Aquest 29 de novembre el PSOE i el Frente Amplio acudiran en llistes conjuntes a la Cambra Alta sota la marca 'Senat de Progrés' en 43 províncies. L'acord es va tancar pocs minuts abans que acabés el termini per concretar les coalicions. Es tracta d'un pacte històric que busca evitar que PP i Vox aconsegueixin sumar tres cinquenes parts dels escons al Senat. En aquesta estratègia, la sanitat i els cures assumeixen un paper protagonista. Les llistes de la nova coalició donen un pes clau a la sanitat, situant en la cursa per l'escó metges, gestors i treballadors socials.
La cara sanitària de les esquerres al Senat
La coalició d'esquerres ha apostat per perfils amb un marcat bagatge institucional a la Cambra Alta. A la llista destaquen parlamentaris sanitaris amb experiència com Concepción Andreu i José Manuel Tofiño, ambdós socialistes. A ells s'hi sumen noms reconeguts de la gestió sanitària autonòmica i local, com Isaura Navarro (Frente Amplio) i María Aitana Hernando (PSOE).
En el terreny purament clínic i científic, l'aliança situa en primera línia el metge i gestor Francisco Miguel Fenollar (PSOE) i la biòloga de Frente Amplio Ana María López. La salut mental també entra en la batalla per l'escó amb el psicòleg Francisco José Requena i l'estudiant de Psicologia Neus Massanet, candidata de 'Formentera al Senat'; ambdós de Frente Amplio.
Papereta Senat Eleccions Generals
En el front sociosanitari, la llista combina l'experiència de parlamentaris com Salvador Vidal i Sara Galván i de gestors com José María Martín i Silvia Inés Gimeno, amb el treball a peu de carrer dels treballadors socials Antona Luengo i Carlos Fernández; tots ells del partit socialista. L'equip de cures i dependència es completa amb les candidates de Frente Amplio Rocío Núñez, Alba Gutiérrez o María Jesús Amate Ruiz.
L'aposta sociosanitària del PSOE i el PSC
Fora de les candidatures conjuntes, les llistes pròpies del PSOE i del PSC al Senat mantenen el focus en la sanitat i les cures. L'experiència parlamentària en matèria de salut recau en Pedro Manuel Martín i en Kilian Sánchez, secretari d'Estat de sanitat del partit socialista.
En el terreny de la dependència, els socialistes confien en el bagatge legislatiu i institucional de gestores i parlamentàries de Serveis Socials com Alicia Álvarez, Paloma Hernández i Pasión Gador. Finalment, la salut mental entra en la cursa electoral de la mà dels socialistes catalans amb la candidatura dels psicòlegs Carlos Trinidad i José Manuel de la Vega.
Papereta Senat Eleccions Generals
En el cas de les llistes de Comuns-Front Ampli per la Democràcia, la cara sanitària la posa Roberto Martínez, biomèdic i estudiant de doctorat en Immunogenètica i Immunoteràpia. També repeteix a la candidatura la sindicalista Elena Carmen Motos, que ha exercit com a responsable de Sanitat de Comissions Obreres, mentre que a Barcelona el pedagog Miguel Àngel Essomba assumeix el perfil de serveis socials.
Per la seva banda, la papereta de Unió del Poble Canari (NC-BC, Podemos, Esquerra Unida i Sumar) reforça l'aposta sociosanitària amb la gestora de serveis socials Andrea Mónica Martín i el psicopedagog Rubén Reyes.