual es quedaran igual. Tampoc estic d'acord que la feina en Medicina estigui basada en fer guàrdies de 17 o 20 hores. Això requereix una planificació diferent, de més envergadura i profunditat. Cal tenir en compte que quan jo vaig començar la meva carrera les dones érem minoria i ara s'ha girat la truita, som més del 50 per cent. La professió s'ha feminitzat, i això vol dir que necessitem disposar de més temps per a la nostra vida personal.

Creu que és viable aprovar un estatut mèdic propi?

Els vocables són una manera de plantejar la demanda de cara als mitjans de comunicació. Tant li fa dir estatut que sigui un article o que sigui una normativa o una ordre. El que ha d'estar recollit són les peculiaritats que té la Medicina, igual que les peculiaritats que tenen la resta de col·lectius.

Ara sí que és veritat que entre els sis sindicats convocants hi havia el sindicat mèdic, que des que jo era jove ha treballat sempre en la mateixa direcció, i no precisament per millorar el sou base. A la majoria de les comunitats aquest salari és de 1.300 euros; després van els complements, però la base és aquesta. Jo he arribat a treballar 32 hores seguides mentre hi havia un sindicat que es dedicava a desdibuixar la línia entre el públic i el privat. De fet, un dels punts que ha creat malestar en un d'aquests sindicats ha estat el tema de la dedicació exclusiva, que és una cosa que nosaltres defensem

L'escassetat de professionals, especialment en Atenció Primària, és una de les grans preocupacions del sector. Vostè és professional precisament d'aquesta especialitat. Com abordar la manca de metges d'Atenció Primària?

De mala manera. Tot això s'hauria d'haver planificat prèviament. Ja es va advertir que arribaria el moment de les jubilacions de la meva generació. Entre l'any passat, aquest i el que ve desapareixerem moltíssims professionals i no hi ha recanvi; no n'hi ha perquè molta gent ha marxat fora, ja que les condicions laborals eren les que eren.

La manca de planificació és, principalment, la que ha fet que estiguem on estem ara mateix.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacción Médica. / Imatge Pablo Álvarez

Quins són els principals problemes als quals s'enfronta aquesta àrea assistencial?

La massificació. Tenim una Atenció Primària massificada. Nosaltres pensem que, llevat d'excepcions, el metge de Família ha de tenir un cupo màxim de 1.300 pacients, i 800 en Pediatria. Aquest és un requisit bàsic per tenir temps, poder atendre bé els pacients i desenvolupar la resta de les funcions de l'Atenció Primària, una cosa que mai hem arribat a aconseguir.

Són diverses les lleis sanitàries que han quedat en suspens en aquesta legislatura; una d'elles, la Llei del Medicament. Per la seva banda, esteu disposats a impulsar una Llei del Medicament que ampliï i blindi la prescripció infermera?

Sí, és clar. Això sí, però altres coses no. Pel que fa a la Llei del Medicament, per a nosaltres la clau és el cost. Per poder valorar-ho, resulta imprescindible conèixer la traçabilitat de tot el procés de desenvolupament, perquè si no, no sabem realment quin preu és just pagar. Per això es dona la situació actual. És a dir, ens fixen uns preus astronòmics la justificació dels quals desconeixem completament, oblidant, a més, que la majoria d'aquests fàrmacs han rebut inversió pública.

Quin paper juga la col·laboració públic-privada a la sanitat espanyola?

Nosaltres aquest vocable de col·laboració el canviem per parasitació.

Cap a on ha d'anar aquesta feina pública?

El sistema privat ha de ser independent totalment, ha d'estar ben delimitat del sistema sanitari públic.

Vostè va ser de les primeres veus a plantejar la fi paulatina de Muface, proposant que els nous funcionaris s'integressin directament a la sanitat pública…

I en això estem. El que ha passat és que el Partit Socialista, en lloc de donar al sistema públic els 4.808 milions perquè el sistema sanitari públic fos igual per a tots els espanyols i les espanyoles, Óscar López va donar aquests milions a les asseguradores privades.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacción Médica. / Imatge Pablo Álvarez

Dada la crisi que ha provocat l'última licitació del concert i el pols de les asseguradores privades, com s'hauria d'abordar aquesta situació?

