Fúnez (PP): "Tota mesura sanitària que aprovem portarà una memòria econòmica i una previsió pressupostària"

Amb el 29 de novembre marcat en vermell al calendari polític, el Partit Popular afronta les eleccions generals amb l'esperança de posar fi a una "etapa de paràlisi". Per a la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo, la imminent cita a les urnes representa l'oportunitat de "posar fi a una legislatura en què el president estava absolutament debilitat i acorralat per la corrupció". Amb aquest teló de fons, els populars aspiren a donar un cop de timó que freni les conseqüències que, al seu parer, ha tingut la manca d'uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) en la gestió diària dels serveis públics.

En aquest tauler polític, la sanitat s'erigeix com la prioritat absoluta de Gènova i un pilar indispensable per garantir "la igualtat dels espanyols en drets". Carmen Fúnez detalla en aquesta entrevista de Redacción Médica la fulla de ruta del PP per rescatar un Sistema Nacional de Salut (SNS) del qual urgeix "treure el sectarisme i el mur". Són molts els reptes als quals s'haurien d'enfrontar els populars si arriben al Govern, com, per exemple, el conflicte amb els sindicats mèdics. En aquest sentit, prometen tornar la gestió a la via del diàleg perquè "recuperar el diàleg és respectar els metges".

El pla de xoc del Partit Popular aterra amb compromisos organitzatius i laborals de gran calat. Entre les seves mesures estrella destaca la incorporació de 4.500 metges per oxigenar l'Atenció Primària, així com la creació d'un "àmbit de negociació propi" que acabi amb el "fals enfrontament" entre professionals. També proposen la implantació d'una targeta sociosanitària única per evitar que el pacient pateixi "peregrinant de finestreta en finestreta". Per assegurar que les promeses arribin a bon port, Fúnez llança un advertiment clar: "En política, el que no té pressupost no existeix", garantint que el nou model de finançament autonòmic es basarà en el cost real dels serveis públics.

L'àmbit normatiu i els grans debats bioètics ocupen també un lloc central en l'estratègia de l'oposició de cara a la propera legislatura. Fúnez confirma la intenció del seu partit de "reformar la llei d'eutanàsia per garantir tot el que és previ" i l'aposta per una norma nacional de cures pal·liatives que asseguri "la vida digna fins als últims moments". Així mateix, defensa obrir un debat "tremendament humà" sobre l'avortament per reclamar "l'acompanyament dels pares" en el cas de les menors. Així, el PP presenta la seva alternativa per liderar el canvi a Espanya amb la promesa d'"eliminar obstacles" i blindar l'Estat del benestar.

Abans d'aprofundir en l'àmbit sanitari, li volia fer una pregunta. Com va rebre la notícia de la convocatòria d'eleccions generals del 29 de novembre?

Durant totes aquestes setmanes, des de la convocatòria d'eleccions, el Partit Popular ha defensat un lema que, més que un lema com a tal, era el missatge, les paraules, el sentiment i la percepció que té la gent. Aquest missatge era que per fi acabarem una legislatura que no ha estat capaç d'aprovar uns Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) amb les conseqüències que això té des del punt de vista de la gestió dels serveis públics.

Per fi acabarem amb una legislatura on s'ha protegit més qui incompleix la llei en lloc de protegir qui la compleix, i crec que era el moment d'acabar amb una legislatura en què el president estava absolutament debilitat i acorralat per la corrupció, perquè això té conseqüències per als serveis públics i per a tots els espanyols. Així que la notícia de convocatòria d'eleccions la vam rebre esperançats i il·lusionats per donar a Espanya el canvi que els espanyols ens estan demanant.

Parlant de serveis públics, un d'ells és la sanitat. En aquest àmbit, abans d'indagar, quines creu vostè que són les fortaleses del seu programa electoral?

Aquí hi ha una cosa fonamental. Parlàvem que la sanitat és un servei públic, però és més que un servei públic. És un pilar de l'estat del benestar i m'atreviria a dir que és un dels més forts i necessaris per garantir una cosa molt important, que és la igualtat dels espanyols en drets i en l'accés als serveis públics.

Per tant, l'essencial que hem de fer a la propera legislatura, que és un projecte que abasta possiblement més de dues legislatures, és enfortir el nostre Sistema Nacional de Salut. La majoria de les lleis vertebradores del Sistema Nacional de Salut a Espanya venen de fa una mica més de 20 anys.

