La sanitat va ser la principal àrea d'inversió de les comunitats autònomes el 2023, en representar el 34,5 per cent de la despesa consolidada executada, segons l'Informe Global del Sector Públic Autonòmic, exercici 2023, aprovat pel Tribunal de Comptes i publicat recentment. En contrast, la partida sanitària suposa el 0,9 per cent de la despesa conjunta de Ceuta i Melilla, d'acord amb el gràfic de distribució per finalitat recollit en el document.
La diferència situa la sanitat en posicions molt diferents dins dels comptes públics d'ambdós nivells territorials. A les comunitats autònomes, la despesa sanitària es configura com una de les principals polítiques de despesa, mentre que a les ciutats autònomes queda reflectida en una proporció molt menor del pressupost.
L'informe xifra en 256.118 milions d'euros la despesa pressupostària consolidada executada pel conjunt de les comunitats autònomes durant el 2023, un 6,43 per cent més que en l'exercici anterior. La distribució per finalitat mostra que la sanitat absorbeix més d'un terç d'aquesta despesa, per davant d'altres àrees com educació i la resta de polítiques de producció de béns públics de caràcter preferent.
En el cas de Ceuta i Melilla, la despesa pressupostària consolidada executada va ascendir a 690 milions d'euros el 2023. L'informe indica que Ceuta va representar el 51 per cent d'aquest total i Melilla el 49 per cent. En el gràfic de despesa per finalitat, la sanitat apareix per sota de l'1% de la despesa agregada d'ambdues ciutats.
Diferent repartiment de competències
La comparació requereix tenir en compte les diferències d'organització i competències entre comunitats i ciutats autònomes. A més, els percentatges reflecteixen el pes relatiu de cada àrea dins de la despesa total, per la qual cosa no equivalen a una comparació directa de quantitats destinades a sanitat ni permeten establir quant rep cada ciutadà.
L'Ingesa s'encarrega de les despeses en Atenció Primària, hospitals, especialistes, urgències, personal sanitari, medicaments i prestació sanitària pública. Les ciutats autònomes, per la seva banda, aporten en qüestions com la promoció i prevenció dins de la Salut Pública, mantenir la salubritat i programes o serveis complementaris, com inspecció alimentària i prevenció o atenció de les addiccions.
El document del Tribunal de Comptes és una fiscalització econòmico-financera del sector públic autonòmic. Les seves dades permeten analitzar la distribució pressupostària i la gestió dels recursos, però no avaluen per si mateixes la qualitat de l'atenció sanitària, les llistes d'espera, la disponibilitat de professionals ni els resultats en salut.
La fotografia pressupostària de 2023 mostra, en tot cas, el pes diferent que ocupa la sanitat en els comptes de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, i obre la porta a examinar com es tradueix aquesta distribució en recursos i serveis assistencials.