Ara mateix res perquè ja els van donar els 4.808 milions. Però és clar, se segueix parasitant el sistema amb el que nosaltres anomenem 'selecció de riscos'. És a dir, que quan un pacient és complicat es deriva a la pública.

Tornant al líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo va obrir la possibilitat que, si arribava al Govern, les mútues col·laboradores poguessin donar l'alta en determinades patologies. Com valora aquesta proposta?

Esperem que no arribi mai aquest moment. El professional de medicina de Família és qui té potestat per dir si aquest pacient està apte o no està apte.

"Les llistes d'espera es redueixen amb més diners, amb més professionals i amb una major coordinació entre les estructures d'Atenció Primària i hospitalària"

Sobre l'argumentari d'aquesta proposta s'entreveu la necessitat de retallar les llistes d'espera en sanitat. Com afrontar aquest problema?

Això no les retalla en absolut. Les llistes d'espera es redueixen amb més diners, amb més professionals i amb una major coordinació entre les estructures d'Atenció Primària i hospitalària. Això últim és una cosa que no es fa, però que controlaria moltíssim els temps i permetria una pràctica clínica eficient. Tot i que, fonamentalment, com t'he dit, és qüestió de diners.

Els pacients reclamen dades fiables sobre les llistes d'espera, però entre el Ministeri i les conselleries ni tan sols hi ha acord sobre com tractar aquesta informació i aconseguir un sistema homogeni. Quina fórmula s'hauria d'aplicar en aquest sentit?

La fórmula passa per saber integrar la tecnologia sanitària, cosa que abasta diversos punts. Quan a un pacient se li fa un diagnòstic que requereix tractament, en aquell mateix moment entra en llista d'espera i ha de saber quan el rebrà. Amb prémer un botó hauria de ser suficient; avui dia no cal més. Cohesionar aquest sistema entre totes les comunitats autònomes, per saber com avancen les llistes a cada territori, és precisament la feina que ha de fer el Ministeri.

Fa uns mesos aquest diari li va preguntar per la possibilitat d'un gran pacte d'Estat per l'Atenció Primària. Ara, anant un pas més enllà, és possible un pacte per la sanitat espanyola?

Sincerament no, perquè ho veig molt difícil. Els nostres models són diferents. El PP et pot parlar de 'medicina en llibertat', que cadascú vagi on vulgui, a la privada o a la pública, mentre que nosaltres optem per un sistema sanitari públic fort.

Sabem molt bé què passa amb això de que cadascú vagi on vulgui. S'enforteix el sector privat i el públic es va deteriorant fins a quedar com una cosa residual, de beneficència. Per això és tan difícil. Ara bé, fer un pacte per l'Atenció Primària? Per què no?

En el cas que s'iniciessin les negociacions per aquest pacte d'estat en Atenció Primària, quins serien els vostres mínims indispensables perquè aquest acord es formalitzés?

La delimitació públic-privat. Avui dia és molt menor el nombre de professionals que compatibilitzen la sanitat pública amb la privada; de fet, en els equips d'Atenció Primària és una cosa excepcional. Establir aquesta línia seria relativament senzill, no sé per què no es vol fer.

Per acabar, i molt breument, per als professionals sanitaris que llegeixen Redacción Médica, per què haurien de votar el seu partit? O votar-la a vostè en el cas d'Extremadura?

Nosaltres defensem els sistemes públics perquè és l'únic que tindrem si venen dificultats, com ja es va veure a la pandèmia. A la meva terra, i crec que a molts més llocs, quan va arribar la Covid la sanitat privada va tancar, en alguns casos fins i tot amb cadenat.

Un sistema garantista només el pot donar la sanitat pública; la resta és un negoci. En la pràctica clínica, en la dotació o en qualsevol aspecte que vulguis abordar, sempre hi ha el negoci d'algú que s'ha d'endur la seva part. Després sempre s'acusa el sistema públic de ser ineficient. Es pot tenir un sistema públic eficient si de veritat es vol... a no ser que hi hagi intenció que no ho sigui per poder fer negoci per una altra banda.

Un moment durant l'entrevista al plató de Redacción Médica. / Imatge Pablo Álvarez