Si volem tenir un sistema sanitari que doni resposta a les preocupacions i a les necessitats dels espanyols d'ara i de la propera dècada, és fonamental que afrontem una reforma sociosanitària rigorosa, però només amb una finalitat, i és no fer canvis per canviar, sinó canviar per preparar el sistema per als problemes actuals i els que vindran en els propers anys. La sanitat ha d'estar a l'agenda de govern i amb Alberto Núñez Feijóo serà una autèntica prioritat.

Un dels compromisos que han establert en el programa electoral és incorporar almenys 4.500 metges a l'Atenció Primària del nostre país. Com ho faran? Ja que les competències en contractació i condicions laborals les tenen les autonomies. Quina serà l'estratègia del Partit Popular en aquest sentit?

Aquí en aquesta qüestió parlem dels 4.500 metges a Primària, però del que estem parlant és d'una política i una planificació adequada en matèria de Recursos Humans. Nosaltres ho tenim molt clar. Primer hem de treballar en recuperar el diàleg amb els professionals sanitaris, especialment amb els metges.

Som molt conscients de la situació que s'ha viscut en aquesta legislatura, d'aquesta vaga mèdica d'un any i mig amb 4 milions d'actes mèdics cancel·lats o ajornats i les conseqüències que estan tenint en el Sistema Nacional de Salut. Per tant, el primer que hem de fer és recuperar el diàleg, perquè és la millor eina per enfortir el Sistema Nacional de Salut.

En segon lloc, tenim molt clar que el nostre sistema no el fan només els hospitals, ni només els centres de salut, ni només la tecnologia o la innovació, sinó que, fonamentalment, el que enforteix i sosté el Sistema Nacional de Salut són els professionals.

Per tant, hem de fer una política de Recursos Humans que es basi en una cosa essencial, en millorar les seves condicions laborals i fer una planificació amb les comunitats autònomes, en Recursos Humans per intentar respondre als dèficits que hi ha en algunes especialitats i poder atendre-les també amb una cosa molt important, és a dir, la formació que ara mateix tenen els nostres professionals, que és exquisida i de qualitat. L'hem de mantenir també i tenir-ho molt present en la planificació per als propers anys. Això és vital, i és vital fer-ho des del diàleg.

Sobre les 4.500 places a Primària, ho atendrem, però també veurem exactament quines són les altres especialitats, on també hem d'incorporar més metges i, per què no? Per descomptat, donar resposta també a una cosa que ens deia el Consell General d'Infermeria (CGE) i és que en la propera dècada es jubilaran 60.000 infermeres i també hem de garantir que s'incorpori el nombre d'infermeres necessàries per enfortir el nostre sistema.

Parlava de diàleg, comentava també aquesta vaga mèdica que ha tingut lloc en els últims mesos. Com recuperarà el Partit Popular el diàleg amb els metges, concretament?

Asseguts amb ells, com ja hem fet. Durant aquest any i mig de vagues mèdiques, la ministra, i ja no dic el president del Govern, perquè per al president del Govern la sanitat i el Sistema Nacional de Salut no ha existit durant tota la legislatura. No ha existit per Pedro Sánchez la sanitat durant tota la legislatura.

El que tenim molt clar és que per recuperar el diàleg hem d'asseure'ns amb els metges. La ministra no s'ha assegut durant aquest any i mig de vagues mèdiques. El secretari d'Estat es va asseure al principi i després també va desaparèixer del diàleg amb els metges. Recuperar el diàleg és respectar els metges i, per tant, asseure'ns a escoltar-los. I et dic més, no venim amb les mans buides. No és una promesa que no estigui avalada pels fets.

"Per recuperar el diàleg amb els metges, hem d'asseure'ns amb ells"

Els fets ens diuen que, en aquests mesos de vaga, en aquest any i mig de vaga, ha estat el president Feijóo, que, sent líder de l'oposició, s'ha assegut amb el Fòrum de la Professió Mèdica i s'ha assegut amb el Comitè de Vaga i ha assumit compromisos amb els metges després de mantenir aquestes dues reunions de treball intenses, d'escolta activa, perquè sense escoltar és molt difícil comptar amb el suport i planificar d'acord amb les necessitats i exigències que tenen els nostres metges.

Sabem que estan esgotats, que hem de millorar les seves condicions laborals, que hem de parlar de retribucions, que hem de garantir la conciliació. Són molts els reptes que hem d'afrontar a la propera legislatura i cal treure el sectarisme i el mur de la sanitat i recuperar el diàleg perquè és la millor estratègia sobre la qual construir la reforma.

Parlen en el seu programa d'un “àmbit específic de negociació” per als metges. No sé si valorarien, per exemple, una de les reivindicacions que tenen els facultatius, que és aquest estatut mèdic propi per a ells. Ho valoren amb totes les lletres?

El primer és el diàleg, perquè sense diàleg, sense planificació i sense finançament, és impossible parlar d'un estatut, d'un marc estatutari per als professionals sanitaris i també per als metges. El primer és parlar, com ho hem fet fins ara. El nostre compromís, efectivament, així ho va manifestar Alberto Núñez Feijóo, és un àmbit de negociació propi per als metges, reconeixent la singularitat dels metges i reconeixent també que el seu desenvolupament i la seva carrera professional és diferent a la d'altres professionals sanitaris i nosaltres creiem que aquest reconeixement sí que s'ha de fer.

Com també, per descomptat, crec que hem de continuar treballant en la millora de les condicions laborals de la resta de professionals que constitueixen el Sistema Nacional de Salut. El que hem de fer és acabar amb aquest fals enfrontament que s'ha generat durant aquesta legislatura, on el mur de Sánchez s'ha portat a l'àmbit sanitari, on el sectarisme de Mónica García s'ha portat a l'àmbit sanitari i on sembla que perquè millores unes condicions laborals dels metges perjudicaràs les condicions laborals de la resta de professionals. Han de ser totes absolutament compatibles perquè tot el sistema se sosté fonamentalment en ells.

Parlem de llistes d'espera, que és un dels principals problemes estructurals del nostre sistema sanitari. És cert que, recentment, les autonomies governades pel Partit Popular, en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, van votar en contra del Reial Decret que establia aquests criteris homogenis a l'hora de comparar llistes d'espera entre autonomies. En el seu programa veiem que proposen un pla de xoc per a la reducció de les llistes d'espera. Què plantegen vostès en aquestes dues facetes? Què no els ha agradat d'aquests criteris i quins proposen vostès? I com serà aquest pla de xoc de reducció de llistes d'espera?

Jo crec que quan la ministra va portar al Consell Interterritorial de Salut aquesta proposta de Reial Decret per lluitar contra les llistes d'espera, es va equivocar. No era per lluitar contra les llistes d'espera, era per lluitar contra les comunitats autònomes i els governs autonòmics, perquè hem tingut una legislatura on el que ha fet el Ministeri de Sanitat és utilitzar com a eina electoral el Consell Interterritorial de Salut.

Era un àmbit que s'havia d'haver dedicat a la governança, a la coordinació, a enfortir el Sistema Nacional de Salut que és un gestionat en 17 comunitats autònomes diferents i la ministra l'ha utilitzat com un fòrum per confrontar i per fiscalitzar les comunitats autònomes.

Això és el que s'ha fet durant aquesta legislatura i és una cosa que nosaltres hem de recuperar. El Consell Interterritorial com un espai per enfortir el sistema i no per generar enfrontaments i falses polèmiques que responien al fet que la ministra era candidata a la presidència de la Comunitat de Madrid i era més candidata que ministra. En qualsevol cas, pel que fa a les llistes d'espera jo crec que respon molt a aquest clima i a la concepció que la ministra tenia del Consell Interterritorial i nosaltres el que volem és generar confiança altra vegada en aquest Consell.

"És fonamental que es recuperi la confiança en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i que se sàpiga que el Govern és un col·laborador necessari"

És fonamental que es recuperi la confiança en el Consell Interterritorial de Salut i que se sàpiga que el Govern d'Espanya és un col·laborador necessari i és l'òrgan i la institució que ha de coordinar totes aquestes polítiques de la mà i amb l'ajuda de les comunitats autònomes, respectant les competències que tenen, però també intentant avançar en la cohesió i en l'enfortiment del sistema. És absolutament prioritari treballar les llistes d'espera.

Des que Sánchez va arribar al Govern d'Espanya han augmentat les llistes d'espera en 270.000 persones, és a dir, més que l'any 2018. I per això és fonamental que fem planificació en l'àmbit dels Recursos Humans i una cosa molt important, garantir recursos econòmics per poder afrontar aquest pla de xoc de llistes d'espera. Sense una planificació adequada de recursos humans i si no hi ha un finançament suficient per treballar de la mà de les comunitats autònomes, no aconseguirem reduir-les.

I una cosa molt important... Què demanen els pacients? Els pacients demanen que tinguem un Sistema Nacional de Salut que els garanteixi l'assistència sanitària quan la necessiten. I això també ha de parlar d'agilitat i de reduir temps. És imprescindible, perquè els drets no només signifiquen que estiguin garantits al Butlletí Oficial de l'Estat, sinó que arribin a les persones en el menor temps possible, que també és una manera que es gaudeixin en condicions de dignitat i més en l'àmbit sanitari. Per tant, treballar amb les comunitats autònomes, planificació de Recursos Humans suficients per atendre les necessitats i, en tercer lloc, finançament, finançament per poder sostenir tot aquest pla.

Ha esmentat els pacients i aprofito per preguntar-li, s'estava tramitant la Llei d'Organitzacions de Pacients, que era força recolzada per tots els partits en general. Si arriba al Govern el Partit Popular, què faran amb aquesta llei? La tornaran a fer de zero? Prendran de base la llei que ja estava creada?

Com deies, és una de les lleis que s'estaven tramitant. Se n'estaven tramitant tantes… Però el resultat és que només se n'ha aprovat una. Es parlava de Llei del Medicament, d'Estatut Marc, de Llei d'Organitzacions de Pacients... És a dir, hi ha com una desena de projectes de llei que es van portar a les Corts Generals i que, en resum, al final el balanç és que només s'ha aprovat la Llei de l'Agència Estatal de Salut Pública. Una sola llei en una legislatura, però això sí, plena de polèmiques, d'enfrontaments, de manca de diàleg, d'imposicions i de sectarisme. Tot el que sobra en el Sistema Nacional de Salut.

En qualsevol cas, nosaltres creiem que en matèria de pacients hem de passar dels discursos als fets. En tots els discursos, en totes les intervencions es parla que el pacient és el centre del sistema. Hem de treballar amb els pacients, doncs cal passar del discurs, efectivament, a que participin en la construcció del Sistema Nacional de Salut. De les millores i del desafiament que tenim en els propers anys i, per descomptat, nosaltres apostem per un marc normatiu que garanteixi la participació dels pacients en tots aquells òrgans on s'ha de sentir la seva veu, perquè, al cap i a la fi, tots som pacients i volem que els nostres drets estiguin plenament garantits i se'ns ha d'escoltar i hem de participar.

La Llei del Medicament tampoc ha pogut tirar endavant, què farà el Partit Popular amb aquesta llei? La tornarà a fer de nou o la prendrà com a base? Perquè és cert que incloïa, per exemple, aquest matís a la prescripció infermera i fisioterapeuta que ha estat mal rebut en certs sectors.

És una llei molt important que es va obrir a principis de la legislatura. Aquest nou text, el que ha aconseguit al final, és crear inseguretat i una inquietud en diferents sectors i àmbits del Sistema Nacional de Salut. Per què? Perquè pensa que és una llei que va néixer amb 6.000 al·legacions quan va estar en exposició pública. 6.000 al·legacions de 400 entitats diferents, que reflecteix una manca de diàleg previ que no s'hauria d'haver donat mai.

Per a nosaltres una llei del medicament és essencial i per descomptat que cal aprovar una nova llei del medicament, cal fer-ho, fonamentalment perquè estem parlant d'investigació, estem parlant d'innovació, estem parlant de desenvolupament i estem parlant d'accés, d'accés a nous tractaments i noves teràpies. De res serveix que apostem per la innovació i per la investigació si després no hi ha un accés fàcil i en temps a aquests medicaments i a aquests tractaments.

En segon lloc, estem parlant d'una indústria farmacèutica que per a nosaltres és vital. Estem apostant per ocupacions de valor, perquè s'aporta molt coneixement, molta investigació a l'economia i al sector productiu espanyol i, per tant, nosaltres també mantindrem una llei del medicament que permeti que la nostra indústria farmacèutica sigui competitiva i que continuï apostant i invertint en investigació, en desenvolupament, en innovació i tecnologia.

"Mantindrem una Llei del Medicament que permeti que la nostra indústria farmacèutica sigui competitiva i continuï apostant i invertint en investigació"

Quin és el compromís? Reduir els temps d'accés, per descomptat, perquè els pacients puguin accedir i no estar 616 dies esperant, com tenim ara mateix, per tenir accés als nous tractaments i, si em permets, també una cosa molt important, defensar en aquesta llei del medicament el nostre model de farmàcia comunitària, que és essencial per mantenir la cohesió del sistema nacional de salut.

El nostre sistema està més cohesionat si mantenim aquest model de farmàcia comunitària que està present a tot el territori. Per petit que sigui el municipi, allà hi ha un botiquí, allà hi ha una farmàcia que permet que els espanyols continuïn accedint en condicions d'igualtat a tractaments i a fàrmacs. Per tant, hem de veure exactament quin és el text que hi ha, perquè hi ha hagut tantes variacions, tantes incorporacions… Però el més important és, primer, asseure tots els que tinguin alguna cosa a dir, pacients, indústria, Consell General de Farmàcia i, per descomptat, les comunitats autònomes per poder treballar en una llei que doni resposta a les necessitats d'ara i del futur i que ens estalviem al·legacions i que ens estalviem esmenes perquè neixi des del diàleg i no des de la confrontació.

L'any 2024 es va fundar l'empresa farmacèutica semipública Terafront, que es va posar en marxa a Espanya com a vehicle del Perte Salut d'Avantguarda. No sé si tenen planificat què faran amb aquesta empresa semipública.

En tot el que té a veure amb les empreses públiques, Alberto Núñez Feijóo va assegurar que necessitem saber què ens trobarem. Això no consisteix en què les decisions que es prenguin la propera legislatura es basin només en l'herència rebuda, però el que està clar és que abans de prendre cap decisió hem de fer una avaluació, una auditoria de com estan els diferents ministeris, de com estan les diferents empreses públiques per prendre decisions i per veure la seva utilitat.

Perquè quan estem parlant d'una empresa pública estem parlant també de recursos públics i els recursos públics neixen dels impostos que paguem tots els espanyols. Tot això tenint en compte que l'últim any hi ha hagut rècord de recaptació d'impostos, és a dir, que hem pagat més impostos que mai.

Necessitem auditar, necessitem saber què ens trobarem als diferents ministeris i saber com podem fer l'ús més adequat i les prioritats, invertir en les prioritats que tinguin els espanyols. I aquesta serà una de les empreses que haurem de veure quin és l'ús que se li està donant, quina és la inversió de pressupostos, d'impostos que paguen els espanyols que s'estan dedicant a ella i si compleix amb el seu objectiu que és essencial.

En qualsevol cas, el que sí que és una prioritat per a nosaltres és tot el que té a veure amb l'àmbit farmacèutic. Hi ha d'haver una estratègia nacional, respecte a tot el que té a veure amb l'autonomia estratègica des del punt de vista de fàrmacs, perquè no volem patir el que es va viure a la pandèmia. I aquesta reserva, aquesta autonomia estratègica no s'ha aconseguit durant aquesta legislatura i l'haurem d'afrontar en la propera. L'exemple més clar, les 45.000 dosis de vacunes que van haver de posar les comunitats autònomes per poder atendre les necessitats de vacunació a Ceuta després de la invasió del 30 i el 31 de juliol.

Tornant al programa sanitari del Partit Popular, un altre dels punts forts és la targeta i historial sociosanitaris únics. Quins terminis contemplarien en cas que arribin al Govern perquè això sigui una realitat i sigui efectiu en el sistema sanitari?

Aquest és un dels grans reptes que tenim per davant i a més és un desafiament que necessitem i creiem que és necessari per a tots els espanyols. Quan parlem de pacients parlem de targeta sociosanitària única. Quan parlem de cohesió, també parlem de targeta sociosanitària única on les dades acompanyin el pacient, siguin les dades les que acompanyin el pacient i que tingui plena interoperabilitat a tot el sistema nacional de salut i a tot el territori.

Ens sembla que d'aquesta manera aconseguirem dues qüestions. Primer, facilitar la vida als pacients i també fer-ho des del punt de vista no només sanitari sinó des del punt de vista social. Que no hi hagi barreres administratives perquè al final, quan parlem d'un pacient que ha patit una malaltia greu o que li ha causat una discapacitat o una dependència, nosaltres estem parlant de diferents administracions que tenen diferents competències, però el pacient, la persona i la seva família tenen els seus problemes i els és igual qui tingui les competències qui hagi de desenvolupar-les o la finestreta a la qual hagin de trucar.

El problema és que el que no pot ser és que la manca de coordinació entre les Administracions Públiques la pateixin els pacients peregrinant de finestreta en finestreta i per això creiem que una targeta sociosanitària única ens permetria que totes les dades acompanyin el pacient independentment del territori en què estigui i de l'administració que visiti. Això ens facilitarà la vida a tots els pacients a Espanya però també a ser més eficients en l'ús dels recursos públics.

L'eficiència és fonamental. La gestió rigorosa és essencial perquè la pitjor cara d'aquesta eficiència i del rigor pensàvem que era l'ús inadequat dels recursos públics però la pitjor cara de la ineficiència en l'ús dels recursos públics l'hem vist desgraciadament a Urda fa unes setmanes.

Per tant, cal mesurar com s'utilitzen els impostos dels espanyols per millorar els serveis públics i una targeta sociosanitària única també serà un instrument molt eficaç per complir amb aquesta gestió rigorosa.

No sé si ens pot concretar respecte a aquesta targeta sociosanitària única. Com es farà? Ha parlat de reunir-se amb les comunitats d'una coordinació fonamental perquè això sigui efectiu, però com s'executarà? Si el Partit Popular arriba al Govern què serà el primer que farà perquè aquesta mesura sigui real?

Primer, convocar el Consell Interterritorial i que deixi de ser com fins ara l'àmbit de debat polític o de fer oposició a les comunitats autònomes i es creï el millor clima per posar en comú a comunitats autònomes que potser tenen llenguatges informàtics o tecnològics diferents i per això estem apostant per la plena interoperabilitat.

Al final hi ha una cosa que ens posa a tots d'acord i és que el desenvolupament tecnològic i la intel·ligència artificial són eines molt útils per aconseguir aquesta targeta sociosanitària única. Per tant, primer asseure les comunitats autònomes posar totes les eines tecnològiques i intel·ligència artificial al servei i també calcular el cost econòmic que tindrà perquè en el termini de tota la legislatura puguem desenvolupar-ho però crec que és el camí més adequat, que ens ho agrairan els pacients per la via del servei que rebran, que deixin de peregrinar de finestreta en finestreta perquè els seus drets estiguin plenament garantits sense cap problema a tot el territori espanyol, sense cap dificultat a tot el territori espanyol i que al final, com et deia per a una persona no hi ha límits ni fronteres administratives sinó que hi ha el seu problema i aquest problema ha de ser solucionat per part de les administracions públiques.

No paliem la manca de coordinació de les administracions públiques i ho aboquem a les famílies. Quan una Administració no es coordina amb una altra, al final, és la família la que s'ha de coordinar entre ella per anar visitant diferents Administracions i aconseguint recursos o prestacions. Això és una cosa que hem de solucionar com més aviat millor.

Quin paper tindran els sanitaris en el model que plantegen per reduir aquestes baixes laborals per incapacitat temporal que no corresponen i quin model general planteja el Partit Popular en aquest sentit?

Ahir el president Feijóo va presentar el programa electoral i efectivament és un dels punts que nosaltres portem perquè té un cost molt elevat el fet que hi hagi un milió de persones que cada dia a Espanya no van a treballar per diferents motius. Això significa dubtar dels professionals sanitaris? En absolut, tenim confiança plena en ells, però també hem de reconèixer que hi ha un problema al nostre país i que l'hem d'abordar.

Per tant, nosaltres treballarem de la mà dels professionals sanitaris de les comunitats autònomes per intentar acabar amb aquest absentisme en l'àmbit laboral que ens sembla excessiu. També hi ha un absentisme que és el dels propis professionals. Cada vegada que jo visito el territori i em reuneixo amb col·legis de metges o amb col·legis d'infermeria o amb sindicats mèdics o amb sindicats com Satse o com CSIF, tots ells el que ens diuen és que també són cada vegada més els metges que estan col·lapsats, esgotats i que també estan demanant moltes baixes en molts casos perquè no poden més.

"Treballarem perquè en l'àmbit dels metges l'absentisme sigui cada vegada menor"

Aquí també hem d'actuar, ja no només en les baixes mèdiques i l'absentisme que portem un pla molt concret en el programa electoral sinó també treballar perquè l'absentisme en l'àmbit dels metges sigui cada vegada menor i això només s'aconsegueix apostant per millorar les seves condicions laborals, per reconèixer les necessitats de conciliació que tenen per reduir els temps de guàrdia i per millorar les seves retribucions i reconèixer les places de difícil cobertura. Treballarem per reduir l'absentisme en l'àmbit sanitari i treballarem amb els sanitaris per reduir l'absentisme com un dels problemes que té Espanya des del punt de vista laboral perquè el cost que té per al nostre sistema productiu és elevadíssim i no ens ho podem permetre.

En els últims dies s'ha aprovat el Reial Decret que regula les condicions laborals dels residents que és una competència estatal del Ministeri de Sanitat, que afecta els MIR, EIR, PIR… Què opinen sobre aquest Reial Decret que ha estat una mica criticat pel sector mèdic?

Una mica criticat no. Ens han demanat a tots els partits polítics que deroguem el Reial Decret tan bon punt arribem al Govern. Això és el que ens ha transmès directament l'Associació MIR Espanya.

Penso que no es pot intentar solucionar tot en tres consells de ministres. Consells que el PSOE ha anomenat o Sánchez ha anomenat els 'dimarts socials' però que veritablement són els 'dimarts electorals'. El que s'està intentant fer és, per la via del reial decret, solucionar problemes que són bastant més complexos i que s'han d'abordar per la via del diàleg. Si no es fa així, la resposta és la que han tingut els MIR respecte a la proposta que ha fet la ministra de Sanitat en aquest reial decret.

No hi ha hagut diàleg previ i no hi ha hagut planificació. No hi ha pressupost que sostingui aquesta mesura, no s'ha parlat amb les comunitats autònomes. És pura estratègia electoral i la sanitat no necessita estratègia electoral, la sanitat necessita planificació recursos i diàleg, el que la ministra i el Govern no li han donat al Sistema Nacional de Salut en els últims tres anys.

Aquí hi ha una cosa que sí que m'agradaria destacar precisament per aquest tema de l'electoralisme perquè em sembla una crueltat en el moment en què estem sobretot atenent a les reivindicacions que tenen els metges i la resta de professionals sanitaris al nostre país. I és que l'Estatut Marc que es va portar a Corts Generals que es va aprovar en Consell de Ministres de manera absolutament precipitada i que va arribar a les Corts Generals no comptava amb memòria econòmica fins i tot el mateix Ministeri d'Hisenda en l'informe que acompanyava aquest projecte de llei també ho destacava com una cosa tremendament negativa.

A Espanya, el govern ha intentat que ens acostumem a que es parli de drets, a que es parli de prestacions, a que es parli de millores en l'àmbit laboral per a metges i professionals sanitaris, però ni una sola d'aquestes mesures ha anat acompanyada d'una memòria econòmica o d'una previsió pressupostària. En política, el que no té pressupost no existeix i és una autèntica frustració perquè el BOE amb aquest govern hem vist que ho aguanta tot però el fet que estigui al BOE no significa que arribi a la porta de casa dels metges, de les infermeres o dels TCAE, o de la resta de professionals sanitaris dels pacients. El que nosaltres ens hem compromès és que totes les mesures que aprovem, tant des del punt de vista econòmic com des del sanitari o el social, portin memòria econòmica i previsió pressupostària. Si no, és un brindis al sol i té una conseqüència terrible que és la frustració dels pacients i dels professionals.

Un altre dels punts que també mencionen en el seu programa és l'augment de places de formació sanitària especialitzada. Medicina Familiar i Comunitària serà una de les especialitats que es veurà reforçada, però en quines altres especialitats barallen aquest augment de places de formació sanitària?

Amb una cosa que no té res a veure amb els dimarts electorals dels Consells de Ministres últims i sí amb la planificació i la previsió. I amb diàleg, sabent que quan parlem de formació sanitària especialitzada hem de mirar a mitjà termini, no a l'endemà, perquè aquí hi ha una cosa importantíssima i és que nosaltres tenim l'objectiu de continuar mantenint una formació especialitzada de qualitat, perquè hem estat i som referent a la Unió Europea.

Les últimes convocatòries han estat un caos absolut, convé recordar la de l'any passat, amb aquella situació d'inseguretat que van haver de patir els MIR perquè no se sabia la llista d'admesos i no admesos, generant una inquietud injusta per a totes aquelles persones que es van presentar als exàmens de formació sanitària especialitzada.

Per tant, primer, estabilitat; i segon, planificació amb les comunitats autònomes i amb les societats científiques. Cal actualitzar el registre de professionals sanitaris del Ministeri de Sanitat, ho hem de treballar amb les comunitats autònomes. I hem d'atendre la piràmide de població: tenim un 21 per cent de persones més grans de 65 anys. Podem fer una previsió de en quines especialitats hem d'augmentar les places de formació sanitària especialitzada, és important veure amb les comunitats autònomes les unitats docents que hem d'ampliar en cadascuna de les especialitats necessàries. I acabo amb una cosa que sosté tot: el finançament és fonamental.

Volia abordar també dos temes que no han inclòs en el seu programa electoral, com són l'avortament i l'eutanàsia, als quals el candidat a president del govern pel PP, Alberto Núñez Feijóo, sí va esmentar, advertint de possibles reformes en les normatives que regulen aquestes pràctiques. Quin serà el model del Partit Popular?

Al programa electoral hi ha un munt de lleis que no apareixen, però això no vol dir que no les tinguem en compte o que es deroguin ni molt menys. El Partit Popular, en absolut, substituirà la llei d'eutanàsia per una llei de cures pal·liatives, per exemple. Tampoc apareix la Llei General de Sanitat i, per descomptat, no la derogarem en cap cas.

En matèria d'eutanàsia, estem parlant de reformar la llei d'eutanàsia d'acord amb donar resposta a les situacions que s'estan vivint ara mateix en molts casos. Fa poc vam viure la terrible situació de la Natalia, aquella noia de Catalunya que volia accedir a l'eutanàsia i que el seu pare volia impedir-ho, mentre la seva mare l'acompanyava. Després vam veure declaracions de la mare dient que havia estat un error i vam poder comprovar com aquella noia, abans de demanar l'accés a l'eutanàsia, havia tingut problemes perquè no s'havien protegit els seus drets en un centre de menors. No va estar protegida, va patir diverses violacions grupals, una situació terrible des del meu punt de vista.

"Aprovarem i donarem suport a una llei de cures pal·liatives perquè creiem que és necessari tenir un marc d'àmbit nacional"

Crec que també va fallar el sistema de salut català pel que fa als problemes de salut mental que va tenir, i després va quedar paraplègica. Per tant, entenem que hem de reformar la llei d'eutanàsia per garantir tot el que és previ a que una persona sol·liciti poder accedir-hi. I, per descomptat, donarem suport i aprovarem una llei de cures pal·liatives perquè creiem que és necessari tenir un marc d'àmbit nacional en què reforcem les cures pal·liatives per a les persones, no només és una qüestió de defensar una llei de mort digna, sinó també de garantir la vida digna fins als últims moments tant del pacient com dels seus familiars.

Hi ha una cosa molt important, quan es coneix la tasca que fan en cures pal·liatives els metges, les infermeres, els psicòlegs…entens que és vital enfortir aquestes cures dins del Sistema Nacional de Salut perquè garanteixes que les persones abandonin la vida en les millors condicions possibles, amb total dignitat, patint el menys possible. I també és important que s'acompanyi les seves famílies per a aquesta situació tan dura, tan complexa i de dol que es viurà després. Aquest acompanyament, en una llei de cures pal·liatives d'àmbit nacional, és imprescindible ara mateix al nostre país.

I pel que fa a l'avortament, Alberto Núñez Feijóo va dir que respectarem la doctrina del Tribunal Constitucional pel que fa a la llei de l'avortament. Com no pot ser d'una altra manera, nosaltres als jutges no els titllem de feixistes amb toga ni els insultem, independentment de si estem més o menys d'acord amb les resolucions judicials que defensen. Feijóo va plantejar obrir un debat sobre si els pares i les mares de les noies més joves que volen accedir a l'avortament han de ser coneixedors d'aquesta situació, una cosa tremendament humana. Quan una dona vol accedir a l'avortament, ha de ser un moment molt difícil, és una decisió dura. Em costa posar-me a la pell, però, davant d'aquesta disjuntiva, el suport dels teus pares és fonamental. El debat que ha obert Feijóo és molt humanista, en aquest moment, pot ser un complement imprescindible i necessari. Si es demana el permís patern o matern per fer-te un tatuatge, com no tindrem l'acompanyament dels pares en un moment tan complex com aquest?

Per acabar l'entrevista, una pregunta en clau política. Si el PP acabés necessitant el suport de Vox per governar, de la mateixa manera que existeixen pactes entre ambdues formacions en diferents comunitats autònomes, són compatibles els models sanitaris entre PP i Vox?

Nosaltres sortim a aquestes eleccions a guanyar, per descomptat, a intentar convèncer el major nombre possible d'espanyols del canvi que necessita Espanya i del canvi en els seus projectes vitals. Per eliminar obstacles, reduir impostos, per garantir l'Estat de Dret, per protegir els que compleixen la llei i perseguir els que la incompleixen, està en el projecte d'Alberto Núñez de Feijóo i del Partit Popular.

Nosaltres sortim a guanyar, i en l'àmbit sanitari tenim molt clar quin és el nostre projecte i què defensarem. Un projecte de diàleg en què s'elimini el sectarisme; en què es recuperi la confiança en el Consell Interterritorial de Salut, el diàleg amb els professionals, amb les comunitats autònomes, amb la indústria de l'àmbit sanitari. On hi ha una cosa essencial com és garantir els recursos econòmics suficients per enfortir i cohesionar el Sistema Nacional de Salut.

Sense pressupost o memòria econòmica, totes les promeses que es facin es queden en promeses, però no arriben a enfortir el nostre Sistema Nacional de Salut.

Alberto Núñez Feijóo té un compromís que complirem i és que el nou model de finançament autonòmic es basi en el cost dels serveis públics d'ara, i en la previsió de creixement de la despesa en l'àmbit sanitari per a la propera dècada.

Serà un pilar del model de finançament autonòmic, és la millor garantia perquè les propostes que surtin del diàleg amb els metges amb les comunitats autònomes siguin una realitat i arribi a bon port l'enfortiment del Sistema Nacional de Salut. Això és el que busquem i el que defensarem a la propera legislatura.